Bona notícia i oportunitat: Una sola candidatura d’esquerres i alternativa

En els temps que corren que arribi una bona notícia és bo i saludable. Tot un seguit d’organitzacions polítiques d’esquerres a Barcelona s’han posat d’acord per a fer una sola candidatura d’esquerres i d’alternativa possible de canvi i transformació per a les properes eleccions municipals. Que arribi aire nou i fresc en política és una novetat, i sobretot, que tots es posin d’acord per a un objectiu comú i renunciant a la seva part, encara millor. Al final la ciutadania, que és intel·ligent, anirà més enllà de les pors que els mitjans de comunicació del règim, així com PP i PsoE que ja han iniciat la seva campanya en aquest sentit, no es deixarà entabanar pels venedors de fum, sense ètica ni escrúpols, mers professionals de la política, plenament institucionalitzats i que han pervertit el bé comú i la bondat del treball al servei de la ciutadania i amb la ciutadania, i que al llarg de tots aquests anys han treballat pels interessos dels poders fàctics (financers, especuladors, econòmics i industrials), corromputs de tants anys d’ocupar els espais públics de gestió política. Han convertit els seus partits en mers instruments de repartiment de càrrecs i les institucions públiques com a mers espais especulatius, d’oficines de col·locació partidària i d’ús del diner públic al servei dels interessos privats, lucratius i patrimonials. Per tant, aquesta unitat política és una bona decisió si veritablement es vol arribar a algun objectiu efectiu.

I aquest acord a Barcelona, hauria de ser exemple als grans municipis, com és el cas de Terrassa, on el model polític caduc que ha gestionat l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals ha determinat que durant tots aquests anys un sol partit, el PSC, de vegades, merament acompanyat per IC i ERC, ha generat mals vicis i costums, una manera d’entendre la política d’utilitzar l’Ajuntament com si fos de la seva propietat i no de la ciutadania, és més, en algunes ocasions a algun responsable d’organització del partit se li havia escapat aquesta afirmació. D’entendre l’Administració com una oficina de col·locació partidària i al seu servei, és més, aquests mals vicis i costums, avui encara es duen a terme. El mateix Alcalde actual per a presentar la seva candidatura en un afany de “transparència”, segueix utilitzant els recursos municipals i públics al seu servei, els seus treballadors i les seves infraestructures. Partit i Ajuntament, mai se sap on acaba cada part, i no parlem com es redacta el seu programa, utilitzant als tècnics municipals i els seus serveis.   Per tant, els conceptes “d’esquerres, transparència, honestedat, contra la corrupció, participació…, i així una llarga llista de tòpics”, utilitzats en la presentació de la candidatura d’aquest partit, son totalment buides de contingut, que algú escriu per a ser un discurs en un paper i complir el tràmit davant als seus partidaris i funcionaris del partit. I en un format vell, fora de lloc i poc creïble. Mirall d’ex-alcaldes i ex-secretaris d’organització d’un passat caduc, que per a un futur real. Segueixen sense entendre res, ni entendre que la ciutadania reclama conceptes de “veritat, honestedat real i compromesa, ètica i transparència, participació efectiva i real i coherència”. La ciutadania vol aires nous, recuperar protagonisme, recuperar l’Ajuntament, recuperar-lo per a ella i amb ella, capacitat de decidir i transformar, no només urbanística i estèticament, sinó a les persones i per a les persones. Què la participació real sigui la que determini la ciutadania, o sigui, la majoria, i no que només la determinin de forma real els poders fàctics locals (financers, especuladors, constructors, empresaris i determinats prohoms de les classes benestants) que només busquen el negoci fàcil i especulatiu, i la seva pervivència en el temps. Deixar-se de ficcions participatives amb molts formats, però poca decisió i qualitat democràtica real.

Aquesta bona noticia a Barcelona, hauria de ser referència a Terrassa, i Podemos, Guanyem Terrassa, Procés Constituent, la CUP, IC i EUA i d’altres haurien de ser capaços d’arribar a un acord similar i posar els projectes en una proposta comuna i obrir una possibilitat de canvi real, això si, més enllà del protagonisme i personalisme de posar el lloc en la llista per davant del projecte comú, evitant precisament, el que fan els partits plenament institucionalitzats, on la lluita per la posició és lo més important, i el programa secundari. La nostra ciutat ja ha viscut l’intent de buscar alternatives unitàries, i precisament els personalismes individuals o d’organització, la manca de sentit i projecte col·lectiu al servei de la ciutadania, no va aconseguir mai concretar una proposta real i viable. Els temps actuals i el cansament de la ciutadania, farta del model i d’una crisi provocada intencionadament per a reduir i eliminar drets, és una gran oportunitat per a que es produeixen canvis del model i formes de fer, que cal aprofitar.

Cal tenir en compte que el PsC no ho posarà fàcil, utilitzarà tots els mitjans, per a garantir la pervivència i els càrrecs, el seu sistema pervers d’entendre l’acció política pública. El control del territori amb els seus comissaris territorials, la complaença amb algunes entitats que ha anat alimentant al llarg dels anys amb una distribució d’equipaments poc equitativa, transparent i racional, o repartiment de subvencions i ajuts de forma discriminada. La utilització de l’Administració municipal i els seus recursos, i a tots els estomacs agraïts. Per tant, encara que la seva base de votants s’hagi ajustat o baixat, hi ha una bossa de vot bàsic que encara li pot garantir un coixí de regidors important. És més, si cal s’ajuntarà amb CiU, ja ho va fer durant una etapa, PP o C’s, si fos el cas, per a garantir-se la pervivència en el càrrec i el control de l’Ajuntament.

Per tant, feina a fer, i sobretot, pensar que no serà fàcil i que les enquestes son això, al final el que val és el vot i la voluntat de la ciutadania, i si veritablement està disposada a canviar de veritat amb aire fresc i nou, botant i posant a la nevera als que han generat la situació fins ara, o senzillament, hem estat vivint de la queixa fàcil i la incapacitat de canvi, i tornar a promoure als que ja han demostrat el que poden fer, es caure en el pur masoquisme polític. Però bé, al final tindrem el que ens mereixerem en un sentit o altre, llavors que ningú es queixi, i sobretot, que la por no sens mengi, ni sigui la gran excusa.

Salvador Pérez Riera

Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental

21 gener 2015