[Esther Valero] Satisfyer: a la conquesta del clítoris

No Comment

Em sembla que, en aquest temps, quasi totes haureu sentit a parlar del Satisfayer, un dels regals estrella les passades festes nadalenques. Per a qui el mot pugui sonar-li a xinès, informaré que es tracta d’un joguet sexual femení dissenyat per exercir un suau efecte succionador sobre el clítoris que, junt amb unes suaus ones, l’estimula fins al punt de produir orgasmes en menys de dos minuts. Sens dubte, es tracta d’una revolució en el cap de la sexualitat femenina i un impuls a la visibilització del clítoris. Ja era hora que el plaer de la dona anés més enllà de la penetració, tal com havien determinat fins ara les estructures de poder patriarcals.

En aquests moments és ja una evidència que gràcies a l’aparell en qüestió, dones que mai havien tingut un orgasme o que tenien més dificultat, poden, fins i tot, aconseguir-ne alguns en pocs minuts. A més a més, aquesta mena d’artefactes afavoreixen l’autoconeixement del cos de la dona, cosa amb la qual no puc estar més a favor. Us podeu creure que encara hi ha dones que no saben quants forats tenen allà baix i per a què serveix cada un?

Tanmateix -perquè tot té un «tanmateix», i lamento d’aigualir la festa- hi ha nombrosos estudis que mostren que els joves estan molt menys interessats pel sexe, almenys per les relacions sexuals compartides, que les generacions precedents. Ha aparegut una nova cultura sexual i, per exemple, un concepte com «masturbació», molt lligat al món de la pornografia, ha estat substituït per «conducta autoeròtica». Entrar en un sexshop és avui tan normal com entrar en una fruiteria. Es poden veure mares tafanejant amb les filles, i la dependenta probablement sigui una senyora d’edat mitja que no vesteix cuir ni mitges de reixeta.

En aquest context, se sent a parlar d’un nou terme, especialment aplicable als mil·lennials: «la procrasturbació», una paraula que uneix procrastinació i masturbació. Es tracta d’un fenomen que traspassa les fronteres i que és motivat per la preferència del sexe en solitari. D’aquí l’èxit d’aquests joguets, incloses les famoses nines que tant d’interès tenen els japonesos a fabricar.

Occident està assistint a una «recessió sexual». La joventut, estandarditzada pels patrons de les xarxes socials i Netflix, no té ni interès ni temps per dedicar-los al sexe amb altres persones. L’analfabetisme relacional del segle XXI no només s’estén per la dificultat social de prendre un cafè a casa de la veïna, sinó també perquè ens estem tornant incapaces de mantenir relacions sexuals.

Un altre detall que em grinyola és el de la utilització del reclam feminista -del qual se n’han fet ressò els de Satisfayer- per mercantilitzar la tan poc explotada sexualitat femenina. No oblidem que el joguet costa més de 30 euros i no és accessible a totes les dones.

En resum, crec que gràcies a l’aparellet, la gent tindrà més clar on s’activen els botons. Em sembla genial la idea que les dones invertim en el nostre propi plaer, el valorem, el gaudim i en fem broma. Crec que hi ha poques coses més divertides a la vida que una xerrada entre amigues parlant sobre la seva pròpia sexualitat. Tanmateix, no hem de permetre que aquesta petita parcel·la de la nostra intimitat sigui terreny de joc del capitalisme. Satisfayer sí, però sempre per darrere del fes-ho tu mateixa, del fotre mà o del follar.

Esther Valero és escriptora i col·laboradora de Malarrassa

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre