L’ajuntament de Barcelona s’incorpora a la xarxa de Municipis Cooperatius
50 cooperatives s’uneixen aquest any a la Federació
L’organisme representatiu de les cooperatives de treball associat celebrà el passat divendres 16 de juny l’assemblea anual ordinària en un ambient d’eufòria, tot i haver de lamentar els cops que han representat l’aprovació de la modificació de la llei de cooperatives al Parlament de Catalunya i el tancament d’Aposta, la cooperativa de segon grau dedicada a la formació cooperativista, després d’anys de funcionament com a escola del moviment.
En el darrer any s’han incorporat a la Federació 50 noves cooperatives. La dada és una clara mostra de creixement qualitatiu, ja que no es tracta només de projectes empresarials que opten per la forma jurídica més o menys pràctica o «resultona» des del punt de vista fiscal, sinó que molt clarament aposten i entenen l’economia com a activitat amb fins socials i que, per tant, ha de tenir una forma de governança democràtica basada en els valors i principis del cooperativisme.
Molt positiu també, com assenyalà en Jordi Via, tot portant la salutació de l’ajuntament de Barcelona i de l’organisme responsable de l’àrea, Barcelona Activa, és el que hom pot considerar «tancament d’un cercle virtuós del compromís de l’ens municipal amb l’economia social i solidària», iniciat amb la creació del Comissionat (del qual el propi Via n’és responsable) i el pla de treball desenvolupat en aquests dos anys de govern, tot acabant ara amb la incorporació de l’ajuntament de Barcelona a la xarxa de Municipis Cooperatius (que ja en sumen 22).
Vista de l’assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball. Foto PV
Aquesta xarxa, impulsada per la Federació, vol ser una eina de col·laboració entre administracions i la pròpia entitat de les cooperatives per a concretar i impulsar l’economia cooperativa en les ciutats i pobles, tot ajudant al canvi en favor d’una «economia al servei de les persones», emfasitzà en Jordi Via, al temps que cità en Benet Delcán, president del consell rector de Caixa Popular de València, qui en una recent entrevista defensava que «les cooperatives som un intent seriós de democratització de l’economia».
No faltaren referències a la conjuntura política del país en la salutació d’en Via, perquè des de qualsevol perspectiva «el moment requereix i permet aprofundir la democràcia i fer pinya en favor del país que volem».
El cooperativisme és un moviment i una «forma d’entendre i fer l’economia molt arrelat al nostre país», defensà la presidenta del Parlament Carme Forcadell, qui saludà l’assemblea i agraí la invitació a participar de la trobada en nom del Legislatiu català. Molt arrelat, afegí, «amb molt de passat i present, però sobretot potencial de futur».
Forcadell afirmà que els principis i valors del cooperativisme poden ser «motor de transformació social, alternatius al capitalisme salvatge», al temps, però, que va defensar amb força la modificació de la llei de cooperatives aprovada pel Parlament, «molt positiva», assegurà, tot i l’oposició clara i decidida de les entitats del cooperativisme i algunes de l’economia social i solidària, tant en relació amb la forma de portar el debat com amb els propis continguts.
Amb l’argument de lluitar contra les falses cooperatives, un desig i empeny compartit per tothom, el Parlament, a instància del grup Junts pel Sí, aprovà una modificació de la llei que, immediatament, posa mitjans per regularitzar la situació de treballadores que vivien situacions homologables amb l’esclavisme, però al preu de reconèixer jurídicament com a cooperatives empreses que no en tenen res a veure, reclamen des de la Federació, la XES i altres entitats.
Després d’això, les flors i paraules boniques de la presidenta del Parlament: «les cooperatives com a eina de transformació i motor del canvi, altra manera d’entendre la societat, marca de país»… van ser mesurades, com a mínim, amb moderació, sinó directament sospita, per part de les delegades i representants de les cooperatives de treball catalanes.
«El debat sobre l’economia social guanya espai i té a veure amb les falles del sistema capitalista, amb la crisi», afirmà l’Andreu Missé, director de la revista i cooperativa Alternativas Económicas, en iniciar la seva conferència sobre els reptes de l’economia social. Amb un estat del benestar i un pacte social i econòmic keynesià que minva i es desfà, l’economia social apareix clarament com a solució. Però, lamentà, les decisions polítiques concretes i reals mostren que «els discursos xoquen amb la realitat».
Amb totes les dificultats, el cooperativisme s’obre camí i va endavant. Això és el que mostren les dades de la memòria del 2016, «més promoció, més creixement i més consolidació», sintetitzà en Perfecto Alonso, president de la Federació. Del total de 4.351 cooperatives existents a Catalunya, 2.974 en són de treball, i en aquestes treballen 45.417 persones. Afiliades n’hi ha 528, de les quals 345 estan formades per entre 2 i 5 persones sòcies, 90 d’entre 6 i 10; 44 més tenen entre 11 i 20 sòcies, 28 entre 21 i 50, i finalment 21 cooperatives en tenen més de 50. Territorialment, la província de Barcelona concentra la majoria, 440, seguida de Girona amb 42, Tarragona amb 29 i Lleida amb 17.
L’ocupació s’ha mantingut o crescut en un 84% de les cooperatives federades, mentre que la facturació s’ha mantingut o crescut en un 76%. Quasi la totalitat de les cooperatives (99%) consideren que el cooperativisme és un «model de negoci en alça».
Canvi de la llei de cooperatives i altres ferides
Tot i l’ambient de satisfacció amb les xifres globals, no faltaren moments de malestar i polèmica. Primer, pel cas del tancament d’Aposta, una cooperativa de segon grau amb 12 anys de recorregut i acció en l’àmbit de la formació, en el qual havia servit en bona mida com a referència de la Federació. En Nino Ramírez, soci de la cooperativa Doble Via, una de les integrants, informà al plenari sobre el procés, tot apuntant com a causa principal de la finalització de l’activitat els problemes generats com a conseqüència dels canvis normatius. De totes formes, posà en valor l’experiència acumulada, que ha marcat una fase molt important.
El canvi de llei de cooperatives aprovat pel parlament aquest any va ser el punt amb més intervencions i polèmica de l’assemblea. La secretària del Consell Rector de la Federació, Carme Giménez informà amb detall del procés d’aquesta modificació de llei, iniciat al febrer d’enguany.
«Vam demanar la retirada de la proposta, sense més», recordà la Carme, quan el 15 de febrer es va tenir notícia del canvi realitzat al Parlament, «perquè no estàvem d’acord ni en la forma com s’havia fet (sense cap informació ni consulta amb les entitats del cooperativisme) ni en el contingut».
Això succeïa paral·lelament a la protesta i mobilització de les persones que estaven treballant en condicions de superexplotació en les falses cooperatives del sector de càrnies a Osona. Aquest, de fet, va ser l’argument esgrimit per Junts pel Sí a l’hora de defensar el canvi. Però, tot i així, en contra de l’opinió i criteris de la Federació i altres entitats, com la XES, que el mes de març van definir-se novament contràries al canvi i adoptaren una proposta alternativa de la Xarxa exigint la «desqualificació» de les falses cooperatives. I mentre aquesta desqualificació no es feia efectiva (el procés pot durar anys) que s’apliqués rigorosament la legislació laboral vigent.
Aquesta proposta no va ser acceptada pel Govern. A més, simultàniament aparegué pel mig una figura nova, dita de «cooperativa depenent», clarament pensada per donar una sortida a les falses cooperatives, que va ser totalment rebutjada per les representants del moviment cooperatiu.
Finalment, el canvi va ser aprovat de manera a donar legitimitat a aquestes falses cooperatives, reconegué la Carme. «Vam perdre!», sentencià, i es va treure el comunicat denunciant i tot, però «així va quedar». L’única cosa que, tot plegat, podria considerar-se positiu, donades les circumstàncies, afegí, és que «potser que les treballadores de les càrnies ara tenen un foradet per aconseguir algun dret, però res més». En aquest sentit, la secretària del Consell Rector informà que s’està treballant en organitzar la solidaritat amb aquestes treballadores, a més de mantenir la denúncia de les falses cooperatives, «no hem estat mai d’acord amb el canvi», va concloure.
«Cabreig! Per moltes raons», etzibà en el seu torn el president de la Federació, Perfecto Alonso. Perquè, explicà, el problema de la violació de drets fonamentals a les càrnies ja el coneixien des de feia temps, «ho havíem plantejat ja al govern del Tripartit», juntament amb altres problemàtiques, com la de les cambreres d’hotel i de transportistes. Diferents circumstàncies i ritmes de la política, reconegué en Perfecto, van fer que «això quedés sense resoldre, tot i saber que portaria problemes».
Des del Consell Rector es reconeix «impotència, manca de força i de reconeixement». És una evidència, vist el que ha anat succeint aquests mesos i el resultat final. La qüestió, per tant, està pendent. Totes les veus a l’assemblea defensaren mantenir l’alerta sobre el tema i la reversió del canvi legislatiu en agenda. Mentrestant, però, afegí en Perfecto, aquesta setmana ja es reunia una comissió per vetllar per l’aplicació de la normativa pel que fa al reconeixement de drets laborals de les treballadores de les càrnies, «comença a haver-hi moviments, i és només l’inici», assegurà el president de la Federació. «Ha estat un aprenentatge molt important», reconegué Alonso, tot sentenciant que «actuarem en conseqüència».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari