La temporada d’estiu millora escassament les xifres de l’atur amb contractació inestable per homes, joves, població immigrant, al sector serveis i en territori turístic
CCOO denuncia la precarietat de la nova ocupació i reclama recursos i voluntat política per una reactivació econòmica amb més ocupació de qualitat i més cohesió social i territorial
El fort increment de l’atur registrat al llarg del darrer any (30,8%) s’explica en bona part per l’efecte de la crisi de la Covid-19 sobre el mercat de treball. La incidència de l’atur és heterogènia al territori català. L’Anoia, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès són els territoris més castigats per la destrucció d’ocupació. La lleu millora en contractació per la temporada d’estiu és totalment precària anticipant un escenari de destrucció d’ocupació al setembre. El mes de juny es van pagar 576.366 prestacions contributives, el que suposa una reducció de 210.088 en relació al mes maig. El castigat escenari socioeconòmic reclama urgentment un reforç de les polítiques actives d’ocupació i de protecció social i un avenç notori en les mesures de reactivació del nostre teixit productiu.
Atur registrat Catalunya/Espanya
El mes de juliol de 2020 deixa una xifra de 469.349 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 30,8% (110.519 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.773.034 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 45,5%.
Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 15.670 persones aturades (3,2% menys). La població menor de 25 anys registra un increment de 12.369 joves sense feina (53%) respecte l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 35.687 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el juny, l’atur juvenil ha caigut en un 10,7% i 4.285 joves sense feina menys.
La incidència de l’atur per comarques pel segon trimestre de 2020 segons dades de l’Observatori del treball i model productiu mostra com l’Anoia, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Baix Camp són les demarcacions més castigades per l’atur. En relació al primer trimestre de 2020, les comarques que més han augmentat les taxes d’atur registral són Vall d’Aran, Barcelonès, Alta Ribagorça, la Cerdanya i el Pallars Sobirà. Segrià i Baix Empordà són les dues comarques que respecte el primer trimestre de l’any han aconseguit reduir la incidència de l’atur al territori.
Veure mapes:
Atur per sectors d’activitat
Respecte el juliol de 2019, ha augmentat el nombre de persones aturades en tots els sectors. Els serveis encapçalen l’augment en un notable 35,8% i 91.258 persones desocupades més, la indústria ho fa en un 20,6% i 8.380 persones més, i la construcció en un 19,1% més i 5.705 persones a l’atur. L’agricultura incrementa en 2.043 persones desocupades més i un 28,6% d’augment.
Respecte el mes anterior, el sector serveis redueix l’atur en 14.070 persones (3,9% menys), la construcció ho fa en 1.105 persones i una reducció del 3%, i la indústria en 1.172 persones i una reducció del 2,3%. Per contra, l’agricultura augmenta en 187 persones desocupades (2,1%).
Atur per sexes
Les dones representen el 56% del total de persones desocupades. El comportament per sexes ha estat diferent. Si bé els homes incrementen l’atur en un 37,2% respecte el juliol de 2019, les dones ho fan en un 26,2%. En canvi, l’evolució respecte el mes de juny mostra com els homes han reduït l’atur en un 4,4% mentre que les dones ho han fet en un 2,3%.
Font: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad social.
Contractació registrada
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de juliol és de 239.044, dels quals el 87,7% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2019, s’han signat 114.082 contractes menys (32,3% de reducció). En aquest període, la contractació indefinida ha caigut en un 25,2% i la temporal en un 33,2%.
Respecte el mes juny, s’han signat 74.606 contractes més (45,4% d’increment). Aquest augment s’ha donat tant en contractació indefinida (29,2% més) com en contractació temporal (48% més), però l’increment de la contractació inestable deixa veure la generació d’ocupació a costa de la precarietat laboral.
Prestacions
El mes juny de 2020 va tancar amb 576.366 persones aturades a Catalunya que rebien algun tipus de prestació per atur.
L’increment interanual es produeix en prestacions contributives (338.377 persones i un 287,1%) i subsidis (24.041 persones i un 27,9%). Per contra, ha caigut el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (3.148 persones i una reducció del 24%) i de les persones participants del Programa d’Activació per a l’Ocupació (6 persones).
En relació al mes anterior, cauen les prestacions contributives en 203.356 persones i una reducció del 30,8%, els subsidis en 6.221 persones i un 5,4% de reducció i també les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció en 511 persones i un 4,9% de reducció.
Les dades per províncies i en relació al mes maig de 2020 mostren un comportament força homogeni entre elles. Lleida és la demarcació que ha reduït amb més intensitat el nombre de persones beneficiàries de prestacions amb una reducció del 38,3%. Seguidament trobem Girona amb una reducció del 27,7%, Barcelona amb un 26,2% menys i Lleida amb un 24,2% menys.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:
1.- Recursos per a la reactivació econòmica i l’extensió de la protecció social. La crisi de la COVID-19 ha posat en evidència les febleses del nostre model de creixement. El pes minvant de la indústria, l’externalització de bens i serveis bàsics, les retallades en serveis essencials, la dependència excessiva de sectors com el turisme i l’hosteleria comporten dèficits del nostre model productiu que han de ser superats en el marc de la reactivació econòmica. No es tracta de recuperar un model superat i dependent, sinó d’establir un model nou basat en el valor afegit, en la diversificació econòmica, en la qualitat de l’ocupació i en la cohesió social i territorial.
2.- Inversió en els treballadors i treballadores públics. El nombre de prestacions contributives pagades al mes de juny (darrera data disponible), en comparació amb els afectats per ERTO a finals de maig posa en evidència que hi ha moltes persones treballadores que estan patint per cobrar una prestació que els hi correspon. Les retallades en la funció pública dels governs del PP passen avui factura a la protecció social. Polítiques socials innovadores i llargament esperades com el Ingrés Mínim Vital o les mesures davant la COVID-19, perden el seu sentit i potencial quan la corretja de transmissió és una administració amb greus dèficits en recursos i en reconeixement del paper central que els hi pertoca als seus treballadors/es.
3.- Fer front a la crisi començant pels treballadors/es més afectats/des. El miratge de la contractació temporal i precària al juliol no pot distreure l’atenció de la vulnerabilitat en la que es troben les persones treballadores dels sectors més afectats. Com mostren les dades sectorials de l’atur registrat a 30 de juny, l’augment de l’atur interanual per sectors ha estat del 125% en activitats artístiques i espectacles, del 95,9% en les agències de viatge, del 93,9% en serveis d’allotjament, del 56,8% en el transport terrestre, del 50,7% en els serveis de menjar i begudes o del 29,6% en el comerç al detall. Anticipar i acompanyar un canvi de model productiu vol dir invertir en les capacitats i en les competències de les persones treballadores, en la seva orientació, formació i qualificació professional
4.- Prendre mesures específiques en el marc del repte demogràfic. El col·lectiu en el que el increment de l’atur ha estat més intens és el dels joves de 26 a 29 anys (+75,2%) seguit del dels menors de 25 anys (-67,4%). Si les persones joves van ser les més colpejades per la crisi anterior, i les més marginades laboralment per la ‘recuperació’, no podem permetre que siguin també les que paguin la factura d’aquesta nova crisi. No entendre la transcendència que tenen unes dades d’emancipació o d’abandonament escolar prematur que ens situen a la cua d’Europa, és viure d’esquenes al futur i fomentant una bretxa entre generacions molt preocupant. El treball jove, com orientació estratègia i transversal del pla de reactivació ha de ser una prioritat els propers anys i ha d’anar acompanyat de polítiques socials que permetin exercir drets fonamentals com l’habitatge, o l’accés a una ocupació digne.
Deixa un comentari