Estimat “senyor” Duran,
(No, és mentida, no l’estimem, però els formalismes epistolars van així)
Aprofitant que ara que comença Ple del Parlament de Catalunya que aprovarà la Llei contra la homofòbia, lesbofòbia i transfòbia, no hem volgut deixar passar l’ocasió de dedicar-li unes paraules respecte la seva darrera encíclica als fidels sobre el tema. No som assidus als seus sermons, ni a la seva activitat de comissionista al Congrés, però aquesta vegada li hem de dir que ens ha arribat al cor, i no volíem deixar passar l’oportunitat de dir-li quatre cosetes al respecte.
Deixi que ens presentem. Som dos nois, joves, amb prou sentit de l’humor com per replicar la seva oració carregada d’odi i prejudicis amb aquestes línies. Pecadors nats, ens agrada participar en aquelarres independentistes, manifestar-nos convocats per “xiringuitos” LGTBI i gaudir de la nostra sexualitat lliurement (i quan podem, promocionar-la entre altres semblants sense cap llei que ens empari). Sabem que no li agrada la Llei que aquesta setmana aprovarà el Parlament de Catalunya, i que probablement que, encara que faci de mal dir, mira amb enyorança la de Peligrosidad Social.
Però anem al gra… És vostè un geni, dubtem de si ho és en estadística o en cinisme. Ha estat capaç de menysprear els 384 actes discriminatoris recollits per l’Observatori contra la Homofòbia posant-los en comparació amb els casos de racisme. És com dir que no cal investigar sobre la sífilis perquè la gonorrea afecta a més part de la població consumidora de sexe pagat. Ja ens entén, encara que no hi entengui.
Insinuar que és més important assegurar la no discriminació de raça que la dels LGTBI el postula pel Club de la Comèdia. Vostè i Unió, discriminar? I ara, no ho diria ningú a la vista de les seves propostes xenòfobes per eliminar del padró als nouvinguts. Qui ho diria, eh, quan va dir allò de que a Catalunya no hi cap tothom? Santa raó tenia Duran, quan vulgui li paguem el bitllet d’avió.
I és que la llei contra la LGTBIfòbia és per a protegir-nos de gent com vostè, que difon un discurs que atempta contra la nostra llibertat. Com sempre però, apel·la vostè a la llibertat d’expressió contra nosaltres: , la de qui ens titlla de malalts, ens “cura” amb elèctrodes, ens nega la igualtat de drets en el matrimoni i l’adopció, o imposa en maternitats no desitjades a cop de codi penal. Els diputats i diputades d’Unió farien bé d’aprovar la Llei, potser així es guanyarien un passaport a l’infern, i un mínim de dignitat abans d’entrar en el delirium tremens de la vida eterna.
Li reconeixem el mèrit picant tecles davant de la pantalla. És brillant el moment en què un home blanc, heterosexual i a qui li paguem la suite del Palace a Madrid, ens regala la perla de dir que la llei ha d’assegurar que no apareguin “col·lectius més privilegiats” que d’altres. Sou vosaltres els que heu viscut privilegiats per omissió. El discurset de la negar la diferència per fotre’ns el gol de la igualtat transversal ja ens el trobem massa sovint, no cal que ho intenti, amb vostè tampoc cola.
Ah si. I quin altre moment. El nivell discursiu de considerar els nostres col·lectius d’alliberament sexual com a “txiringuitos” seria insultant si vingués d’algú que no tingués la mateixa credibilitat que Pere Navarro. Entenem la por que té als lobbies. Sap perfectament de què es tracten, ja que és vostè part del lobby vuitcentista de CiU. Mentre els nostres txiringuitos es dediquen a assegurar la igualtat efectiva entre totes les persones, els seus són els txiringuitos que a cop de 3% aproven esmenes contra els nostres drets més bàsics. No pateixi Duran, no pateixi. No tenim cap intenció de fer el mateix que vostè, els hi deixem tot el monopoli. Però no abusi de la nostra paciència, que no tenim intenció de seguir aguantant insults i agressions com aguantàvem a l’escola.
I li diem amb sorna, però podríem riure encara més si no fos perquè els estudis encara indiquen que un 65% dels LGTBI han patit discriminació a l’escola, que el 30% dels estudiants participen d’agressions a homòfobes i que un 10% d’aquests han apallissat a companys per motius d’opció o identitat sexual. Els casos més greus, com el de la transsexual Sònia, són la punta d’un sistema que sostenen persones amb doble moral i molt pocs principis com vostè, Josep Antoni Duran i Lleida. Afegiríem les dades dels suïcidis, però no figuren a les estadístiques, així que potser s’estalvia passar la nit en blanc per mala consciència, si és que li’n queda.
Desconeixem si aquesta carta serà també considerada com una promoció de l’homosexualitat, la desviació o la dissidència sexual. Probablement sí, és conegut el seu entusiasme per la promoció, econòmica, no sabem si també ens aquests afers més íntims. En tot cas, no volem deixar d’agrair-li que ens hagi recordat, per enèsima vegada, que amb aquesta llei no en tindrem prou, i que mentre hi hagi personatges com vostè atiant l’odi i la discriminació, caldrà molta picar molta pedra per poder viure lliurement sense por.
Esperem no veure’l a l’infern. Porti’s bé i no ens espatlli la festa.
Roc Padró i Xavier Monge
Deixa un comentari