El sindicat UGT, per veu del secretari general de la secció sindical de l’Ajuntament de Terrassa, Lluís Ros, defensa la gestió pública directa dels serveis públics com la millor. A partir de la preocupació davant la degradació de les condicions laborals i econòmiques del personal de l’ajuntament i empreses municipals o contractades (afirmen que els concursos i licitacions han estat instruments per a la precarització laboral), han decidit crear una Coordinadora de les seccions sindicals respectives que permeti la defensa dels drets de les persones treballadores i millor qualitat del servei. UGT ha elaborat una Guia de Contractació Pública per las Ajuntaments i Consell Comarcal del Vallès Occidental. Defensen la municipalització del servei d’abastament d’aigües a la ciutat.
S’ha fet pública recentment una Guia de Contractació Pública per als Ajuntaments i Consell Comarcal del Vallès Occidental que exigeix de les administracions contractes que respectin tots els drets i que siguin exemple de condicions laborals dignes. És la primera i més important proposta elaborada per una coordinació de les seccions sindicals d’UGT de l’Ajuntament de Terrassa i empreses municipals i de serveis municipals. En Lluís Ros, treballador de l’ajuntament i secretari de la secció sindical del sindicat a la institució i també el portaveu d’aquesta coordinació, ha parlat amb Malarrassa.
Lluís Ros a la seu d’UGT Terrassa. Foto PV
-Per què aquesta coordinadora?
-Davant la problemàtica general, especialment amb l’arribada de la crisi, i mirant totes les contractacions públiques, creiem que aquesta és una de les eines que pot tenir l’administració per potenciar la creació de llocs de treball. Per això hem cregut necessari establir uns criteris mínims per a totes aquestes contractacions, tant ajuntaments com consells comarcals.
-No és només per Terrasa?
-Hem començat per Terrassa perquè és junt amb el de Sabadell el més important del Vallès, també perquè hi ha més estabilitat política que a Sabadell. Però amb voluntat de fer-ho arribat a tot el Vallès, per això hem fet arribar aquesta guia de mínims al consell comarcal i intentarem que això no només quedi aquí.
-Què planteja la guia?
-Són uns punts mínims que marquen uns criteris per a l’adjudicació dels concursos públics i licitacions, unes condicions mínimes obligatòries a l’hora d’executar els contractes, tan a nivell social com laboral.
-Les empreses hauran de ser modèliques?
-Primer, l’avaluació laboral de l’empresari en relació amb les condicions laborals ha de ser un dels punts importants. L’administració no hauria de contractar empreses on la temporalitat i la definició dels contractes no siguin el més estables possibles. Tampoc entenem que els empresaris que optin a aquests concursos no siguin els que millors condicions laborals i de salari ofereixin als seus treballadors i treballadores.
Entenem que ha de ser obligatori que les empreses mantinguin els salaris i condicions laborals vigents de la plantilla, perquè sabem que quan hi ha canvis d’empresa, amb la subrogació del personal, no totes les empreses mantenen les condicions anteriors.
-Llavors, els plecs de condicions no especifiquen ni obliguen prou?
-El que passa és que quan un servei que costa 100 l’adjudiques a una altra empresa per 90, els 10 que falten no surten dels guanys de l’empresari, sinó de la retallada de condicions laborals o de plantilla directament per oferir el mateix servei; per tant, un servei de pitjor qualitat i amb més càrrega per a qui treballa. No hi ha tant marge com per a poder jugar.
-Pel que fa a discriminació de gènere i altres també hi ha objectius?
-Sí, les empreses haurien de presentar el pla d’igualtat o mesures per garantir igualtat de gènere, bàsicament. Aquí, la conciliació de temps laboral i familiar és primordial. Proposem també que es verifiqui el compliment com a mínim del 2% de persones amb diversitat funcional a la seva plantilla.
-Alguna proposta per afavorir l’economia social?
-Aquí es planteja que, en funció del tipus de contracte, si s’ha de subcontractar una part, que sigui a empreses del sector de l’economia cooperativa social i solidària o tercer sector. Perquè, entenem, el compliment de les normes sòcio-laborals en el procés productiu i en la distribució comercial ha de ser estricte.
Una part important d’això és que en cas de morositat del contractista principal, que no es pagui a aquest sinó que es paguin directament al subcontractista, que és qui està posant treballadores i esforços. Si l’empresa principal no paga, els perjudicats no poden ser els treballadors.
-Tot això augmentaria el preu?
-Entenem que el preu no hauria de ser el factor més important en aquestes licitacions. Hi ha fórmules per a que no sigui així, que el preu no sigui el més important.
-Heu aprofitat experiències per elaborar aquesta guia?
-Ho hem elaborat partint de la guia de l’ajuntament de Barcelona en l’elaboració de la qual han participat agents socials, com el nostre propi sindicat i CCOO, a més dels diferents grups polítics. Nosaltres hem adaptat a la realitat del nostre territori.
-Quina resposta heu tingut?
-L’hem presentada a l’Alcalde i la resposta ha estat positiva, els hi sembla bé la guia de requistis mínims. L’hem presentada també al consell comarcal mitjançant l’ajuntament de Terrassa, però no hem tingut encara resposta.
-Què plantegeu per fer ara?
-Ara esperem el primer concurs de servei, que és el de neteja d’edificis i escoles, que actualment té l’empresa CLECE. Esperem que, abans que s’elaborin les bases del concurs, tinguem alguna conversa amb l’ajuntament per poder veure si aquestes condicions mínimes hi són dintre del ples de bases.
De fet, hem demanat estar presents en la comissió tècnic-política de l’ajuntament que elabora els plecs. Volem que sigui tècnic-política i social on puguen estar nosaltres i participar de l’elaboració d’aquests criteris.
-I si ho accepten?
-Això no pot quedar aquí. Si no va endavant, com agents social haurem de garantir que hi vagi. Com a UGT tenim molt clar que el primer pas és el diàleg, el consens és el millor, però sinó hi és, farem el que calgui.
-En tot cas, aquesta situació no és nova, com i perquè creus que s’ha arribat aquí?
-Això ve de lluny, però s’ha agreujat amb la situació de crisi. Tothom vol rebaixar costos. I quan s’abarateixen els costos, indubtablement, es perden els drets. A més hi ha la reforma laboral que ho ha empitjorat.
Hi havia moltes contractacions, hi va haver un moment de descentralització de serveis, es van privatitzar serveis creient que seria una millor gestió. Després s’ha demostrat que la millor gestió no és la de l’empresa privada, sinó la de l’administració pública directa, està molt clar que la millor gestió és aquesta!
D’altra banda, la prestació de serveis bàsics a la ciutadania no pot tenir guanys econòmics, qui entengui els servis públics com a guanys està equivocat. Perquè, per definició, els servis públic són deficitaris. Tot això s’havia desvirtuat molt.
-Teniu posició en relació a l’aigua?
-Estem d’acord amb la Taula de l’Aigua. Al comitè d’empresa de Mina, però, no tenim gent. Hi ha CCOO, i nosaltres respectem els companys que estan allà representant els treballadors. Però el que si que està molt clar és que UGT està a favor de la municipalització del servei. Això sí, primer de tot són les persones que hi treballen i cal garantir les seves condicions de subrogació i posteriors condicions laborals.
-Quina és la situació de les treballadores a l’ajuntament?
-Fa un any que negociem el conveni de funcionaris i personal laboral. No és la millor situació, pels vetos de l’administració central, que limiten el marge de negociació. Però tot i que s’està allargant entenem que hi haurà consens, com sempre hem arribat.
Creiem que l’ajuntament ha fet un esforç per pal·liar les retallades, en part de Madrid i altres de la Generalitat. Però des del 2002, i molt clar des del 2010, hem perdut poder adquisitiu en relació a IPC espanyol, però més encara amb el català.
De les condicions socials no podem dir que estem malament. Hem de ser el reflex cap a la ciutadania, cap a l’empresa privada, ser avantguarda, i en contra d’una certa propaganda contra la funció pública, vista com a privilegiada, impulsar i animar a lluitar per a que les condicions mínimes generals siguin aquestes.
-Com veus el futur?
-Crec que les administracions s’han adonat que la gestió directa és millor, ha quedat palès. Hi ha un canvi de criteri, sobretot en algunes administracions on hi ha hagut canvi de govern. Però està molt enlaire encara el com poder garantir concretament totes aquestes condicions i criteris mínims. La remunicipalització està molt enlaire. Ningú sap com fer-ho correctament, hi ha moltes veus, es fan moltes jornades…, es miren experiències de Londres, França i Alemanya. Però la situació aquí és particular. Sabem que hem d’arribar, i que ho hem de fer bé, garantint qualitat de servei i garanties socials i econòmiques dels treballadors i treballadores.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari