El 10 de setembre del 1976, a Terrassa, tenia lloc la primera manifestació autoritzada, a tot l’Estat, després de la mort del dictador i genocida ‘Generalísimo Franco’, per commemorar la Diada Nacional de Catalunya. El pròxim 10 de setembre, a les 19 hores, 42 anys després, tindrà lloc un acte commemoratiu, a la rambla d’Ègara/plaça Enric Granados, davant del Mercat de la Independència, per commemorar la data, amb la participació d’algunes de les persones que hi van participar. Organitza Terrassa Memòria, amb suport de l’Espai de la Memòria i els Valors Democràtics i de l’Ajuntament de Terrassa.
Publiquem els textos de l’opuscle editat per les entitats organitzadores de l’acte, un petit extracte sobre els fets del llibre Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), dels historiadors José Luis Lacueva i Manel Márquez, i la historiadora Lourdes Plans. Així com un article d’en Domènec Martínez, membre de Terrassa Memòria i participant en la manifestació en qüestió.
Eren moments importants de la dita Transició de la dictadura a la democràcia. La pancarta que encapçalava la manifestació demanava «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia». Una pancarta que quasi serviria per a la propera Diada, car encara tenim persones preses i exiliades, greus limitacions de les llibertats bàsiques i violacions dels drets humans (vegeu llibertat d’expressió, dret a l’habitatge, treball i altres) i l’estatut d’autonomia mai va arribar a desenvolupar-se plenament ni en els mateixos nivells previstos a la llei; tot esdevenint, en el millor dels casos, una miserable i grotesca caricatura de la sobirania popular, molt i molt allunyada d’allò que l’oposició democràtica de l’època defensava majoritàriament, el dret d’autodeterminació.
Perquè la democràcia assolida, tot i ser una fita en aquell moment històric, no ha passat mai, en el millor dels casos, de ser allò que es podria dir de «baixa intensitat» o «democràcia formal» o «limitada». O sigui, «festa de la democràcia» mentre no es toquin els interessos dels poders fàctics. S’ha pogut veure i contrastar molt clarament en aquests darrers temps, quan ni tan sols s’ha permès el dret a votar que entorn del 80% del poble de Catalunya defensava.
La Manifestació de la Diada Nacional de Catalunya de 1976 a Terrassa
La primera autoritzada a tot l’Estat després de la mort del dictador
Per primera vegada després de la guerra civil, el 10 de setembre de 1976 es va poder celebrar l’Onze de Setembre en llibertat i de forma legal a la nostra ciutat. Va ser la manifestació més multitudinària que s’havia celebrat fins llavors (molt més nombrosa que la de la vaga del 13 de febrer), ja que va combregar entre cinc mil i vuit mil persones sota el clam de “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Moltes senyeres van lluir per primera vegada als balcons del centre i dels barris de Terrassa. Cap a les set de la tarda van començar aplegar-se ciutadans al centre de la Rambla de Terrassa (anomenada del Caudillo encara en aquells dies de lluita per la llibertat); la policia (els secrets) armada i a cavall es va distribuir per tota la Rambla, el carrer Goleta, el Mercat de la Independència, el final del carrer Galileu, etc., fins a les vuit del vespre que van desaparèixer. La marxa, amb centenars de senyeres i pancartes en defensa de l’Estatut i les llibertats democràtiques van ser el signe d’identitat de la manifestació, que va anar acompanyada en tot moment pel Cant dels Segadors (himne nacional català) i els visques a Catalunya i als seus organismes unitaris antifranquistes: l’Assemblea de Catalunya i l’Assemblea Democràtica de Terrassa. La manifestació va durar una hora i mitja i es va dissoldre pacíficament després de tornar pel mateix recorregut a l’alçada del pont de la RENFE.
Obria la manifestació una gran senyera sostinguda pels dirigents de l’Assemblea Democràtica de Terrassa i per destacats líders de l’Assemblea de Catalunya: Joan Raventós, Joaquim Colomines, Anton Cañelles, i els terrassencs Antoni Cunill (PSUC), Francisco Gordillo (CCOO), Busquet (PSUC), Manuel Linares (Associació de Caps de Família de Sant Llorenç i PSUC), Giol (Partit Carlí), Apolo Giménez “Cayetano” (Associació de Veïns de La Maurina i PSUC), Roc Fuentes (ADT i PSUC), Domènec Martínez (JCC), Mariano Moran (CSC), Joaquim i Oriol Badia (CDC), Pere Puntí (UGT), Jacint Cuyàs (UDC), Magda Farrés (OC-BR), Jordi Labòria (PSC exreagrupament), Zúñiga (ADT i UDC) i molts altres dirigents i destacats militants de l’oposició anti- franquista.
El dia següent, la m a n i f e s t a c i ó prevista a Barcelona no va ser autoritzada i es va celebrar l’històric acte a Sant Boi.*
*Extracte del llibre de: Lacueva i Moreno, José Luis; Márquez i Berrocal, Manuel, i Plans i Campderrós, Lourdes: Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979). Àmfora, Torre del Palau. Terrassa, 2008.
10 de setembre de 1976, Espais de memòria: qui perd els orígens, perd la identitat
Terrassa, és coneguda pel seu passat industrial, també per moltes altres activitats i iniciatives recents en el terreny de la cultura, l’esport, l’audiovisual o l’economia social, que serveixen per configurar la nostra identitat col·lectiva. Tenim un patrimoni modernista que sabem exhibir quan toca, també places noves i antigues, en permanent revisió, i espais i paisatges que formen part del nostre imaginari sentimental.
La Rambla, és un indret carregat de moltes històries, La Riuada del 62. El fum de les fàbriques i el soroll de les màquines treballant a tot drap. Les manifestacions i lluites obreres, com la manifestació de les bicicletes de 1956, la manifestació de les pedres de 1967 o la gran manifestació del 10 de setembre de 1976.
Terrassa, vol preservar del pas del temps i de l’oblit, aquests referents, aquest patrimoni immaterial de resistència i combat contra la dictadura, les lluites per la justícia social i les llibertats democràtiques. És el nostre ADN, ens agrada repetir. Imprescindible, per imperatiu democràtic i de transmissió de coneixement per les noves generacions. Per aquesta raó es va presentar públicament, juny de 2017, l’Espai de memòria i dels valors democràtics. Inspirats en el llibre del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) Combat per la llibertat, la memòria de la lluita antifranquista as Terrassa (1939-1979), volem recuperar els espais (físics i sentimentals) que han estat testimonis de la nostra memòria col·lectiva recent.
La Rambla ja té una petjada en aquest itinerari de la memòria local. La placa recordatori de la manifestació del 27 d’octubre de 1967, al mur del Parc dels Catalans. Properament, el 10 de setembre, tindrem un altre petjada. Aquesta vegada per reivindicar la gran manifestació del 10 de setembre de 1976, la primera (el dia abans de la gran concentració a Sant Boi de Llobregat, que és la que tothom recorda) multitudinària que va tenir lloc a Terrassa, amb el clam de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia.
Milers de persones es van concentrar a la Rambla (anomenada en aquells temps Rambla del Caudillo), i moltes senyeres van lluir per primera vegada als balcons del centre i també dels barris de la ciutat, com ens recordava Apolo Giménez, una de les persones que fa 42 anys encapçalava la pancarta, en el seu llibre de memòries Mi vida con tres nombres: una vida de lucha por las libertades.
Una manifestació encapçalada per una gran senyera sostinguda per persones de l’Assemblea Democràtica de Terrassa i també per representants de l’Assemblea de Catalunya, que es va iniciar al voltant del Mercat, amb un gran desplegament de policies (grisos) i cavalls. Una demostració de força democràtica i unitària que va marcar un abans i un després en la lluita per les llibertats democràtiques i nacionals a la nostra ciutat. Algunes de les persones protagonistes d’aquella jornada ens ho recordaran de nou el proper dia 10 de setembre. Un itinerari de memòria local que hauria de tenir continuïtat en la “plaça roja” de Ca n’Anglada, a la plaça on l’Agustí Daura (que ens ha deixat recentment) va consagrar i obrir les portes de l’església a les concentracions, lluites i revindicacions populars. També la Font de les Canyes, un altre dels indrets de memòria cívica i de resistència del moviment obrer.
Aquest no és un exercici nostàlgic, és un acte de memòria indispensable per la defensa dels principis i dels valors democràtics. Un fil de la memòria plural, consistent, que ens ajudi a interpretar avui la lluita i la defensa de les nostres institucions de govern, la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, i també les amenaces i la pèrdua de drets socials. Igualment és un exercici indispensable contra el virus del neofeixisme que agita bona part d’Europa: la banalització del mal (negació del feixisme i el nazisme), els patriotismes ultranacionalistes (nosaltres primers) i les xenofòbies (les persones migrades com a cap de turc), que serveixen per atiar els missatges i banderes de la por.
Memòria i valors democràtics, doncs, per reafirmar amb orgull la nostra vindicació de ciutat més oberta, més plural, més igualitària i més fraternal.
Domènec Martínez, Espai de Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa
Deixa un comentari