L’autor de l’afirmació: “Los familiares de las víctimas del franquismo sólo se acuerdan de ellos cuando hay subvenciones”, s’atreveix a parlar de merda, però, és clar, el seu refinat llenguatge escatològic no li permet dir amb la boca plena la paraula: merda.
Tots aquests fatxes de còmic dolent com el tal Rafael Hernando mai havien quedat tan ben retratats en la seva ideologia rància com aquests dies. Encara ens queda una bona travessa de desert més per poder recollir la collita de tota la merda que han escampat durant tants anys.
Els 110.000 lladres -militants- del PP, amb tota seguretat acabaran ben bé al bell mig de la merda amb la que s’omplen la boca. Rafael Hernando, l’home del somriure estúpid perpetu, va passar de ser un pijo-pijo a militant de Fuerza Nueva, d’Alianza Popular i del Partit Popular, que no ha fotut un pal a l’aigua en la seva vida de merda, és un dels personatges de la política del PP més abjectes; al marge de la repulsió que provoca a l’hora d’escoltar la seva veu, veure la seva cara, la seva figura, el que més nàusea fa és la seva intel·lectualitat equiparable a la de les hienes.
Rafael Hernando és a la política el que les nàusees són a l’embaràs. Rafael Hernando, es caracteritza des dels seus orígens per les seves continuades deposicions al Congrés, és un polític a sou aclaparat pels seus continus problemes personals, la qual cosa el fa estar en un estat d’excitació permanent -com si portés un jalapeño implantat al cul sempre-, i que no és el més idoni per fer una feina parlamentaria.
Al tal Rafael Hernando li agrada més un micròfon que a Bertín Osborne, per tant aprofita qualsevol ocasió per causar desconcert i estupefacció, i ara ha protagonitzat un altre moment èpic com és una moció de censura, per ser recordat a la història de la política moderna.
En tres frases intentaré sintetitzar el que és aquest furóncol de la política. El primer atac contra el partit “anti casta”, va ser un atac profund i brillant, mai s’havia emprat un llenguatge crític tan exquisit fins la data. “Cuando les pasas el algodón están llenos de suciedad, por no decir caca”, en aquell moment el públic present es va il·luminar i la premsa de dretes ja va tenir l’arma que necessitava per parar l’auge de Podemos: “la caca”. I va seguir utilitzant metàfores coloristes contra Podemos: “Hay algunos que pintan a España en negro, una España sin futuro, llena de desastres, como sus amigos de Venezuela”.
Per acabar-ho rematant avui amb l’últim vòmit dels que faran època: “Hay quien dice que ayer estuvo mejor Irene Montero que usted, pero yo no lo voy a decir, porque no sé qué voy a provocar en esa relación”, en un atac directe a la relació de parella de la parlamentaria i el seu cap de partit. Totes aquestes agudeses han sortit de la boca i cervell d’un polític ple de merda fins les celles.
Vostè, sr. Hernando és un home (suposo?) de lectura profunda, interessant i alliçonadora sempre, llegir tots els dies els insults que escriu és probable que sigui la cosa més apassionant que fa un peduncle carnós durant tot el dia, de tothom és sabut que en els seus folis porta les estratègies, els colors i tots els seus referents culturals destacables i que després dóna els seus fruits podrits en política.
Per tant podem continuar tranquils, estem en bones mans. Vostè sempre és previsible, de fet, és un mèrit haver aconseguit ser de lluny el pitjor i més lamentable portaveu d’un govern que ha tingut l’agònica Espanya actual sense fer un esforç excessiu. Qualsevol paràsit té una vida més excitant que vostè, no és cap insult és un afalac, però em temo que això vostè ja ho sap. No enganyi més, els problemes amb vostè sempre acaben de la mateixa manera, en una esbatussada de bar de carretera. Quan acabi el seu pas per la política, serà recordat per les seves gestes i la seva llastimosa imatge que s’anirà difuminant fins desaparèixer.
L’Espanya negra que tan dignament representa és aquella en la que al final del camí podria ben bé estar “l’ermita del Rocio” amb el sr. Rajoy a l’altar major. Al final del túnel, seguirà el túnel. Cada cop que vostè parla, baixa la borsa, cada cop que somriu puja l’IVA, cada cop que respira el forat a la capa d’ozó és més gran. Vostè és un xarlatà de parvulari, sempre hi haurà llum al final de qualsevol túnel, mentre el sol surti tots els dies, el problema és que com vostè i el seu PP no tenen ni puta idea en fer-nos sortir del mateix, molts ja no veuran la llum mai més gràcies als seus despropòsits.
Vostè, sr. Hernando, serà recordat com un lamentable exemple, com l’home que hauria d’haver estat prohibit. Ningú tan ple de merda per poder defensar millor tota la putrefacció que porten dintre tots els dirigents de merda d’aquest partit corrupte de merda que vostè tant dignament representa, un partit que ha deixat a les plagues d’Egipte com una atracció de fira. Sr. Rafael Hernando, diria que vostè és un cabrit, però no li vull traure anys.
miquel mallafré, 15 de juny de 2017
Deixa un comentari