Uns delinqüents pagats per Podemos i els independentistes catalans entraran a la casa de Pablo Casado i robaran l’ordinador on té gravats els treballs del Màster i tota la documentació… Un moment, crec que m’he avançat una mica als esdeveniments. Segur que els discs durs també cauran a sobre d’un mall repetides vegades. Aquest baranda en quatre mesos s’ha tret mitja carrera de Dret. Per aconseguir el seu Màster no havia d’anar a classes i només havia d’entregar en mà uns treballs que no apareixen i que estaven guardats en un ordinador que tampoc apareix. Tot normal. A qui no li ha passat?
Es defensa dient: “No hay caso” i, la culpa és de la Universitat. Es defensa igual que Cifuentes davant el “cas del Màster”. “Yo hice lo que me mandaron”, malgrat saber que no era ni correcte, ni ètic, ni legal, així que ara com a qualsevol estudiant defectuós a menjar-te el marron. Però tranquil, ara tindrà a tota La Razón d’El Mundo i en El País trobarà la independència informativa que busca. La cosa promet. Porta tres setmanes mal comptades en el càrrec i ja demanen la seva imputació. PP en estat pur. No tenen solució i els seus votants, menys. Ara, a esperar l’espectacle que ens proporcionarà el Tribunal Suprem.
El nou Secretari del PP, pertany a la nova fornada de “Jóvenes con talento” (Andrea Levy, també). Jo que creia que Rajoy era insuperable, ara veig del cert que m’equivocava, l’estan deixant com un voluntari de la Creu Roja. Pablo Casado, ara és el cap d’una organització creada per delinquir la qual hauria de ser inhabilitada després de retornar tot el que ha robat, fer una condemna del dictador i passar-se molts anys a la presó. En canvi, segueixen en primera fila del Congrés i molts Ajuntaments.
Vuitanta anys de doctrina nacional catòlica són una llosa molt pesant, encara més en un país que està ple d’estómacs agraïts, nostàlgics del règim, còmplices del saqueig i el pitjor, el més trist, obrers, pensionistes, aturats o dependents beats i ignorants donant-li suport.
La seva carta de presentació va ser riure-se’n des d’una tribuna de la gent que encara busca les tombes dels seus parents morts. “Son unos carcas, todo el día buscando la tumba de no sé quién”, deia i ho segueix dient. De fet, la frase podria patentar-la i utilitzar-la sempre que vagi a Xile, Argentina, per exemple, penso que els agradarà molt, sobretot a tota la gent que van perdre els seus parents als avions de la mort, com també a les mares de la Plaça de Maig, els encantarà. Diria que és una frase per emmarcar, digna de dir-li a tots els descendents dels jueus assassinats a l’Holocaust.
Aquest nou “flecha y pelayo”, té barra lliure per dir les barbaritats més grans, fins i tot pot muntar una costellada a sobre de qualsevol fosa comuna dels fills i els néts dels republicans espanyols, de fet, s’hi podria cagar per arrodonir-ho. Això segueix confirmant que estem en l’únic país del món on les víctimes no ho són i els botxins són els que atorguen el perdó.
Aquests “Jóvenes con talento”, són la quinta essència del feixisme amb la carcassa treta d’una passarel·la, però l’interior tufeja a ranci, a podrit, ja no els cal la camisa blava. No pretenc riure’m d’ell per ser un fatxa de manual i una caricatura del PP més ranci, ja que el veig guanyant unes eleccions. És el procés que va fer Trump per arribar a president. No se’l pot subestimar, és ultradreta, el poderós enemic a batre. La seva filosofia és la d’acabar amb la democràcia i la instauració del Règim corrupte postfranquista.
La sensació d’irrealitat que provoca Espanya a vegades arriba a torturar els límits del nostre enteniment. Els han de tenir de la mida del cavall de Troia per fer tot el que fan. La seva aposta és tornar a presentar a aquesta celebritat que menteix més que parla, gris fins a arribar al marengo, que ni tan sols sap el perquè plou, que no sap el que diu, com ho diu i quan ho diu, que no va a un debat polític ni que el matin. Meravellós. Pablo Casado és dels que addueix que: “Això dels debats és molt avorrit i al final avorreixes al personal”. Populisme tronat que compra la gent tronada.
Semblava impossible superar a l’anterior líder i en poc temps ja l’ha superat. Rebuig. Tant repetir que no se n’oblida de la Guerra Civil, però no sap com passar pàgina sense ofendre a tothom.
Recordeu quan va resumir el més gran cas de corrupció del PP en un sospir: “Al final se ha visto que el caso Bárcenas era de una sola persona”. Amb dos collons, digues que sí que has de maleir el dia que el tresorer va anar a treballar i es va trobar 48 milions d’euros. Exactament el que no pot assegurar és a quin pis o a quin passadís de Gènova 13 i, com qui no vol la cosa van aparèixer a Suïssa. Voler tapar la merda que els ofega, és confessar l’evidència a crits davant la ciutadania.
Pablo Casado és dels que han aterrat a la política per viure d’ella, com ho van fer els seus mestres Acebes, Mayor Oreja o Zaplana. Qualitats no li falten, jove, de bon veure, cínic, impertinent, mentider, no parla malament dels seus superiors i és un llepaculs, o sigui té la naturalesa perfecta per ser cap d’Estat en un futur pròxim. Convençut que és dels de missa diària i que combrega tots els diumenges. Espanya ha d’estar orgullosa de polítics com aquest. Aznar és el seu “referent polític i ideològic”. Sempre es declara liberal. És un fan incondicional de l’economista austríac neoliberal Friedrich Hayek. Admira a Cameron, Sarkozy i Orban. Li encanta anar a les processons patronals, d’aquelles amb pudor de ciri de sagristia. Diria que té un gest de condescendència carregant (similar al Marhuenda, periodista pel qual sent una especial devoció). No deixa de ser un jove que només mira el futur amb impaciència i amb incertesa per si l’inhabiliten (cosa bastant improbable).
Tampoc sé quina mena de complex obsessiu té per voler arreglar-ho tot a canonades. No recorda les mentides obstinades d’Aznar per posar a Espanya en una guerra. La cosa aquesta que la dreta anomena “el buenismo retrógrado” de l’esquerra, deu ser molt dolent, però “el malismo” de la dreta és letal i sagnant. Però no ens enganyem, el que li dóna (els dóna) la força a tots aquests corruptes i trileros són els votants. Uns votants que donen el vistiplau a tota aquesta insolència. Atacar a tots aquests representants impresentables és fàcil, ara bé, atacar als votants, que són els que els hi donen tota la força és més difícil.
El votant de dretes és fidel, militant i captiu de la seva síndrome d’Estocolm. Són uns malalts difícils de rehabilitar; és més, no volen la rehabilitació, la rebutgen. Saben del cert que encara que els diguin que no els apujaran el salari mínim, seguiran lleials. Recordem que vivim en un país en el qual molta gent que vota a un candidat ho fa “perquè té cara de bona gent”. La tragèdia del país no són els Pablo Casado i els seus clons, el problema és el ramat de 8 o 9 milions que els voten. Espanya no és un país civilitzat, com a molt és un país ben ensinistrat. Només li trobo a faltar una cosa al sr. Pablo Casado, hauria de mastegar xiclet amb la boca oberta quan parla en públic.
miquel mallafré, 9 d’agost de 2018
P. S.
Així entre nosaltres, la Universitat Rey Juan Carlos I’haurien de tancar-la. Així tal com sona. Liquidar-la com es liquida una empresa corrupta. Cap, ningú de la resta del professorat ha bellugat un dit sabent el què passava.
Deixa un comentari