L’estudi Economies transformadores i cooperativisme, encarregat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, planteja les oportunitats i riscos per al cooperativisme de treball en relació a l’economia feminista, solidària, del bé comú, col·laborativa i circular.
L’estudi Economies transformadores i cooperativisme ha estat elaborat per Alternativas Económicas i s’estructura en cinc capítols, que descriuen les economies transformadores una per una. Cada capítol analitza la relació d’aquestes economies amb el cooperativisme, identifica actors existents i, molt especialment, espais de col·laboració i oportunitats de mercat.
Partint de la tesi que les economies transformadores responen a una demanda social que les empeny a créixer, l’estudi estableix que els vincles amb el cooperativisme hi són des dels valors comuns i la voluntat transformadora compartida. El cooperativisme és, doncs, un element comú a l’economia feminista, solidària, del bé comú, col·laborativa i circular. Des d’aquesta perspectiva està ben situat per generar aliances amb totes elles i contribuir a transformar l’economia posant les persones primer. L’estudi també descriu els riscos de perdre rellevància davant l’auge de les economies transformadores.
L’elaboració de l’estudi Economies transformadores i cooperativisme s’emmarca en el Pla Estratègic de la Federació per als propers anys i respon a la voluntat de generar oportunitats pel cooperativisme a partir de vincles amb l’entorn.
El cooperativisme, element comú a les economies transformadores
La crisi global que va arrancar amb les hipoteques subprime a Estats Units, el 2007, i que es va anar estenent per tot el món, ha suposat un empobriment de les condicions de vida arreu, sobretot de les classes populars, que no veuen horitzó de millora real per molt que les xifres macroeconòmiques vagin recuperant-se. Però alhora, la Gran Depressió ha esmicolat també bona part de les certeses més optimistes de l’establishment econòmic mundial, que considerava que el capitalisme havia arribat a una fase d’excel·lència equivalent al famós “final de la història”, que fins i tot els cicles econòmics havien estat superats i només quedava per davant una inacabable fase d’expansió i prosperitat.
La realitat era ben diferent: aquest optimisme suposadament científic tenia com a base una gran bombolla especulativa sense connexió amb l’economia real. Quan va punxar, tot va quedar arrassat, inclosos els dogmes oficials i la confiança de molts ciutadans amb les maneres de funcionar (econòmiques i polítiques) que havien portat a la gran explosió. Enmig del desconcert, molta gent va girar el cap buscant altres maneres de fer, que posessin en primer terme els interessos del conjunt de la societat amb una visió a llarg termini, per sobre de la búsqueda del màxim benefici a qualsevol preu d’uns pocs directius i accionistes.
El sistema capitalista no ha caigut ni de bon tros, malgrat que alguns actors rellevants van expressar públicament que trontollava, però sí que s’han sacsejat algunes de les bases culturals que el sostenien i que creen tendències de fons. Aquests canvis culturals no necessàriament tenen conseqüències immediates, però si tenen gruix i es consoliden poden acabar provocant grans canvis a mesura que van convertint-se en hegemònics.
És d’hora per saber si el canvi de perspectiva sobre l’economia (que no respongui només a la lògica del benefici i els dividends) arribarà a instal·lar-se com a hegemònica. Però els sociòlegs constaten que el mar de fons és molt important i s’està consolidant en capes significatives de la societat.
També a Espanya.
Belén Barreiro, exdirectora del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i ara de MyWord, empresa demoscòpica que fixa molta atenció als petits canvis de fons, explica a La sociedad que seremos (Planeta, 2017) que a partir de 2015 va irrompre amb força la figura del “consumidor rebel”, que abans de la crisi representava només un minúscul segment militant: “Arran de la crisi, un de cada quatre ciutadans manifesta sentir un rebuig visceral cap a les grans empreses i multinacionals. La desconfiança absoluta cap al món financer és encara més gran: del 36,5%”.
Després d’analitzar les entranyes de desenes d’enquestes, Barreiro considera que “la ruptura entre ciutadans i corporacions és, en cert sentit, similar a la que es produeix a la política entre els electors i els partits tradicionals”.
“La societat colpejada per la crisi no es resigna, ni es torna passiva, sinó que opta per fer-se responsable de la seva sort. En l’àmbit del mercat, els consumidors també van prenent mica en mica els regnes del seu destí i sorgeixen formes de consum alternatiu i col·laboratiu”, ressalta.
I conclou, amb rotunditat: “La societat es torna més activa i cooperativa, i no només en l’àmbit de la política sinó també en el del mercat”.
El factor ‘millennial’
El mar de fons no només es consolida, sinó que els sociòlegs coincideixen que serà cada vegada més important pel pes creixent de la generació coneguda com Millennial (nascuts a la dècada de 1980 i 1990), que apunta importants girs culturals en la manera de veure l’economia i l’empresa, qui sap si perquè ja ha estat socialitzada en el món digital. Una macroenquesta mundial de Nielsen, amb una mostra de 30.000 persones al 2015, certificava aquesta impressió en detectar entre els millennials un interès sensiblement superior a la mitjana per una economia centrada en valors i el respecte a les persones i el medi ambient, que en ocasions arribava als 20 punts de diferència i es col·locava en cotes d’hegemonia, per sobre del 70% de suport. Una altra investigació simultània de Morgan Stanley, centrada en inversors, detectava el mateix biaix fins al punt que arribava a la conclusió que els millennials són tan diferents a les generacions precedents que fins i tot aspiren de manera majoritària “a treballar en un lloc que sentin que poden millorar el món”. The Economist, la revista de referència dels mercats, ho ha explicat de manera gràfica: per les generacions precedents, el negoci i el desig de fer el bé [quan n’hi ha] s’han canalitzat per vies diferents. Pels millennials, en canvi, és inconcebible que les dues coses no estiguin conectades.
És en aquest context d’aigües remogudes que han anat agafant embranzida diverses formes de veure l’economia i de construir empresa que no només busquen fer les coses de manera diferent, sinó que es proposen també transformar la societat. Més enllà de l’economia social clàssica, que sempre ha demostrat una resiliència especial durant les èpoques de crisi i que històricament té molta força als països mediterranis, han anat obrint-se pas fórmules amb mirades econòmiques alternatives al marc dominant que no es limiten a esbossar teories, sinó que aspiren a incidir també en l’economia real i el món de l’empresa. Algunes són antiquíssimes; altres són molt noves, però totes s’estan obrint pas amb una força insòlita i en alguns casos amb l’ambició de posar en escac un sistema econòmic que, amb el canvi climàtic, no només genera desigualtats, sinó que amenaça la vida al planeta: l’economia feminista, l’economia solidària, l’economia del bé comú, l’economia col·laborativa, l’economia circular (i, per extensió, l’economia verda o blava), etc.
Nexe cooperatiu
L’economista Roger Suriñach, vinculat a la cooperativa Opcions i a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), va compilar-ne el mapa i l’impacte a Barcelona a l’estudi Les altres economies de la ciutat (2016), i recentment ha completat la investigació al llibre Economies transformadores de Barcelona, coeditat per l’editorial Montaber i l’Ajuntament de Barcelona.
El debat terminològic per agrupar-les ha acabat decantant- se cap a “transformadores”. “No totes són ‘noves’ i al dir ‘altres’ automàticament quedaven en posició subalterna; de manera que ‘transformadores’ ens dóna una idea millor del que realment estem parlant”, explica Suriñach.
Moltes d’aquestes propostes tenen nexes evidents amb el cooperativisme o almenys amb els valors cooperatius, que des de fa més de 150 anys empeny precisament cap a una economia que posi en primer terme les persones per sobre dels beneficis, amb una organització interna democràtica, participativa i equitativa, i buscant sempre un impacte social positiu portes enfora: amb els consumidors, amb el conjunt de la societat i, lògicament, també amb el planeta.
El cooperativisme i els valors cooperatius recorren el sistema nerviós d’aquestes “economies transformadores” en auge, de manera que, almenys sobre el paper, les possibilitats de fer un salt en aquest nou context social que s’està dibuixant demanant valors a les empreses semblen evidents. Però alhora mai hi havia hagut també tantes possibilitats de quedar diluït en un magma en què el cooperativisme deixi de ser substantiu per convertir-se merament en adjectiu, quasi sempre, per tant, prescindible.
Aquest treball, encarregat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), intentarà aportar pistes per situar-se millor en aquest món en construcció, presentant algunes d’aquestes “economies transformadores” i preguntant-se com es poden relacionar amb el cooperativisme.
No hi ha cap pretensió científica, sinó purament prospectiva: començar-se a fer preguntes més que no pas aportar grans respostes, posant el focus en primer terme a cinc de les “economies transformadores” que poden tenir ja un impacte immediat, ja sigui per bé (sinèrgies, nous mercats, noves línies de negoci, noves organitzacions, noves possibilitats d’avançar en l’hegemonia cultural, etc.) o també per mal, amb possibles disrupcions que dificultin els valors cooperatius o la irrupció de nous competidors que prediquen una cosa però que poden acabar afavorint-ne la contrària.
Malgrat els enormes reptes plantejats, el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, està convençut que l’embranzida de les economies transformadores suposa “una gran oportunitat pel cooperativisme”, no només per extendre’s encara més, sinó també per “reconnectar amb el seu esperit original, de transformació, i alhora entrar a fons en el relat de la modernitat, un vessant clau per aconseguir canviar l’economia i la societat”. “El cooperativisme té una gran història al darrera i moltes d’aquestes economies transformadores en beuen i n’agafen elements. Si el cooperativisme s’hi obre i hi connecta, té moltíssim a guanyar”, conclou.
Aquestes economies transformadores aspiren a comptar amb empreses amb valors i ajudar a transformar la societat, però el motor no és només necessàriament de naturalesa moral, sinó que en els nous temps, amb els dogmes ortodoxos esquinçats per la crisi i la irrupció de la generació millennial, pot ser també un factor de solvència i d’avantatge competitiu, fins i tot en un marc capitalista. No és només que els sociòlegs adverteixin que la societat demana fórmules noves de fer empresa i economia, més compatibles amb els interessos de les persones i el medi ambient, sinó que dins de l’ortodòxia econòmica es van obrint pas també visions en aquesta mateixa línia, que consideren que les empreses que vulguin sobreviure hauran de tenir en compte aquest mar de fons.
En aquest sentit va ser especialment important la publicació, al 2011, a les pàgines de la prestigiosa Harvard Business Review de l’estudi Creating shared value [Creació de valor compartit], de Michael E. Porter i Mark R. Kramer, tots dos vinculats a Harvard, que adverteix que la visió clàssica de “creació de valor” és “estreta i ha quedat antiquada” perquè només té en compte els interessos dels accionistes amb una mirada al curt termini.
Aquests acadèmics proposen un canvi de paradigma que situï al centre mateix del model d’empresa la utilitat social i els beneficis pel conjunt de la societat de la seva activitat; d’aquí l’expressió de “valor compartit”.
“Es tracta de crear valor també per la societat a l’abordar les seves necessitats i els seus reptes i això ha d’estar al centre mateix de l’empresa: no és responsabilitat social corporativa, ni filantropia, ni tan sols sostenibilitat”, adverteixen.
La raó última no és tampoc filantròpica, sinó assegurar que l’empresa podrà prosperar en el nou marc que s’està definint. Qui no ho entengui i segueixi anclat en el passat, sostenen, patirà: “Aquest canvi de mirada és un impulsor de productivitat més que no pas una resposta per sentir-se bé davant la pressió externa”, adverteixen.
Alguns dels sectors més importants del capitalisme ja han reaccionat en aquesta direcció, amb negocis “amb impacte social” sota les etiquetes SRI (Socially Resposible Investment) o ESG (Environmental, Social and Governance), que al seu torn han desenvolupat noves eines financeres (com bons ètics, ecològics o sostenibles) que estan creixent de manera exponencial des de 2015.
El discurs ha arribat fins i tot a BlackRock, la principal gestora d’actius del món amb 6,3 bilions de dòlars (quasi sis vegades el PIB d’Espanya). En l’última i recent carta anual a les empreses on tenen participacions, el seu màxim executiu, Larry Fink, les emplaça a adoptar “un nou model” que doni prioritat als impactes positius en el conjunt de la societat. En cas contrari, desinvertiran.
Els hi deia amb una contundència i uns arguments impensables fa només uns anys: “Cada empresa ha d’aconseguir no només beneficis, sinó també mostrar que fa una contribució positiva a la societat. Les empreses han de beneficiar tots els actors, incloent accionistes, treballadors, clients i comunitats on operen”.
El gran exponent del capitalisme mundial parla ja com si fos un líder de les “economies transformadores”.
L’oportunitat és evident: la prova que les idees crítiques que exigeixen noves formes de fer empresa i economia estan adquirint una gran importància és que els principals actors del capitalisme ja es freguen les mans amb el gran negoci que poden arribar a fer.
Deixa un comentari