Sovint ens recorden que sense aigua no hi ha vida. El nostre propi cos està format per aigua en percentatges molt alts, més del 60%. L’aigua és vital. El científic i ecologista Loren Eisley va dir que “la màgia d’aquest planeta es troba en l’aigua”. I té raó. La màgia i la vida, però també l’escassetat i la desigualtat. En el nostre entorn immediat estem acostumats a tenir accés a l’aigua, però una de cada tres persones al món viuen encara sense aigua potable. Si fóssim capaços de limitar l’escalfament global del planeta també reduiríem la sequera, i les persones tindríem més fàcil l’accés a l’aigua. Parlem encara de 2.200 milions de persones que viuen sense accés a aigua, una veritable crisi mundial que cal tenir present.
És per això que és important recordar el 22 de març, Dia Mundial de l’Aigua, per centrar l’atenció en la importància de l’aigua dolça i la defensa de la gestió sostenible dels recursos, com un element vital per al nostre benestar.
En el nostre entorn immediat, moltes i molts de nosaltres estem acostumats a obrir l’aixeta de casa i tenir aigua. Amb tota normalitat. Hem de ser conscients del valor que té aquest element, de la despesa i de la feina que hi ha al darrere per part dels professionals que la gestionen, la tracten i la fan arribar a casa nostra. A Terrassa, a finals del 2018, es va apostar per municipalitzar el servei de l’aigua, amb el punt de vista posat en millorar el servei i la seva qualitat i sobretot per gestionar un consum responsable, envers els interessos comercials que en el consum hi veuen els seus beneficis.
Per desgràcia, l’aigua és un bé amenaçat al planeta. En una situació de crisi sanitària com la de la covid-19 hem comprovat la importància de la governança. Com quan des de l’empresa d’aigua municipal de la ciutat es va reaccionar quan es van tancar les fonts públiques i es van col·locar immediatament comptadors provisionals perquè tothom en tingués accés.
Què passa, però, en llocs on aquest accés a l’aigua no està garantit? Potser ens toca donar a l’aigua el valor que es mereix, tractar-la com un dret i no com un luxe i tenir en compte que sense ella no hi ha vida, i que no cal gastar més de l’estrictament necessari. Aquestes pretensions ens poden sonar molt llunyanes, però hem de començar amb un consum responsable, per exemple, a les nostres llars. Com? Tancant l’aixeta mentre ens rentem les dents, dutxant-nos en lloc de banyar-nos, no fer servir el vàter com a paperera, aprofitant l’aigua de pluja per regar o revisant la nostra instal·lació i aixetes per evitar pèrdues o fuites.
Com a administració pública tenim clar que l’aigua és un bé comú i essencial per a la vida, que és escàs i així cal gestionar-lo. Portem dos anys treballant per garantir el dret a l’aigua a tothom, especialment en el cas d’aquelles famílies en situació de vulnerabilitat. En aquests casos mantenim la tarifa social al 100%. És a dir, per garantir un consum de 100 litres per persona i dia, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com a consum eficient per cobrir les necessitats humanes bàsiques. Aquesta tarifa social es complementa amb els ajuts d’emergència social que l’Ajuntament concedeix a través dels Serveis Socials municipals. Seguim garantint un dret, proposant mesures d’estalvi i eficiència, i pensant que en altres punts del planeta aquest bé encara és un luxe. Algú va dir que l’aigua és el producte més valuós que podem tenir a la nostra farmàcia personal. Fem-ho possible.
Lluïsa Melgares, Tinenta d’Alcalde de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa
Deixa un comentari