Fèlix Pardo
El passat mes de juny va començar a circular la mola, la nova moneda social de Terrassa i de tot el Vallès Occidental. És una iniciativa de la XES Terrassa i el projecte ha estat ideat per en Xavier López Relat, el seu actual Secretari i membre de l’EBC Terrassa. D’aquesta manera s’enllaça la memòria cooperativista amb l’actualitat del cooperativisme. Perquè la majoria de les cooperatives catalanes van encunyar monedes pròpies (també anomenades complementàries, locals o socials) per facilitar les vendes als seus associats, sobretot en moments d’atur o de vaga, i les compres als seus proveïdors que ho acceptessin, quedant així els intercanvis al marge de les fluctuacions de la moneda oficial. El seu èxit ho demostra el fet que entre 1850 i 1950 hi ha registrades més de 2150 monedes.
El nom de mola, acordat per les entitats egarenques de l’economia social i solidària (ESS), reuneix tot un seguit d’associacions d’idees que poden contribuir a la seva difusió i acceptació: per començar ens remet a La Mola, el cim del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental, la qual cosa permet una ràpida identificació de la moneda amb el territori; en segon lloc sentim el mateix so que el registre col·loquial “em mola”, que es conjuga igual que el verb agradar, i que és utilitzat per la gent jove, la qual cosa li confereix un aire informal, no convencional, idoni per a una moneda alternativa que té com a fita la transformació social; i per acabar, ens fa pensar en la pedra circular mòbil del molí ordinari que en rodar sobre la que és fixa mol el gra, la qual cosa ens recorda que per superar el capitalisme cal picar la creació de diners per part del sistema financer i l’acumulació del capital que es fa amb el model de negoci actual.
Durant els mesos de juny, juliol i setembre passats s’ha fet una prova pilot amb les primeres entitats signants del conveni sobre les condicions i drets en l’ús de la mola. Aquestes entitats són XES Terrassa, EBC Terrassa, Sprintcoop, AlterNativa3, Vímet, L’Egarenca, Malarrassa, Akarona, La Terrassenca, Cistelles La Verdolaga, Reformes Santi Moreno i La Revolta. S’ha començat posant en circulació una quantitat petita de monedes, només 600 unitats, amb un doble objectiu: d’una banda poder gastar-les cada mes i generar així una renda mensual equivalent a la moneda circulant, i d’altra banda observar el flux de les monedes de manera controlada per analitzar el nombre i el tipus de transaccions comercials, resoldre les incidències informàtiques d’un software en construcció i millorar la seva gestió. La singularitat de la mola és que no es tracta d’una moneda física, sinó d’un apunt comptable en un moneder digital que es descarrega al mòbil. El programa informàtic que regularitza els saldos dels usuaris de la moneda està basat en la tecnologia blockchain, la qual cosa té un avantatge i un inconvenient: no intervé cap autoritat monetària ni intermediari financer, però en el cas de perdre la contrasenya d’accés no es pot disposar del saldo i per tant es perd.
Cal posar en valor la creació de la mola perquè amb aquesta moneda Terrassa passa a formar part del reduït grup de municipis catalans amb monedes pròpies, com per exemple Vilanova i la Geltrú amb la Turuta, Santa Coloma de Gramenet amb la Grama i Barcelona amb el Rec. I el que és més important que amb la mola, en la mesura que representa una nova via de finançament, es podrà definir amb més precisió el funcionament de les entitats de l’ESS disposades a fer-ne ús, impulsar la producció de les mateixes entitats de Terrassa i de tot el Vallès Occidental i fomentar la seva intercooperació. I tot això amb la finalitat de la socialització de la riquesa i la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població.
Font de la imatge:
https://www.rtve.es/television/20131009/documentos-tv-monedas-cambio/760907.shtml
Deixa un comentari