Des del precís instant en què algú té impunitat davant la llei (llei no és el mateix que justícia per molt que intentin convèncer-nos de què són uns vocables intercanviables), ja no som tots iguals. I com que aquesta diferència/incongruència/contradicció consta en la sacrosanta i inviolable Constitució, partim que totes les lleis sorgides d’aquesta “llei de lleis”, fa que sigui una interpretació de la Constitució que ens situa com a súbdits de sa Majestat. No es vol investigar als borbons, perquè acabarien parlant els franquistes. És la tercera vegada des del 2016 que diversos grups parlamentaris sol·liciten investigar al rei emèrit, ara, aprofitant que el Tribunal Suprem ha assumit la investigació per presumptes activitats il·lícites, han tornat a tirar la canya, però res de res.
La negativa a no ser investigat, va més enllà d’un simple no polític. Al darrere d’aquesta negativa existeix una cosa que en aquest país fa por i no és altre que l’Exèrcit i tots els que encara sostenen a Franco després de vuitanta anys. Un Caudillo d’Espanya per la “gracia de Dios”, la gran mentida. No és possible que Déu pogués ordir una tragèdia tan bèstia. No tan sols va portar una guerra, sinó que ens va encolomar la nova instauració de la monarquia borbònica. Com podem deslliurar-nos d’aquesta trinitat formada per l’Església, l’Exèrcit i els Borbons? Ho tenim molt fotut, estem condemnats generació rere generació, i ara una vegada més se’ns escapa una nova ocasió gràcies a l’ajut inestimable de PSOE, PP i Vox.
El reconeixement de la culpa de l’emèrit, queda clar que només serà el reconeixement que farem nosaltres, la gent que poca cosa podem fer que vagi més enllà de cabrejar-nos amb l’acceptació del seu delictiu comportament. És tot un despropòsit que en un denominat Estat de Dret, no es pugui convocar una Comissió d’Investigació per aclarir els delictes comesos per l’anterior (imposat) cap de l’Estat o una consulta per si volem seguir sota la tutela borbònica. La resposta la tenim en el nyap constitucional que van elaborar els descendents de la Dictadura amb els seus còmplices. Es fa molt difícil d’entendre que el PSOE es posi de perfil ara que les irregularitats són més que evidents.
Se’m comença a fer impossible reflectir en paraules el fàstic i la vergonya absoluts que sento al confirmar un cop més que en aquest país de naftalina que vivim, la democràcia, la llibertat i la justícia, només són una entelèquia, un país sense massa esperances de justícia. Els amos de la llotja continuen amb el seu brindis etern. Qui acabarà amb l’elefant?
miquel mallafré, 13 de juliol de 2020
Deixa un comentari