El Ple Municipal extraordinari sobre l’estat de la ciutat d’enguany es va celebrar el divendres passat, vigília de Sant Jordi. Quasi sis hores amb alguna espurna brillant i la majoria del temps infumable, cosa que demostra que la pràctica política s’allunya cada cop més de la ciutadania.
La imatge que va oferir el govern de la ciutat m’ha recordat, llastimosament, la pista de gel del Nadal: llum, música, colors, ínfules de modernitat ciutadana; però si miràvem la part del darrere veiem com una riera baixava de la pista de gel per la Plaça Nova, que en un moment de greu crisi ecològica mantenia el gel amb temperatures externes de 12 graus i ens tranquil·litzaven amb promeses de reforestacions de boscos a països tercers. És la Terrassa «xupiguai» del centre impol·lut i mercantilitzat i els barris que amaguen les misèries sota l’estora.
El govern municipal es va parapetar en la problemàtica de la crisi de la Covid com a excusa de no poder haver dut a terme algunes de les seves promeses, cosa que és factible; i a més, presumia d’haver dut a terme una sèrie d’intervencions per a pal·liar la crisi en sí. El problema rau en la falta de visió a prendre decisions per la post-pandèmia, i que ara estem patint.
En Ballart presumia de les xifres de seguretat de Terrassa, per sobre de la mitjana, i seguidament explicava l’augment del nombre de policies locals i demanava un augment de presència de Mossos. L’alcalde s’omplia la boca amb la Revolució Verda i seguidament la portaveu defensava Els Bellots 2 com a oportunitat única per la ciutat. Ens han parlat de la dificultat de desbloquejar la SAREB i seguidament defensaven el projecte de l’antiga AEG. Es lamenten de la situació d’ensenyament i sanitat, però ni una paraula de com estan les escoles bressol, que han tocat fons, ni tan sols mencionar les paraules Mútua de Terrassa, culpable de l’estat de la sanitat a la nostra ciutat i consorciada directament amb l’Ajuntament.
Seguidament, hi ha hagut les intervencions que, al meu entendre, han valgut la pena. D’una banda la FAVT, que ha insistit en aspectes com la participació ciutadana, on se senten enganyats, la sanitat o la importància del medi ambient i el desgavell de Bellots 2. D’altra banda, l’Observatori dels Drets Socials que, entre d’altres, ha denunciat la necessitat de la remunicipalització dels serveis públics, començant pel Servei d’Atenció Domiciliària, o el necessari replantejament de la Comissió de Transparència, que va ser qualificada de frau. Aquests aspectes, entre d’altres, són els que la CUP de Terrassa porta ja temps treballant junt amb els altres actors de la ciutat. La llàstima de tot plegat va ser la resposta de la Regidora Melgares, amb una actitud entre paternalista i condescendent, que va demostrar que aquest aspecte de la participació ciutadana els hi va gros, i després de passar de puntetes sobre aquests temes va dirigir-se directament al que els interessava: l’enfrontament amb l’enemic directe, o sigui, la campanya electoral. Ah! I de feminisme ni una paraula, ningú… Segur que estem molt bé en aquest aspecte i no cal parlar ni de feminicidis, ni de violència masclista, ni de l’atenció a dones maltractades.
Seguim com fa 20 anys, amb aquesta actitud entre clientelista i paternalista del «nosaltres ja sabem què fem», on es re-pentinen i s’estiren per fer-se la foto amb el ciutadà, però que quan aquest parla tot són excuses i acusacions de falta de coneixement per intentar canviar aspectes de la gestió municipal.
Però el més preocupant de tot plegat va ser la inexistent oposició al govern del consistori: vaguetats, selves de dades sense confrontar, retrets inofensius i, fins i tot, paraules de suport. Aquest aspecte és el que a la CUP trobem més preocupant, la falta de potència crítica i política a l’Ajuntament de Terrassa; un projecte fort, seriós i valent que pugui fer de Terrassa una ciutat amb consciència de lluita i justícia social que ens tregui d’aquest llarga letargia en la que fa anys que estem. N’estem fartes que la política local esdevingui un repàs de contenidors i policies, creiem que és possible fer política transformadora i valenta a la nostra ciutat exigint respostes reals i alternatives a les problemàtiques de fons de la ciutat, com aturar el poligon Bellots 2 en favor del medi ambient, o la municipalització del Servei d’Atenció Domiciliària i la cura de les seves treballadores, o la transparència real, o la participació ciutadana vinculant o aconseguir finalment l’atenció de 24 hores a la Casa Galèria, o eliminar esperes a Serveis Socials. Realment cap partit polític del consistori és capaç d’enfrontar-se a aquests temes seriosament?
Sap greu veure com un consistori on s’havia practicat una política d’alt nivell ha arribat a unes cotes de clientelisme i de submissió tant alarmants, on les úniques que fan oposició són les representants d’algunes entitats ciutadanes sense cap altre dret que el de sentir-se rebel davant d’una institució tan mesella.
David Iglesias
Militant de la CUP Terrassa
Deixa un comentari