Maig ha estat un mes de novetats i fets, escandalosos diria, si és que hom es pogués xocar per les notícies que protagonitzen la dreta neofeixista i els titulars de la monarquia espanyola. El Congrés i els parlaments autonòmics les han vist de tots colors. Però l’última gran batalla guanyada pel vicepresident de la comunitat de Castella i Lleó i dirigent de Vox, que respon al nom de Garcia-Gallardo, ha marcat una fita.
La seva proesa ha estat embrutar el nom i dignitat personal de la procuradora del PSOE per Burgos i dissenyadora gràfica Noelia Frutos, que té una discapacitat física. Interpel·lat per aquesta, el vicepresident li etzibà: «Senyora Frutos, li respondré com si fos una persona com les altres». El pitjor del cas és que, amb el creixement de la presència dels neofeixistes en l’espai públic i les institucions (en aquest cas gràcies al PP), aquesta violència amenaça estendre’s amb la mateixa dimensió.
Però el cas que ens ocupa ara són les vacances de cap de setmana llarg que, inusitadament, li han regalat al rei emèrit, Juan Carlos de Borbón. Segons diuen la majoria dels mitjans, per a escarni de la corona i el govern espanyols, però sobretot de la ciutadania d’aquest Estat, tot i que no pocs han aplaudit la «gallardia» del també famós caçador.
Cal recordar que va ser durant la Dictadura, quaranta anys que no es poden oblidar, quan l’actual rei emèrit va ser triat pel dictador per a continuar amb el seu llegat, que és una forma curiosa tant de deixar-ho tot «lligat i ben lligat» com de pujar al tron i a la suprema autoritat de l’Estat. De les aventures de tota mena, incloses les financeres, ja se sabia fa temps, d’abans d’abdicar en Felip VI, i aquesta és la raó més important de la mateixa, s’han confirmat greus delictes, els quals ha esquivat, o com hom diu en castellà castís: se n’ha anat “de rositas”, gràcies a l’article 56.3 de la Constitució, que estableix la dita immunitat, i segons el qual la figura del rei no pot ser investigat per cap acte que pogués cometre.
El rei emèrit ha tornat a Espanya lliure de càrrecs penals per part de la justícia espanyola; ja sabem que la justícia és cega, però, innocents nosaltres, sempre havíem cregut que això significava una altra cosa. Ha estat rebut amb víctors i aplaudiments en Sanxenxo, on no va ser gens discret, com, segons diuen, havien acordat amb la Casa Reial.
Com a «campechano» que és l’home, ha atès la premsa amb desimboltura i tranquil·litat. Ja no li fa falta aquell fals “ho sento molt, m’he equivocat. No ho tornaré a fer”, llavors per un viatge gens barat per a caçar elefants amb la seva amant. Ara, amb un “explicacions, de què?” ha arreglat l’assumpte.
De ben cert, i en relació amb les suposades «explicacions» que hauria de donar, quan el que hauria de succeir és que fos jutjat, el fet que ell i tota la seva família visquin gràcies als impostos que paga la ciutadania d’aquest país és assumpte que li rellisca totalment. Però és que, a més de la citada immunitat que també defensa el PSOE, encara compta amb la gent que li aplaudeixi i el venera, diuen que per «salvar-nos» del cop d’Estat i d’una altra possible dictadura (aquesta nit i la seva actuació és molt qüestionable i donaria per a un altre article), i així continuarà sent benvingut, com altres pocavergonya i lladres que ocupen llocs de poder en aquest país.
Deixa un comentari