Enrique Rodríguez Ruiz*
Mirant les dades del mercat de treball de la comarca del Bages, tan important per a l’activitat econòmica de la Catalunya central, no seria lògic negar que, numèricament, les xifres de l’atur han baixat durant l’any 2014. Concretament un 4,84%. La taxa d’atur se situa en un 15,37%, més d’un punt per sobre de la mitjana del conjunt de Catalunya.
Però si ens aturem una miqueta a bussejar entre les dades, ens trobem que aquesta reducció és escanyolida. I l’efecte de la mal anomenada recuperació és tan baix que no té cap repercussió positiva en els perfils més colpejats per la crisi, en les persones més necessitades. Davant d’aquest escenari ple d’aspectes cada vegada més negatius del mercat de treball, la dona segueix sent la més castigada, juntament amb les persones majors de 45 anys i menors de 20. La contractació és molt conjuntural i el seu resultat, ridícul en els perfils anteriorment esmentats.
L’efecte de tot això és malèvol per a les persones i per a les famílies. I encara que sabem que hi ha una intencionalitat perversa per ocultar la situació real, tant per part de la dreta catalana i espanyola, com per tots els partits polítics que estan aparcant els problemes reals de la ciutadania per centrar-se, bàsicament, en les pròximes cites electorals, seguirem assenyalant que la situació està molt lluny de millorar, si no s’apliquen altres polítiques. Perquè, insisteixo, tot i haver baixat l’atur al Bages un 4,84%, l’atur de llarga durada augmenta un 4,26%, se situa en gairebé el 35%, i afecta més els perfils que hem esmentat en paràgrafs anteriors.
On és la recuperació? Si la taxa de cobertura està descendint i cada vegada menys persones reben prestació o subsidi, si només augmenta tímidament la renda activa d’inserció i les persones que es queden fora del circuit segueixen augmentant les xifres d’exclusió social i pobresa… de quina recuperació parlen? Aquesta situació no pot ni esperar les pròximes eleccions, ni que arribi la quimèrica utopia de la recuperació econòmica.
I a tot això, hem d’afegir-hi les retallades que segueixen aplicant tant CiU com el PP en els pressupostos per al 2015 en serveis tan essencials i bàsics com l’educació, els serveis socials, la dependència, la sanitat, etc. Una prova evident d’això, la tenim a l’Hospital Althaia, on el procés de mobilització de les treballadores i treballadors no només és per protestar contra les retallades laborals, que ja seria motiu suficient, sinó que hi afegeixen un plus que afecta tota la ciutadania: denuncien l’efecte que tenen les retallades sobre la cobertura de les necessitats de la població en matèria de salut. Cada vegada disposen de menys recursos per atendre les mateixes persones i, malgrat tot, mantenen una qualitat òptima en el servei gràcies al lliurament i la professionalitat de les companyes i companys treballadores i treballadors de la sanitat.
No hi ha excusa, les polítiques de retallades desplegades per la dreta a Catalunya, a Espanya i a Europa no aporten cap solució per a la classe obrera. Això sí, són polítiques aplicades perquè l’1% de la població segueixi acumulant i sigui cada dia més rica.
Intenten enganyar-nos, però no ho aconsegueixen. I per això continuem reivindicant i apostant per polítiques que inverteixin en allò que és públic, per l’augment dels salaris, per la renda garantida de ciutadania, etc. Per totes les polítiques que realment activin l’economia real i que beneficiïn la majoria dels ciutadans i ciutadanes.
Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari general CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central
Deixa un comentari