L’1 de Maig, la vaga de tècnics de Movistar va tenir un protagonisme que alguns mitjans han intentat minimitzar. Després de més d’un mes de vaga a Madrid i vint-i-cinc dies a la resta de l’Estat, aquest dia en el qual treballadores i treballadors celebrem la lluita per una vida digna. Perquè quan hom lluita en els centres de treball per salaris i horaris dignes, no ho és només per condicions laborals dignes, sinó per vides dignes.
Aquest 1 de Maig, a l’assemblea de Barcelona, un dels vaguistes deia que allò que vol amb aquesta vaga és poder compartir algun temps amb la seva família. Una vaguista deia el mateix un dia abans durant la roda de premsa del concert “Trenquem el Silenci”: “tinc un fill, no puc treballar més de 8 hores, haig de cuidar-lo. I com que no puc treballar més de 8 hores m’acomiadaran aviat, tal i com han fet amb totes les meves companyes. Ara ja només queden homes”. A la precarietat absoluta encara s’afegeix la discriminació per gènere.
Hem celebrat l’1 de Maig lluitant junts y juntes en totes les ciutats de l’Estat espanyol. La Resistència Movistar ha inundat els carrers amb la seva marea blava i s’ha barrejat amb centenars de milers de treballadores que esperen que aquesta lluita contra la poderosa multinacional triomfi. Perquè si triomfem, probablement s’obri una porta transformadora que difícilment ens podran tancar.
Avui, la Resistència Movistar s’ha reforçat. Una vaga indefinida és una acció valenta i difícil, on les vaguistes vivim en una muntanya russa d’emocions, passant de l’alegria i l’esperança a la desesperació i l’esgotament, per tornar a l’eufòria. Hi ha moltes coses que ens ajuden a mantenir l’ànim amunt. I moltes d’aquestes coses estan succeint.
Per a les vaguistes és molt important veure que els mitjans informen i analitzen el conflicte, perquè ens reafirma en el convenciment que nostra lluita és justa i transformadora. Avui, la premsa crítica ens ha mostrat el seu suport publicant articles que analitzen i informen d’allò que està succeint en l’univers laboral de Telefònica.
Davant de l’absurd del silenci dels mitjans de comunicació en els quals impera la censura corporativa, llegir articles excel·lents com els d’Isaac Rosa, Eddy6 Sànchez, Pablo Echenique i Román Sierra ens dóna força per continuar. També avui han fixat alguna atenció els grans mitjans.
Després d’un mes de vaga indefinida en una de les empreses més importants de l’IBEX35 i en un sector estratègic, les televisions deuen haver pensat que potser calia dir quelcom, encara i que només fos poquet, perquè algunes persones públiques que estan constantment en els mitjans s’han apropat a portar-los la seva solidaritat.
Cada dia que passa és més difícil ocultar la realitat. Cada vegada més, es va filtrant allò que Telefònica-Movistar vol impedir que es conegui; per exemple, que el servei està seriosament afectat. Ho està, certament. A més de notícies esporàdiques a la premsa digital informant del nombre d’incidències sense resoldre, del mapa de faltes de Movistar, dels missatges de suport que ens arriben des de les treballadores de call centers (avui ens assabentàvem que Orange està informant clientes que demanen la portabilitat des de Movistar que aquesta pot trigar fins a un mes a causa de la vaga a Movistar. Un mes de retard, un mes de vaga.
La vaga es va fent pública i coneguda per la societat, i nosaltres empenyem per a que caiguin tots els murs. CCOO i UGT han convocat aturades, la patronal s’ha assegut a negociar. CCOO va anunciar que estenia la convocatòria de les aturades del 6 al 12 de maig.
Altre mur està caient, per la pressió de la vaga i per la pressió del suport social: la vaga està sent parlada per la plantilla matriu de l’empresa, les treballadores contractades directament per Telefònica-Movistar. S’està plantejant portar la vaga a la plantilla. La propera setmana començarà la realització d’assemblees conjuntes de personal directe i subcontractat. S’ha fet una petició al comitè intercentres demanant que convoqui aturades. El sindicalisme oficialista està nerviós. UGT envià el dia 30 d’abril un comunicat a la plantilla directa admetent que la lluita contra la precarietat a les contractes estava justificada, però alertant a la plantilla directa que s’ha de ser racionals y no caure en “exigències maximalistes, en el “tot o res” d’aquells que propugnen “solucions” como ara la integració dels quasi 15.000 treballadores de las contractes en Telefónica.
És molt significatiu que UGT de Telefònica faci al·lusió a la incorporació a plantilla del personal subcontractat quan aquest objectiu, lamentablement, no està sobre la taula en aquesta vaga. ¿Serà que tenen por que la força que està agafant la Resistència Movistar faci que la plantilla directa assumeixi com a pròpia l’exigència feta a Telefónica-Movistar per regularitzar la situació del personal subcontractat amb augment de plantilla?
Ara, cal continuar accelerant, resistint. La societat ens està omplint l’ànima de solidaritat i les caixes de resistència de diners, perquè volen veure com, por una vegada, les que no tenim res recuperem quelcom de qui ens ho ha pres tot.
TeleAfonica
Deixa un comentari