La manca de principis es paga. “Pots enganyar a tothom durant un temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom sempre”, la frase li atribueixen a Lincoln. El votant mitjà no és idiota, és molt idiota. Ara bé, si et dediques a ser un succedani de succedani del PP, PSOE i les elits durant quatre anys i, un titella amb els teus discursos, al final t’enganxen. He de reconèixer i és meritori que seguissin votant a Alberto Rivera després d’haver-se tirat anys pixant-se als morros dels “ciudadanos” espanyols. Aquí em trec el barret, ara bé, per “hooligan” cabrejat amb el “Procés” ja està l’Abascal, que ho fa millor.
Un milió de persones van canviar el vot de Cs a pel de Vox, així, en sis mesos. Més d’un 60% de l’electorat de Cs abandona la marca taronja en mig any. Com t’ho menges Alberto Rivera això de ser la versió low cost de la Falange Espanyola del segle passat?
El sr. Alberto Rivera, no va preveure la realitat, aquest personatge, no coneix ni la realitat ni la veritat i l’honestedat més val córrer un vel com una manta, és per això que les urnes se l’han endut pel davant i de manera democràtica. Manipulador, provocador i macarra com ningú, només igualat o desbordat per la gran Doña Inés, una altra que menja a part.
Un dels seus grans errors ha estat mostrar-se anticatalanista a base de ser hiperespanyolista. Totes les seves diatribes sobre el Govern català, fins i tot les que no eren mentida, sonaven a retronar de timbals nacionals espanyols. Les raons per oposar-se al “procés” desapareixien quan les feia des de la perspectiva del “procés” espanyolista de l’“una, grande y libre”.
Aquesta minusvalidesa ideològica ha fet que els seus votants siguin tan volubles com voluble ha estat el camí seguit per Cs. Ultranacionalisme, autoritarisme, culte al líder, idees escasses, feixisme disfressat, etc., però quan ha aparegut una cosa més comparable a l’original, els seus votants han fugit per cames cap a l’autèntic i genuí “macho español”.
No deixa de ser la història d’un perdedor, tota l’energia gastada, tots els escarafalls, la hiperventilació, els girs inesperats, les anades d’olla, les provocacions, són el retrat d’un perdedor. Com de fet són tota la resta de losers sense escrúpols que formen el seu partit. El gosset “Lucas” hauria de fer sentor a llet, però aquest partit fot pudor a fracàs, a desastre per ser més exactes.
Els neandertals de Vox per un costat i els superdotats del PP per l’altre, li han pres els seus votants, així sense més. Feia temps que Alberto Rivera sabia que estava mort políticament, el fotut és que es negava a reconèixer-ho. Ara és quan els mitjans el trauran a fer apostolat des de qualsevol tribuna mediàtica, els encanta fer sang.
El que és preocupant és que hagin arribat a primera línia de la política indigents intel·lectuals com Rivera, Arrimadas, Carrizosa, Casado, Cayetana, Almeida, Ayuso, Abascal, Lorena Roldán, Rosa Díez, Girauta, Villegas, Espinosa de los Monteros o Meritxell Budó, personatges superficials, tronats, grollers, mediocres, incompetents, diàfanament mentiders i amb molta mala llet.
Cs podia haver ocupat un espai de dreta liberal, de dreta neoliberal en l’econòmic (per ser més precís) però sense l’olor de naftalina que desprenen el PP i els nazis. En canvi, va decidir anar pel pedregar, perdent bous i esquelles, els vots dels moderats per una banda, i els “pata negra” per l’altre (tots els que fugen d’imitacions i han tornat al PP o s’han passat al feixisme).
Queda clar, que no cal que se’n vagi de la política real, de fet mai no va arribar. Algunes persones no canvien, només ens demostren el que abans ocultaven. La seva anàlisi a l’hora de marxar ha sigut: jo, jo i jo. I és cert, hauria d’examinar-se a si mateix durant un llarg període de temps abans de condemnar a la resta, si es medica bé la vida pot ser meravellosa.
La seva missió ja l’ha fet. Ha posat una xarxa de salvació a tots els votants del PP amb un mínim de dignitat i cervell, quan la putrefacció de la corrupció dins el PP els impedia seguir votant-los. Igual que amb el PSOE, no oblidem que és una cova plena de troglodites.
El seu pas per les nostres vides han estat, maniobres múltiples de distracció per no haver de parlar de ni de corrupció ni de crisi econòmica. Muntat en el seu cavall anticatalanista, va xumar plànol a tots mitjans el temps que va voler i més. Amic dels rics, els va oferir la tranquil·litat quan Podemos i les Marees estaven fent-se fortes.
Un rei indiscutible de la demagògia, ell i els seus gossos d’atura van fer tot el possible perquè es parlés de qualsevol collonada menys del que era l’essencial. Un cop salvat el bipartidisme, li ha arribat l’hora de buscar d’altres destinacions on poder seguir tocant els collons. Ja se’l recompensarà…, o no.
De ben segur, que a aquest individu l’estudiaran en els cursos de màrqueting polític. Ho tenia tot fet, una situació política procliu i el carinyo dels mitjans, llavors va i la caga d’una manera espectacular. La política és fugaç, com quasi tot en aquesta societat. Avui estàs de moda, demà sorgeix una cosa nova, les xarxes socials s’encarreguen de dir que ja no existeixes, li passa als youtubers, li passa a un lloc web, com també als partits polítics de nova fornada.
Alberto Rivera, vas pretendre fer un partit a mida durant uns temps, no pateixis, si et mediques bé la vida és meravellosa.
miquel mallafré, 15 de novembre de 2019
Deixa un comentari