Canvi d’estructura en la distribució de rendes
30.000 milions menys en salaris i 14.000 més en beneficis empresarials des de 2008
UGT impulsa la campanya “Posa’t a mil” perquè el salari mínim arribi a aquesta xifra. El sindicat denuncia que gairebé la meitat dels empleats són mileuristes. CCOO proposa: la relativa estabilitat de la inflació hauria de facilitar la socialització de la recuperació mitjançant els salaris i la demanda interna.
El PIB ha crescut en un 4,1% interanual en el primer trimestre d’aquest any. Es a dir, en termes de PIB la crisi ja s’hauria acabat, però el nombre d’aturats encara supera els 4 milions, al temps que creix el número de persones que tot i treballar no arriben a final de mes. D’acord amb dades de Comptabilitat Nacional publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) les rendes i beneficis del capital constitueixen el 43% del PIB, és allò que està creixent més. El PIB del primer trimestre va créixer un 4,1%, 11.000 milions d’euros en relació amb el mateix període de l’any anterior, però d’aquest, 6.000 van ser per rendes del capital.
La resta es va distribuir entre l’augment de la massa salarial (4.000, un 3% més) i els impostos. De l’anàlisi de les dades es conclou que la inflació junt amb la contenció de salaris és el motiu principal del creixement dels beneficis empresarials. Clarament, assistim a un canvi d’estructura en la distribució de la renda, que beneficia el capital en detriment dels salaris.
Pel que fa a ocupació i salaris, l’Estat espanyol ja produeix com abans de la crisi, però amb 2,3 milions de treballadores menys i una despesa en salaris de 30.000 milions menys. D’aquí la dita competitivitat de les empreses. La crisi accelerà el canvi de model de distribució de la riquesa. I la tendència actual, amb la intensificació de les polítiques neoliberals, és enfortir encara més aquest model.
Hom parla del fenomen conegut com a transferències de rendes des del factor treball cap al capital. Des de l’any 2008 s’han perdut 30.000 milions d’euros de massa salarial anual, que han anat a parar a les rendes del capital i a pagar impostos, produint un creixement molt gran de la desigualtat i la pobresa. Fins al punt que alguns sectors empresarials veuen afectat el consum de la seva producció pels baixos salaris.
Els únics sectors on creix la massa salarial són el de serveis i Administració Pública. La recuperació econòmica espanyola, per tant, es basa en el sector terciari, on la inversió i l’explotació del treball és més intensa. La massa salarial d’aquest sector és actualment 20.000 milions superior a l’anterior a la crisis. A més, cal comptar els 2.500 milions que ha sumat el sector turístic. A l’administració pública la massa salarial ha augmentat en 10.000 milions.
Campanyes sindicals per la recuperació dels salaris
El 10% dels treballadors no poden ni tan sols fer front a la despesa de l’alimentació, que suposa un desemborsament de 350 euros al mes, denuncià a finals d’agost el secretari de política sindical d’UGT, Gonzalo Pino, en presentar la campanya «Posa’t a 1.000 euros», per pressionar en favor de salaris dignes.
A hores d’ara, una gran part dels salaris no arriben als 1.000 euros, el que implica, segons UGT, no poder fer front ni al 50% de les despeses bàsiques habituals. En defensa dels salaris i l’ocupació digna, UGT planteja aquesta campanya com l’inici d’una ofensiva per aconseguir que el govern espanyol i la patronal incloguin aquesta proposta en l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva.
Pino va recordar que els treballadors han patit una dura «devaluació salarial». De fet, entre 2009 i 2016, els salaris reals han caigut 5,4 punts percentuals de mitjana. No obstant, el sindicat ha assenyalat que la devaluació salarial ha sigut “molt més intensa” entre els que ja posseïen salaris més baixos i feines de “pitjor qualitat”, ja que han vist reduir les seves retribucions en més d’un 20% entre el 2009 i el 2015.
El salari mitjà a l’Estat espanyol se situa en 1.625 euros bruts al mes si es tenen en compte 14 pagues. Si es descompten les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions d’IRPF, el salari mitjà net està en 1.310 euros. Però més del 12% de les persones assalariades guanyen salaris que no superen els 707,70 euros bruts al mes, establerts al SMI. El salari més habitual es mou entre els 707 euros i els 1.415 euros, però allò més freqüent és no arribar als 1.000 euros. O sigui, segons dades d’UGT, gairebé la meitat de les assalariades són mileuristes, com a conseqüència de la mala qualitat de l’ocupació creada, l’extensió de la subocupació amb jornades parcials involuntàries i la caiguda dels salaris.
Per la seva part, CCOO reclama que, donada la relativa estabilitat de la inflació, cal posar mans a l’obra per «facilitar la socialització de la recuperació mitjançant els salaris, i l’estabilitat del creixement mitjançant una millora de l’efecte estímul que rau en la millora de salaris i demanda interna». Considera, així mateix, que en l’escenari de trencament per part de la patronal de l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva 2017 és «urgent i inajornable un canvi a la patronal, també catalana, per no fer malbé l’oportunitat que comporta l’actual escenari macroeconòmic».
La proposta sindical es basa en una anàlisi del comportament de l’economia i, específicament, de la inflació presentada a mitjans d’agost. La inflació anual de l’IPC de juliol se situa en l’1,5% a nivell estatal i manté el seu ritme de creixement, que es mostra idèntic al del mes anterior. Aquest manteniment s’explica, d’una banda, pel manteniment dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques i, per l’altra banda, pel menor descens dels preus energètics respecte de l’any passat.
CCOO considera que l’increment de la inflació subjacent per segon mes consecutiu confirma la millora de l’activitat econòmica: «El creixement de la inflació per sobre del nivell de costos volàtils (energètics i dels aliments no processats) aporta més marges als beneficis empresarials que han de ser traslladats a salaris i productivitat».
La crisi accelerà el canvi de model de distribució de la riquesa. I la tendència actual, amb la intensificació de les polítiques neoliberals, és enfortir encara més aquest model.
D’altra banda, l’increment de preus a l’hoteleria manté la tendència d’ampliació dels beneficis i de millora de la rendibilitat empresarial que ha de «facilitar l’increment salarial i la recuperació de la capacitat adquisitiva dels professionals del sector».
Així, es confirma la millora empresarial que acumula en termes de renda el creixement macroeconòmic, però que «no es trasllada a les rendes del treball, ni s’inverteix tampoc en productivitat i competitivitat». Aquí, continua, cal ser molt clars: «La millora dels marges empresarials que celebra la CEOE s’han de traslladar a la productivitat de les empreses i a la qualitat de l’ocupació mitjançant la inversió i la recuperació de la recaptació de l’impost de societats, que continua gairebé a la meitat del seu nivell al 2007. Aquest és el camí per recuperar també la inversió pública que, de manera central i complementària, permeti recuperar cohesió social i competitivitat de les empreses».
Redacció/agències
Deixa un comentari