Després de tantes retallades, pujades de l’IVA del 21%, congelació de sous i pensions, engrandir encara més el deute, treballs precaris, constatar com els corruptes suren per tot arreu (principalment el PP), adonar-nos-en de com la classe política és d’una mediocritat insultant, experimentar que el saqueig ha estat total, veure que la justícia és selectiva i que les presons només existeixen per a uns quants, observar que sempre donen voltes al mateix aplicant dia rere dia les mateixes mesures neoliberals per anar cada cop a pitjor. Després de confirmar i contemplar que totes les mesures no són ni per activar l’economia, ni per ajudar a les famílies. Després de percebre que els nostres impostos van directament a un forat negre continu anomenat deute. Després de presenciar que els nostres impostos només han servit per a que els lladres ens robin a mans plenes. Després d’advertir que els nostres impostos serveixen cada cop menys pel que realment necessitem, com ara la Sanitat, l’Educació, la Cultura, la Investigació, etc. etc., diria que estem atònits.
Veure com organismes oficials i entitats financeres estaven nedant en la merda. Família Reial, tot el PP, CEOE, Tribunals de comptes, Constitucional, Ajuntaments diversos…, agafessis el que agafessis era merda en estat pur. Doncs bé, ara toca un bany de realitat, perdó, de merda. Se’ls ha de treure de les seves estructures de poder. De totes. Després, judicis a la llum de tothom i taquígrafs, jutges imparcials -que n’hi ha-, aplicació d’una vegada per totes de l’Estat de Dret, i presó. El que no és de rebut és que haguem de suportar a una jutgessa anomenada pel PP que sigui la presidenta de la sala que jutjarà la trama Gürtel o que deixa en llibertat a Carlos Fabra. Hi haurà ciutadania suficient per treure a aquest país del pou de merda on està ficat? Tinc seriosos dubtes, però s’ha d’intentar. Qui es creu que aquest espoli només ha estat d’uns quants milions?
Proposo iniciar totes les accions necessàries per declarar la “Deuda Española” com a il·legítima. Anul·lar-la i no fer-nos responsables de la mateixa. Que se’n facin càrrec els responsables que l’han provocat i alimentat. El poble ras només demana treball i els mitjans per a subsistir, per poder pagar impostos que serveixin per mantenir els serveis públics, que serveixen directament a les necessitats del mateix poble. No treballem ni formem part d’aquesta família que s’anomena societat per mantenir a tants lladres malvats i obscens que s’estan enriquint a esquenes nostres, ni per obsequiar a tot el sistema econòmic financer malgrat les pràctiques i els abusos de tots els bancs, entitats financeres, borses, mercats i tanta camama. No paguem més impostos per mantenir a tota aquesta gernació de gent podrida, paguem-los, però per mantenir els nostres hospitals, les nostres escoles, les nostres carreteres, les nostres universitats, la nostra cultura, les nostres investigacions, la nostra vida.
Amputem el problema de rel, ja que com podem experimentar cada dia que passa és pitjor el remei que la malaltia. Els polítics i càrrecs corruptes fan que em cagui en ells per sobre de les meves possibilitats.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari