[Albert Portillo] Una lectura des de Terrassa. Ressenya de “Sortim de l’UCI: proposta per una sanitat pública”

No Comment

La crisi de la Covid ha animat en el darrer any l’aparició de nombroses reflexions al voltant del sistema sanitari i de les concepcions en lliça arran de la salut: des de La salud es política (Icària editorial, 2020) de Joan Benach passant per Epidemiocracia. Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo (Capitán Swing, 2020) de Javier Padilla i Pedro Gullón, però tot i els encerts d’aquests altres enfocaments cal dir que no gaudeixen de la precisió de Sortim de l’UCI: proposta per una sanitat pública (Tigre de Paper, 2020) de Laia Estrada i Xavi Milian.

A grans trets, cal destacar que l’obra d’Estrada i Milian té el mèrit de pensar políticament el model sanitari i la qüestió de la salut. Un dels grans dèficits en el debat públic justament ha consistit en la incapacitat per replantejar un model de sanitat que té tres grans fuites: la precarietat laboral dels i les seves treballadores, la mala atenció als i les usuàries, en termes generals per causa de les llistes d’espera i en àmbits d’especialitats per manca de personal (més si es té en compte que a Terrassa hi ha 17.000 persones amb alguna mena de discapacitat), i un model de finançament i gestió corromput per autèntics latifundis empresarials. Però quan es parla de sanitat tot queda al llindar d’un suport innocu a l’actual model. Pitjor encara, sovint es planteja augmentar el pressupost en sanitat com si aquest dèficit fos el greuge que causa les llistes d’espera. Per no parlar de que tot el debat sobre una concepció de la salut alternatiu a l’hospitalocentrisme, la medicalització o els biaixos masclistes, queda sovint arraconat.

milian_estrada_sanitat Xavi Milian i Laia Estrada, a la presentació del llibre als Amics de les Arts, el passat 5 de juny. (Foto CUP Terrassa)

Laia Estrada i Xavi Milian han estat capaços de posar nom aquesta estructura que no té res de republicana i molt de neoliberal. Es tracta del model Trias, un model gràcies al qual només el 25% dels hospitals, i el 77% dels CAPs, són de gestió pública directa. Un model gràcies al qual dels 9.739 milions d’euros destinats a la sanitat per la Generalitat el 70% van a parar a mans d’empreses privades mitjançant tota mena de contractacions i subcontractacions.

Estem parlant de que la despesa més important del país està gestionada en gran mesura per grans empreses com Mútua Terrassa. Xavi Milian ho va assenyalar ben clar en la presentació del llibre a Terrassa; les Mútues s’han repartit el sistema sanitari com les grans potències europees Àfrica en la conferència de Berlín de 1884. A Terrassa, on podem veure a la façana de la majoria de CAPs el rètol de Mútua Terrassa, si el rètol del CAP anés acompanyat dels noms de Coca-Cola Company o Bankia s’entendria immediatament la gravetat del problema, malgrat tot tenim un repte important per davant.

Aquest any acaba la concessió de l’Hospital Universitari General a la Mútua de Terrassa, una concessió inconcebible perquè com explicava Núria Martí de la Marea Blanca, es tracta d’una fundació amb ànim de lucre, finançada en un 80-90% amb diners públics, totalment opaca en l’adjudicació de concursos públics i en les declaracions fiscals. A més a més, la Mútua de Terrassa té el mèrit d’haver aconseguit que les llistes d’espera a Terrassa tripliquin la mitjana de Catalunya.

La Nova Gestió Pública, que tant s’utilitza com a paradigma justificador de les privatitzacions encobertes que són aquestes concessions, sembla que només s’utilitza a l’hora d’apujar-se els sous, un 16% en la darrera dècada per part dels executius del sector, o de trobar noves i originals formes d’evasió fiscal, com apunta un dels darrers informes de l’Oficina Antifrau de Catalunya titulat de manera molt significativa; “L’experiència de l’Oficina Antifrau de Catalunya en la lluita contra el frau i la corrupció en el sector sanitari”.

Per aquests motius, Laia Estrada mostrava una obertura en la possibilitat de recuperar la gestió directa d’Hospitals i CAPs en acabar concessions. Tal i com s’ha fet al País Valencià amb els hospitals de Dènia i Alzira. Tanmateix, el conjunt de forces polítiques amb representació al consistori de Terrassa van rebutjar en el ple de maig qualsevol anhel de sobirania sobre l’Hospital Universitari General. Sorprèn que qui es titlla de republicà i progressista desconegui la màxima de que «la salut del poble és la llei suprema». En qualsevol cas, és evident, com va fer palès Núria Martí, que ens cal un camí de via ampla per a recuperar l’Hospital General Universitari de les urpes de la Mútua de Terrassa. És a dir, una mobilització d’unitat popular, d’aliances socials i polítiques per a tombar el model Trias allà on és més fort del Vallès. Val a dir, en darrer terme, que per als i les independentistes d’esquerres, i per a tothom que es consideri sobiranista de fet, la lluita per un altre model de salut i de sanitat exemplifica la República popular catalana que volem.

Albert Portillo

Simpatitzant de la CUP-Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75