Rodrigo Rato, expresident del FMI: Imputat. Dominique Strauss-Kahn, expresident del FMI: Imputat. Christine Lagarde, presidenta del FMI : Imputada per tercera vegada. Com podem veure la “crème de la crème” de la moralitat i l’exemple a seguir acaba de sentenciar un cop més. El mateix FMI que ja va arruïnar a Amèrica Llatina vol fer el mateix amb Europa. Podríem afegir a Juncker, Trichet, Draghi… Quin gran exemple donen i com tranquil·litza saber que el nostre futur està en mans d’aquests campions de la decència política. Fotre fora a tota aquesta fauna és imprescindible per començar a construir una Europa dels pobles -Grècia ja ha donat el primer pas- i no la dels banquers, dels mercats, del poder financer i empreses transnacionals, com m’agradaria que els grecs obrissin la porta per nosaltres anar al darrere.
Strauss-Khan, Lagarde i Rato, els darrers tres caps de l’FMI, tots tres imputats per la Justícia.
Així i com qui no vol la cosa, la Comissió Europea i el FMI suspèn les negociacions sobre el rescat grec, a més els amenacen dient que si segueixen votant a Syriza que s’atenguin a les conseqüències. Volen esperar, però veuen essencial que Grècia expressi “un ampli recolzament” a les reformes que el mateix FMI vol posar en marxa. Dit d’una altra manera, el xantatge torna i comencen a acollonir a la gent una altra vegada. No han esperat ni un sol dia, després d’afirmar que els ciutadans tenen que recolzar el “programa de reformes” que ha destrossat a Grècia com a país, tenen la barra d’invocar a “la neutralitat” en els propers comicis, no deixa de ser pur sarcasme. No seré pas jo el que descobreixi les veritables intencions de la Troika o el FMI, cap dels dos ha tingut la més mínima consciència a l’hora de sotmetre a la ciutadania al màxim, i ara portaran a terme noves accions dins dels seus plans previstos per poder seguir assegurant als voltors del món que menjaran la part corresponent de carn del ciutadà grec, naturalment, disfressant les seves accions com a benestar pel poble. Aquí, l’única cosa que hem de fer és veure com li anirà a Grècia i posar les barbes a remullar, naturalment si volem.
El FMI és com aquell metge que davant un pacient amb molta febre, li recepta cianur, es mor i, diu: Ja no té febre, el tractament ha estat un èxit. El grau d’insolència és total, aquests delinqüents tenen agafats pels ous a tots els que fan les lleis, quan ho tinguin tot arrasat marxaran a un altre lloc amb els seus diners i els seus mètodes i, tornem a començar. Us imagineu per un moment que Rússia o Xina coaccionessin d’aquesta manera a Grècia? La indignació de tot el món lliure seria monumental, però com que el “capital és internacional”, doncs aquest xantatge és pel contrari un acte de responsabilitat. Per descomptat que en l’hipotètic cas que els hel·lens no s’apleguin a aquesta brutal intimidació, ja veurem on queden la llibertat i la democràcia gregues. Aquí la CEOE deu estar fent l’onada i bevent xampany per celebrar-ho. El FMI els acaba d’oferir en safata de plata a tots aquests xoriços el pla perfecte. Un altre orgasme per a la CEOE i de passada a tots els llepaculs del PP. La finalitat és convertir a tot un país en un taller clandestí. Aixafar al contribuent, esprémer a l’obrer, fins quan exactament?
Els “iluminatti” han tornat. La sra. Lagarde, versió actualitzada de Cruela de Vil amb un excés de raigs ultraviolats , i que és sospitosa de complicitat, falsedat i desviament de fons públics en l’escàndol Tapie, que ja ha estat portada a judici i que podria posar-se a l’entrada dels jutjats a omplir un receptari tipus: “Receptes per sanejar l’economia”, curs impartit per polítics corruptes, i “Ètica per a treballadors”, curs impartit per empresaris xoriços. Aquesta nova reencarnació del mal -a l’igual que el PP-, només pensa en exigir al poble, sense assumir cap responsabilitat, són els nous déus de la Banca. Per cert, sra. Lagarde, no té res a dir del pas de Rodrigo Rato pel xiringuito que vostè tan dignament dirigeix? No té res a dir de la seva incompetència, que no va veure a venir la locomotora de la crisi? El FMI fins ara ha aconseguit enfonsar economies de tot el món utilitzant el xantatge, convertint així a milions de persones en el seu particular laboratori d’experiments. Quan aquest surt malament, el màxim que arriben a dir és: “no valorem això” i, es queden tan amples. Mentrestant la gent segueix morint de gana, i afavoreixen una distribució cada vegada més injusta de la riquesa, acumulant més en menys mans. Si l’organisme que dirigeix pagués pels errors i les conseqüències de les seves “recomanacions” (que en realitat són exigències), una altra bèstia cantaria.
A Espanya la gent seguirà en la creença de que tot això és transitori i, com a molt muntaran unes quantes manifestacions, alegres i festives, amb pancartes ocurrents i divertides. Sra. Cruela de Vil, em pot dir d’algun país que hagi sortit endavant després de fer-li cas al FMI? Tenyir-se o no tenyir-se, aquest és el gran dilema per a vostè, oi sra. Lagarde?
Miquel Mallafré
P.S.: Us heu fixat com s’assemblen els testos a les olles? La Lagarde i el Boadella semblen dues gotes d’aigua.
Deixa un comentari