S’obren camí noves propostes per abaixar els salaris, sota formes diverses, totes molt modernes i dinàmiques, diuen. El Banc Bilbao Vizcaya, l’opinió del qual té molt de pes, ho fa en un dit “informe”, amb el títol «Hacia un mercado de trabajo más eficiente y equitativo». Com sempre diuen, per augmentar el benefici de les grans empreses, que suposadament és la forma de crear més ocupació. Afirma que amb una reducció salarial del 7% augmentarà l’ocupació un 10%. L’economista i membre del consell científic d’Attac Juan Torres, afirma, tanmateix, que el que veuríem seria justament el contrari.
“El que ara proposa el BBVA és fals”, afirma. Primer, perquè a l’Estat espanyol s’ha produït una caiguda dels salaris que, citant el prestigiós economista Jean Paul Fitoussi, “no s’ha vist mai en els temps moderns en un país desenvolupat”, però no s’ha creat la promesa ocupació.
Segon, afirma en Torres en un article publicat al Diari del Treball, n’hi ha evidències suficients per afirmar que a Europa succeeix just el contrari, com mostren James Galbraith i Deepshikha Chowdhury, amb dades d’Europa entre 1980 i 2005: amb l’augment de salaris ha crescut l’ocupació i viceversa.
També és fals que salaris més baixos permeten més quota de mercat internacional i, per tant, creixement i treball. Sylvain Broyer i Costa Brunner han demostrat que l’evolució de les quotes de mercat intraeuropees no tenen res a veure amb els costos de competitivitat. A Europa la tendència observada, afirma Torres, és la d’una progressiva especialització productiva, de manera que la competència no es produeix en aquest terreny.
Així mateix, les retallades salarials dels darrers anys de crisi no només no han creat creixement ni ocupació, sinó que tampoc han reduït el dèficit i el deute, que no han deixat de créixer.
Aquesta idea de la reducció de salaris per crear ocupació, assegura l’assessor d’ATTAC, “és molt antiga. És una tesi liberal de principis del segle XX que l’evidència científica ha demostrat completament falsa. Al contrari, hom sap que “és impossible generar activitat i ocupació sense que hi hagi demanda efectiva suficient i és impossible que això es produeixi en el nivell adequat si el que es fa és baixar constantment els salaris.
Per tant, es pot afirmar amb tot el rigor que la proposta del BBVA i l’FMI produiria tot el contrari del que afirma.
Un argument addicional contra aquestes propostes és que el creixement del PIB que imagina, sustentat en variació de l’ocupació i de la productivitat, abocat a ser proveïdors de serveis barats i nul valor afegit.
En definitiva, a qui sí beneficia la retallada de salaris és als grans grups empresarials que no depenen de la demanda interna, sinó que operen també en mercats internacionals. Però arruïnen sense remei les treballadores i petites i mitjanes empreses que viuen d’aquesta demanda, o sigui, de la massa salarial.
Ho saben perfectament, són moltíssimes les ocasions en què s’han “equivocat”, com ells mateixos han tingut que reconèixer més d’una vegada. Però no pot ser casualitat equivocar-se tant i sempre a favor dels mateixos. Aquesta, sentencia en Torres, “no és una proposta accidental o de bona fe. És una decisió conscient, que es pren a favor d’algú i a costa del patiment de milions de persones. És un delicte premeditat contra un poble. (…) i cal desobeir, denunciar i demanar responsabilitats”.
Link a l’article de Juan Torres:
Deixa un comentari