Pep Valenzuela
El passat 30 de maig, una representació del Col·lectiu d’Aturats +50 anys de Terrassa es reuní amb el tinent d’alcalde Sàmper. Fa temps que plantegen algunes demandes bàsiques a l’Ajuntament. L’entitat té registrades prop de 300 persones. «Jo no veig menys parats», assegura un dels membres de la delegació, «al meu barri al menys està tot igual». Explica que «encara sort que de tant en tant podem fer alguna feineta, però», conclou, «això no et treu de l’atur» ni de la inseguretat total.
Un grup del Col·lectiu Aturats +50 espera el regidor i tinent d’alcalde Sàmper a les portes de Foment. Foto PV
A l’abril van participar en el II Congrés sobre l’Ocupació de les Persones Aturades de Més de 45 Anys, amb col·lectius de Catalunya i Països Catalans, a l’Hospitalet del Llobregat. Informa l’Andrés, veí de Ca n’Anglada i veterà activista local, que a la majoria de grups locals hi havia representants dels ajuntaments, «menys en el nostre cas, cap representant de l’Ajuntament de Terrassa».
Tot i no esperar massa del govern local, exigeixen alguns mínims. En aquesta reunió hi havia dues qüestions. Primer, suport al projecte d’empresa de serveis integrals de reformes elaborat pel propi col·lectiu, a partir de l’experiència d’una bona part del mateix en reformes de construcció, fusteria, electricitat, pintura i de la llar en general. Segons en Paco, paleta de professió, el propi Sàmper s’havia compromès a cedir una nau que els servís com a magatzem i taller, sense la qual no poden començar la feina. La nau, de fet, l’han visitada alguns membre del grup, està al carrer Júpiter, a Can Parellada II.
Demanen també un suport especial per als casos de persones aturades que en el límit dels 55 anys i dels 61 necessiten un contracte com el que pot oferir l’Ajuntament, en el marc dels coneguts plans d’ocupació, per poder accedir a una ajuda especial o jubilació anticipada i no haver de quedar en mans de l’assistència social o pitjor.
Al final de la reunió, avui novament, bones paraules. Els membres del col·lectiu, però, asseguren que estan decidits a exigir respecte a la dignitat, i estan disposats a demostrar-ho.
Milloren dades d’atur al Vallès
El Vallès Occidental registrava 63.686 persones aturades el passat mes d’abril, una taxa del 14,98%, baixa un 2,2% respecte al març. Respecte a l’any anterior, es registren 8.801 desocupats menys, el que suposa un descens del 13,3% de la taxa d’atur.
L’atur cau en vint dels vint-i-tres municipis; i ho fa més entre els homes que entre les dones. Per grups d’edat, disminueix en tots els grups d’edat i ho fa, sobretot, entre els joves. Per nivell formatiu, es redueix en tots els col·lectius respecte l’any anterior, sobretot entre els que compten amb estudis superiors. Per sectors econòmics, i respecte el mes anterior, l’atur cau en tots els sectors, sobretot en el comerç.
Per nivell d’instrucció: el 65,3% dels aturats registrats a la comarca tenen estudis d’ESO o EGB, seguits pel 12,2% que compten amb estudis superiors. L’atur ha caigut en tots els nivells d’instrucció, sobretot entre els que compten amb estudis superiors (-14,6%). Per nivell d’instrucció i edat: el gruix de desocupats (35,2%) es concentra en els majors de 45 anys amb estudis secundaris d’ESO i EGB.
Interanualment, l’atur es redueix en tots els sectors, sobretot en els serveis relacionats amb l’empresa (-2.431), la indústria (-1.968), la construcció (-1.463) i el comerç (-1.377).
Però la pobresa és un horror
Si no tinguéssim en compte la qualitat de l’ocupació que es crea, a primera vista, la situació semblaria millorar. Tanmateix, les dades en el conjunt de l’Estat espanyol del llegat o agreujament de les conseqüències de la crisi no permeten festejar res. D’acord amb dades de l’Enquesta de Condicions de Vida elaborat per l’Insituto Nacional de Estadística quasi la meitat de les persones aturades viuen en risc de pobresa; i els ingressos de les llars no han deixat de caure durant 6 anys seguits.
Des d’una altra perspectiva, al temps que creix el PIB i baixa l’atur, un terç de la ciutadania viu en risc de pobresa o exclusió. Les persones en situació de pobresa severa sumen quasi tres milions, o sigui el 6,4% de la població total. I el percentatge de les que se situen per sota del llindar de risc de pobresa està en un 22,1% del total. Creix notablement el nombre de persones que tot i treballar, no aconsegueixen sortir de la situació de carències bàsiques.
En aquest escenari, i en contra de qualsevol optimisme tecnològic, un recent estudi de l’OCDE sobre els efectes de la revolució robòtica a 21 països mostra que l’Estat espanyol es veurà molt afectat per la mateixa, que pot posar en risc un 12% dels llocs de treball.
És la política!!
Si mirem totes les dades, o sigui que els bancs es van salvar amb desenes de milers de milions de diners públics, que el frau fiscal, l’evasió i altres fórmules d’elusió de les obligacions envers les conciutadanes, sumen una altra bona quantitat de desenes de milers de milions; i sumem les rendes de la corrupció política i empresarial; el que es pot veure és que parlem d’injusta distribució de riquesa, les obligacions i les gràcies i desgràcies, i no pas de cap destí inevitable.
Deixa un comentari