Fa uns mesos que en sentim parlar d’aquesta reforma de l’administració local, també anomenada ‘Llei Montoro’, que va anunciar el govern espanyol del PP. El que sí ha aconseguit és un consens bastant ampli de rebuig cap aquesta iniciativa, i en el greuge que suposarà cap els diferents serveis que des dels ajuntaments s’ofereixen a la ciutadania. Es titlla aquesta proposició de llei com un atac directe al municipalisme.
S’anomena ‘Proyecto de Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local‘. Els seus ideòlegs afirmen que l’objectiu del mateix és augmentar l’eficiència de les administracions locals i reduir despeses que són innecessàries. Es remet a la premisa de l’estabilitat pressupostària (en la línia d’aquell canvi a la Constitució que van fer a corre-cuita el PSOE i el PP, fa un parell d’anys, a les acaballes de l’anterior legislatura). Aquesta norma pretén fer desaparéixer tots els ens de rang inferior al municipi, amb un esperit, com diem, de racionalitat, remarcant que no són eficaços econòmicament, sense admetre proves en contra ni explicar el perquè és així. Es parla d’aquells serveis que no siguin rendibles econòmicament – obviant la rendibilitat social – i si no es troba la forma de fer-les rendibles, l’activitat es perdrà. Amb la darrera revisió d’aquest projecte de llei, hi ha un termini perquè aquestes compètències fins ara municipals, passin a ser exercides per les comunitats autònomes. I només els ajuntaments de més de 20.000 habitants hauran de fer una avaluació e informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en risc d’exclusió social. I totes aquestes transferències s’han de produir com a molt fins el desembre de 2015.
Això serà particularment perniciós en el cas dels municipis més petits, de menys de 20.000 habitants. El 90% dels municipis de l’Estat Espanyol tenen menys de 20.000 habitants, i en ells hi viu el 60% de la població. Tenim doncs que, per exemple, si un centre mèdic en un poble petit no presenta indicadors econòmics positius, es privatitzarà si se’l veu viable econòmicament, i si no se suprimirà. Emperò, es retreu que els exèrcits, els jutjats, les presons, no són tampoc rendibles des d’aquest punt de vista, però no per això sel’s qüestiona. I què dir dels mateixos polítics? Podríem afirmar, a aquestes alçades, que ens estan resultant rendibles? En aquest sent val a dir que el deute del conjunt dels municipis representa només el 5,8% del total del deute públic de l’Estat.
Segons diuen els detractors de la nova llei, d’una banda, el que s’està persegueix és suprimir competències locals, per exemple en educació, sanitat i serveis socials, ja que moltes de les funcions dutes a terme pels ajuntaments passaran ara a ser exercides per instàncies superiors, com ara les diputacions o les comunitats autònomes. Per tal cosa, se’ns diu, es pretén centralitzar els serveis, amb la qual cosa s’allunyen de la proximitat que dóna l’entorn municipal. I d’altra banda, se’ns avisa que hi ha l’objectiu de traspassar els serveis públics a gestions privades. S’apunta a que es perdran més de 70.000 llocs de treball, corresponents principalment a serveis socials.
A banda del factor económic, no podem obviar les repercursions a nivell de sobirania i democràcia local que es dibuixen. Els ajuntaments deixaran de participar en la programació i planificació educativa dels municipis i poden perdre les seves competències en àmbits com les escoles bressol, les polítiques actives d’ocupació i de promoció econòmica o en serveis socials.
Concentració de rebuig al Raval
Aquí a Terrassa, ahir al migdia va tenir lloc una concentració de repulsa, tal com es feia a tots els municipis de l’Estat Espanyol. Es varen concentrar un centenar de persones, representats dels principals partits, sindicats, la FAVT i d’altres organitzacions, així com el mateix alcalde Jordi Ballart, segons informa el diari InfoTalQual. Tot plegat i com diem, un ventall molt ampli d’organitzacions les quals rebutgen aquesta proposta de llei: l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, els sindicats CCOO i UGT, els quals han elaborat un manifest conjunt, així com la major part de partits polítics. També es posiciona en contra la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP). Fins i tot la Xunta de Galícia es nega a aplicar aquesta reforma local. Bé, no tothom hi combregava amb aquesta protesta. A la mateixa hora, el PP de Terrassa manifestava a Twitter quin és el seu posicionament: “Los antimunicipalistas se concentran ahora en Terrassa a las 12h en contra de una buena y necesaria reforma de la Administración Local.” “Los antimunicipalistas preferirán que en Terrassa siga habiendo un entramado societario municipal que cuesta millones de euros.” De forma més grollera, en consonància amb l’argumentari que es dóna des del govern central.
De fet, la propera setmana aquest projecte de llei es votarà al Senat de Madrid, per previsiblement ser ratificat després al Congrés i que sigui vigent amb l’entrada del nou any. Haurem d’estar doncs atents a com tenen lloc els fets i a les conseqüències que finalment aquesta llei tindrà sobre la cobertura en prestació de serveis adreçat a la ja de per sí maltractada ciutadania i en el seu impacte.
Deixa un comentari