Des de la primera Gran Guerra, al segon decenni del segle XX, es constaten les morts massives de soldats al front, per la barbàrie militar i humana de l’època. Després amb la II Guerra Mundial apareixen fenòmens que denigren molt més l’anomenada raça humana. L’holocaust del poble jueu i milions de morts civils a ciutats i pobles per on es patia el conflicte. Aquesta guerra finalitza amb la destrucció massiva ocasionada per la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima i Nagasaki. Les posteriors guerres de Corea, Vietnam, del Yom Ki Pur a Israel, Afganistan, el Golf Pèrsic i l’Iraq són les postres d’un segle força convuls. Des de llavors el gènere humà, les societats i governs no hem aprés res o quasi res.
El pas del temps dona llum a un nou segle, el segle XXI, que s’avança ràpidament en afers tecnològics, però perd i s’empitjora en benestar social, equitat, transparència i igualtat. En ple segle XXI el món torna a estar pitjor que mai.
Els països de l’anomenat primer món deixen que el Mediterrani sigui un cementiri de persones que fugen de la fam i de les guerres. La potent i rica Nord Amèrica tanca les portes a migrants del seu continent i països veïns, que busquen una oportunitat per a sobreviure treballant als EUA i de salvar també la vida. Una crisi bancària propiciada pels més poderosos i per les grans fortunes deixa milers de famílies en situació de fragilitat, pobresa extrema i sense sostre.
Per acabar-ho d’adobar, apareix una nova malaltia, anomenada Covid-19 a escala mundial, que sembra el caos i la por per on passa, ocasionant milers i milers de morts. No hi ha fugida possible, ja que passa a tot arreu. La recepta és clara, paciència, confinament, solidaritat, d’una població que se sent enganyada.
Arribats aquest punt la pregunta és: D’on surt?, i per què creix aquest virus? És un efecte natural a la situació de contaminació d’un planeta malmès i sobreexplotat? És un virus creat per la mà de l’home, que obeeix a interessos geoeconòmics?
Aquestes i moltes altres preguntes estan ara mateix pendents de respostes clares, però sí que hi ha alguna cosa que podem assegurar: estem governats, la majoria de països, per una colla d’irresponsables, d’ineptes i d’egoistes sense escrúpols que segueixen perpetuant el benefici d’uns pocs, per sobre la misèria de molts altres.
Com ovelles abduïdes seguim confiant en persones i en organitzacions que només cerquen el benefici propi des del discurs neoliberal del capitalisme més salvatge. La tirania d’uns pocs disfressada de democràcia per sobre del sotmetiment de molts, encara creients de bona fe, d’un sistema del tot obsolet i corrupte.
La balança està molt desequilibrada. Res podrà ser igual després d’aquesta gran crisi sanitària i econòmica. Cal que la gent despertem i posats dempeus cerquem un nou model social i polític.
Només les majories podrem amb una minoria opressora i privilegiada. Només el poble salva al poble.
Good Morning Vietnam!
Joan Cañabate i Garcia, educador social
Deixa un comentari