Conversa amb Alfons Bolado, coordinador general d’Arç cooperativa
Assegurances ètiques i transformació social
Tornem a les assegurances ètiques. L’Alfons Bolado, coordinador general d’Arç Cooperativa, explica: «Sembla que l’assegurança està molt lluny de les preocupacions de l’economia social i solidària (ESS) però per nosaltres és la nostra eina de lluita».
En aquesta conversa amb el membre del Consell Rector d’Arc apareix un primer comentari sobre Atlantis, una asseguradora ètica que treballa també a Terrassa. En Bolado comenta que «és molt adreçada a ser referent en l’àmbit de l’economia social i en el marc sindical en el conjunt de l’estat, així com en relació al el moviment veïnal a Catalunya». Entre Arç i Atlantis hi ha una llarga trajectòria d’intercooperació que va més enllà de la relació de client proveïdor, s’estableix una relació de partenariat i coneixement.
En tot cas, recorda que Arç «ha estat qui ha desplegat una visió més ampla de l’ESS, també als sectors amb més voluntat transformadora de l’ESS, com REAS (Red de redes de la ESS) i XES, i a partir d’aquí tenim un acord de mutu de reconeixement».
Arç cooperativa és una cooperativa de treball associat amb més de 30 anys d’experiència en la mediació d’assegurances i consultoria, o sigui, «assessoria i col·locació de productes en el mercat». A més de la forma cooperativa, que ja denota «una opció de vida i de forma de treballar», Arç s’adreça volgudament a sectors d’activitat que aporten valor a l’entorn, el que vol dir productes per les energies renovables, i al desenvolupament de distribució de productes per l’ESS, pel món associatiu i Tercer Sector.
Gent que treballa en el món de l’assegurança també pot ser militant dels moviments socials, ambientals i d’alliberament nacional, fins i tot en els anys 80. Aquest va ser el cas de qui pensant en desenvolupar les habilitats professionals de forma alternativa, es constituí en cooperativa i optà per l’autogestió i la democràcia per «posar en marxa instruments asseguradors orientats a la construcció de mercat social». Exacte: «fer una empresa i un producte que aportin elements de transformació, econòmica i social i, també, política».
Primer de tot, «fent l’assegurança ètica, fent evident que l’assegurança és un producte financer i com a tal, les companyies asseguradores són estructuralment inversores, molt més que els bancs». El compte de resultats de les companyies assegurades, informa en Bolado, no recau sobre el resultat dels productes, sinó sobre la inversió que fan amb les primes. «Per això pensem que la companyia, com a instrument financer potentíssim, ha de ser públic, que ho és, i per tant els criteris que apliquem amb la banca ètica han de ser igualment aplicables aquí. Si vull saber on té el banc les meves peles també ho vull saber en el cas aquest».
En conseqüència, l’assegurança ha de ser un «instrument al servei de la comunitat, un servei de solidaritat, un acte que materialitza relacions de solidaritat dintre una comunitat de persones». Tot el contrari del producte financer especulador, gris, amb una guanyada mala premsa que és avui, «perquè l’origen de l’assegurança està en el suport mutu». Per tant, reclama el coordinador d’Arc, cal «reivindicar el caràcter mutualista, transparent, al servei de la comunitat».
Des del punt de vista de les majors dificultats, l’Alfons Bolado diferencia entre internes i externes. Les primeres parlen de la incorporació del discurs comentat. Quan passes 7 hores al dia intentant vendre una assegurança de cotxe «s’ha de fer un sobre-esforç per no perdre el nord». Això, aclareix, parla de «compartir adequadament aquesta visió interna, i és un repte, una dificultat històrica, perquè això creix, s’incorpora gent nova, professional del sector».
Les segones son les vinculades al fet de «ser una rara avis en el sector i haver de fer entendre les teves habilitats des del punt de vista del producte i el servei; de vegades també, com que és un sector molt desprestigiat, has de fer una pedagogia continuada per demostrar que ets diferent».
Altres participants d’aquest mercat social en són, entre altres, Som energia, Som connexió i Biciclot. «Aquest acord és ja una plataforma de negociació col·lectiva i sobretot d’agregació de potencial de consumidors amb voluntat de transformació social».
Incorporar el tema de l’assegurança a la lectura crítica del sector financer ha sigut un pas important, emfasitza en Bolado. Perquè «la nostra activitat no és només per fer créixer el compte de resultats, sinó que es dirigeix a donar resposta al principi cooperatiu de generar recursos per a la satisfacció de les necessitats de la gent sòcia i al temps generar recursos per anar transformant el món que ens envolta, que vol dir que hi ha una implicació en el moviment, inclús econòmica». Aquest any, Arç ha dedicat més de 60.000 euros per projectes socials, «el que vol dir que la recerca de sentits més enllà dels resultats és prioritat absoluta, això és el més interessant, perquè vendre pòlisses d’assegurances és molt avorrit».
Primant la contractació col·lectiva i la intercooperació
Els productes i serveis que ofereix Arç, com s’ha dit, són de dos tipus. Primer, assessorament i consultoria d’assegurances, o sigui validació de productes, informes de consultories sobre riscos i la seva gestió en el món de l’empresa, especialment en l’àmbit de les energies renovables i dels projectes energètics. Això inclou programes d’assegurances i formació per a col·lectius. Després, «la part important, el cor del nostre negoci», el corredor d’assegurances, tant pels particulars, persones i famílies com per organitzacions i empreses.
La corredoria es fa des d’una perspectiva de compra col·lectiva. O sigui, detectant i definint necessitats col·lectiva per dissenyar i elaborar productes adequats. S’estableix una intercooperació amb els col·lectius. «Aquesta negociació col·lectiva sempre facilita que hi hagi gent en el col·lectiu que pugui accedir a unes assegurances a costos assumibles i amb unes característiques que responen a les seves necessitats».
Equip d’Arç en una imatge de la seva web
Molt important, i aquí retornem al principi, Arç treballa la selecció de proveïdors, de companyies, en base a criteris de sostenibilitat ambiental i social. Si més no, de moment, «el que té sentit per nosaltres és seleccionar aquelles companyies que tenen unes conductes i criteris interns més sostenibles, o com a mínim, menys agressius».
La primera opció són les companyies amb la certificació de l’economia solidària, les companyies ErthSi. «Hem fet una acció proactiva del segell convidant les companyies a guanyar-lo». Hom parla d’Atlantis, Lagunaro, DKV o Crèdit Mutuel. Això vol dir: inversions transparents, pràctiques laborals i de gestió interna democràtiques, participatives o justes simplement, i que el seu impacte ambiental tendeixi al mínim; que fan accions orientades a la responsabilitat social corporativa, i que ho fan seriosament.
En segon terme, reconeix l’Alfons Bolado, sinó tenen el segell, al menys que els informes de responsabilitat social (RSC) s’aproximin al patró ErthSi. Afirma que hi ha companyies que fan una aposta seriosa i real per la RSC i la transparència, «perquè d’RSC, sobre el paper, en fan totes». Però, a part la dificultat d’accedir a la informació financera, afegeix, després et trobes, sistemàticament, en l’informe Delàs sobre comerç d’armaments, sempre la Mutua Madrileña, Mapfre, Allianz o Axa, «és una dada objectiva».
Hi ha una altra de la proposta d’Arç, la dinamitzar el mercat social, com s’ha dit. Animant a convertir les persones assegurades via cooperativa en socis o companyes d’aquest mercat.
Arç té un acord d’intercooperació amb la cooperativa Més Opcions, de consum responsable. Un acord consolidat des de fa anys. «Creiem que el consum cooperatiu i col·lectiu té un poder transformador que no té l’individual i per això preferim i recomanem el consum dels productes particulars d’Arç a través de la vinculació amb Més Opcions».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari