A veure si mos aclarim. Porto molta estona llegint que Macron és de centre. Macron, no és de centre, és dreta i Le Pen és ultradreta. A veure si diem les coses pel seu nom, és que després posem al PSOE com a partit d’esquerra i passa el que passa.
França ha elegit entre “susto o muerte”. Entre dolent i molt dolent. La democràcia fa molt de temps que està molt debilitada a la UE i les polítiques dutes a terme per la Social Democràcia són les responsables directes de tot plegat. Els francesos han apartat de la primera línia els partits tradicionals d’esquerra i de dreta per entregar-li a un desconegut i recent arribat a la política la missió d’aturar l’extremisme xenòfob i nacionalsocialista. Les esquerres franceses han estat capaces de fer la reflexió que el moment requeria i han donat suport a un liberal perquè no guanyés una racista supremacista. Més o menys igual que a Espanya.
Europa no es podia permetre a una feixista a França que estés fora de control. L’alternativa que li agrada a Europa és un neoliberal que beneficiarà a les elits que manegen els mercats sense cap mena de decència i que de ben segur farà més gran la desigualtat social. Surti el que surti de l’experiment sortirem perdent. Fins quan estarem adormits veient passar el malson des del sofà de casa? Són precisament aquestes polítiques neoliberals les que han dut a votar a l’ultradreta, gràcies a les retallades, les desigualtats, la corrupció, l’atur i la pobresa, no hi ha res de nou. La situació és clavada al que està passant a nivell mundial i europeu.
I ara què? Salvats del feixisme i en mans de la dreta capitalista i oligàrquica més bèstia, què ens diran els mitjans controlats pel mateix capital i els seus adlàters. No és possible una altra política? O la gent amb una mica de sentit comú es mobilitza o ens apropem a un sistema d’explotació esclavista – policial, a la manera de Fahrenheit 451.
Mentre l’espoli continuï, els joves a precari siguin cada vegada més pobres, el neoliberalisme augmentarà el seu poder. Ara bé, en realitat el pantà en què es banya el feixisme és cada cop més gran, i de manera expectant, espera com a bon carronyaire que les elits capitalistes li facin la feina. Si Brussel·les (Alemanya) hagués buscat el benestar de tots els europeus, i no tan sols el d’uns privilegiats (els de sempre), ningú voldria marxar d’Europa. I si la UE, amb Macron o sense Macron, no corregeix les seves polítiques, d’aquí a res tenim Le Pen’s per comprar i per vendre. La ultradreta no ha estat derrotada a França. Li han donat carta blanca per imposar més austeritat si cal a una població que ja l’està patint. L’única diferència entre Le Pen i Macron és la forma, vull dir, la primera és una racista i una feixista manifesta i, el segon és un racista i un feixista encobert.
Els liberals francesos, els liberals europeus, els liberals de tot el món (Esperanza Aguirre inclosa) es feliciten. Un ex banquer d’inversions ha guanyat la presidència de la cinquena república francesa. La següent etapa és formar govern, però no té representació liberal al parlament francès (C’s ja s’ha ofert). O la la… Quin futur els espera? Veure’m. S’ha de viure en aquell país per entendre el que ha passat, això sí, sense oblidar la votació històrica dels vots en blanc i els nuls. Ara, fins les legislatives del proper mes de juliol, la caixa de Pandora torna a estar oberta.
miquel mallafré, 8 de maig de 2017
Deixa un comentari