L’Ajuntament de Terrassa elaborarà properament un estudi de mercat per a la creació i constitució d’una cooperativa municipal per a les persones que, de manera irregular, viuen de recollir ferralla, cartrons i papers al carrer. Aquesta iniciativa, aprovada per unanimitat el passat mes de febrer per tots els grups polítics amb representació en el consistori, topa frontalment amb les sancions que es poden aplicar en la localitat a aquells que manipule els contenidors i les deixalles dipositades allà o en els llocs habilitats a aquest efecte en la via pública.
Tanmateix, la proposta, que gaudeix d’un ampli consens institucional va adreçada, doncs, als més vulnerables, a aquells que l’única sortida que tenen —o que els hi queda per guanyar-se la vida—és el reciclatge esporàdic, amb «la voluntat de restituir la dignitat a aquestes persones a ulls de la ciutadania». Tot, ergo, pel poble. Pel poble pla; això sí, tenint en compte la rendibilitat de la recuperació d’aquests materials, les qüestions jurídiques inherents, els més que probables problemes de gestió i l’impacte en altres organismes municipals com ara l’empresa pública Eco-Equip, l’encarregada de recollir els residus a Terrassa. Però tot per al poble, al cap i a la fi, a la ciutat de les persones.
Els recol·lectors informals de ferralla, paper i cartró —una imatge avui en dia tan habitual com la d’aquells que regiren els contenidors a la recerca de menjar— , cada cop més abundants, cada cop més desesperats, tal vegada menys estètics —per al cànon de bellesa de l’establishment—, sens dubte cada cop més informals, encara no s’han pronunciat al respecte. Ni tan sols com a ciutadans. Ni tan sols com a persones. Ni tan sols com a mamífers que són.
Extret de https://terrassamuckraker.wordpress.com
@egaramuck
Deixa un comentari