Assegurar que en aquest país hi ha partits polítics de centre, és quan em venen els neguits. Sense necessitat de partir de cap premissa, en aquest país, el centre és una entelèquia, la gran mentida, no ha existit mai. Igual que la dreta com a tal, que tampoc ha existit mai.
La dreta política espanyola des dels seus inicis sempre ha estat ultradreta, una ideologia que acaba abraçant el feixisme així que fa la seva aparició. El Centre no existeix. Aquí només hi ha Dreta (extrema) o Esquerra (maquillada). En canvi, hi ha un aspecte en què ningú ens passa la mà per la cara, aquell que ens assegura que un de cada tres espanyols de dretes és tant o més justet que els altres dos.
El feixisme s’ha imposat, ara bé, no és tan sols una pandèmia d’Espanya, ho és a tota Europa, la diferència està en què Espanya sempre ha sigut un alumne avantatjat. No hi ha zones erògenes grises, o estàs amb la Banca i l’Ibex 35, o estàs amb la gent que treballa, els pensionistes i els desfavorits. No hi ha més.
La UE està d’Espanya fins al capdamunt (no per la road movie catalana o la demostració de totalitarisme del Govern d’Espanya, això els rellisca). Espanya incompleix tots els compromisos establerts sobre el deute, un deute que com tothom sap és del tot impossible de retornar. Què significa? Doncs que el proper Govern espanyol (PSOE-PP) fotrà unes retallades que ens tornaran a deixar tremolant. Vols dir?
El panorama global ens manifesta que tenim una nova recessió i, Espanya tornarà a passar per una obediència cega al que digui Brussel·les i Alemanya, i ens obsequiaran amb tot un seguit d’ajustos encara més bèsties que només tindran una resposta: més gent al carrer i encara més cabrejada.
Però tornem a la cosa aquesta del centre en la política espanyola. El Centre, en una democràcia heretada d’una dictadura i que els mitjans continuen blanquejant quaranta-quatre anys després, és com parlar de l’amistat fraternal entre jueus i palestins o d’Hamburgueses vegetarianes, no existeixen.
En política el Centre és una línia de demarcació sobre la qual no es pot construir res de res. Però en un país analfabet en política com Espanya, la ficció del suposat “centre” perviu perquè els mitjans s’han entestat a donar-li oxigen. Encara estem ancorats en aquell invent de la UCD (Unión de Centro Democrático) franquista que tants cretins es van empassar per exculpar a tota la ronya que va quedar de la Falange i del Movimiento Nacional.
A dia d’avui tenim un espectre polític format per gent més o menys moderna (progressista), conservadors arnats i purs i, els filofeixistes de nova fornada, aquest és el panorama al Congrés dels Diputats a hores d’ara. El Centre? Ni està ni se l’espera. El PSOE, en aquests moments no el podríem posar ni en el primer grup, és més si li posem “de las JONS”, no desafina gaire. On està? Doncs amb el PP, Cs i els nazis. Això vol dir amb el Santander, CaixaBank, Sabadell, BBVA…
Els grans partits polítics segueixen endeutats fins les celles, els governen els Bancs i els de l’Ibex 35. El PP deu milions d’euros als bancs, el PSOE més del mateix i, així gairebé tots els partits (hi ha alguna excepció), del que es dedueix que si guanya algun d’aquests partits, governarà l’elit que he acabat d’esmentar. Ho pilleu?
A Espanya s’acostuma a confondre fer política amb tocar els collons dia rere dia al contribuent. Però la cosa no acaba aquí. Hi ha tota la gent que diu: “Jo sóc de centre”, quan en realitat t’estan dient que són de dretes. Un format similar són tots els que es defineixen com a gent “apolítica”, és probable que ho siguin, però ho són d’ultradreta. I encara hi ha més, els que puntualitzen que no són “ni de dretes ni d’esquerres”, amb aquests (m’agraden molt), no s’ha de tenir cap dubte, tots són de dretes.
Un partit polític no és lliure de res quan el tenen sotmès per deutes i/o determinats pactes. Per tant es deuen als “diners”. Centre, quin centre? I així és com funciona la cosa. El punt mitjà de les coses sempre és el gran desvari. La ignorància i la pedanteria (també en la política) acostuma a castigar-se amb una vida miserable, és més, mai es defensa i encara menys en l’actualitat. Aquest país quan vota per castigar al govern de torn, sempre acostuma a fer-ho per la dreta, mai per l’esquerra.
I per últim, confondre el Centre ideològic amb no tenir opinió i no saber a qui votar, també lliga bastant en un país defectuós com aquest. Ni democràcia avançada, ni democràcia moderna, ni democràcia tova, ni democràcia responsable ni hòsties. Que en ple segle XXI hi hagi gent a la presó per idees polítiques democràtiques amb condemnes severes, fa pensar en una nova tempesta de les que faran mal. Més repressió política a Catalunya, i a la resta de l’Estat més repressió econòmica. No hi haurà prou contenidors d’escombraries per cremar a les grans ciutats del país, no donaran abast.
Mentre estiguem segrestats per milions de votants sense escrúpols, les eleccions, mai són la solució, més aviat el contrari. No hi ha cosa més lamentable per una democràcia exemplar com l’espanyola que hagi de venir aquí la premsa estrangera a explicar-nos el que l’espanyola calla o manipula. A partir del 10-N, més del mateix, però sense amagar-se.
miquel mallafré, 30 d’octubre de 2019
Deixa un comentari