[Miquel Mallafré] Preguntes i respostes (sobre l’ensenyament públic)

No Comment

On estava tota la intel·lectualitat, les institucions patriòtiques, culturals i científiques, quan es produïa el desmantellament de l’ensenyament públic? Per què s’ha hagut de patir la liquidació absoluta d’assignatures o conceptes per part de tants consellers que han ocupat el càrrec no per vocació sinó per complir amb la feina política de partit?

Per què els seus gossos d’atura pedagògics, encapçalats en el seu moment per individus pels qui donar classe era rebaixar-se i van preferir dedicar-se a “la gestió”, sota la falsa pretensió de “motivar, engrescar i esperonar” els joves amb el pretext que era molt més “divertit i pedagògic” (així l’alumnat no s’avorriria a l’aula), i els estudiants catalans acabarien els seus estudis de secundària sense saber quins han estat els personatges cabdals de la nostra història, però feliços i contents?

Per què un arquitecte, un metge, un advocat, un fuster, un lampista o un conductor no han de tenir dret a entendre un poema o a sentir el plaer de valorar una novel·la, un text clàssic o un llibre d’història? Per què tothom parla de fracàs escolar, quan en realitat s’ha de parlar de fracàs del sistema educatiu?

Per què el model d’ensenyament públic l’han anat desmantellant dia a dia i està abocat al fracàs una vegada més? On estan els creadors del sistema, hàbils fugitius de les aules que van posar en marxa tot aquest despropòsit o els anteriors? Se’ls ha demanat alguna mena de responsabilitat després de tot el que han perpetrat?

Portem anys i anys vivint de l’estafa i fortificant la barbàrie educativa actual. La immensa majoria de malvats que han implementat “el sistema”, avui en dia són il·localitzables, estan ocults (o jubilats) pels laberints de l’administració política, universitària, institucional o editorial, i se’n renten les mans, de manera que els impresentables hereus dels impresentables predecessors hauran de maquillar el disbarat, que no pas resoldre’l.

Si els idiotes ja són una desgràcia, no us dic res dels idiotes amb idees brillants. Aquests Rasputins cada cinc minuts pensen (ideen) una nova llei, per veure si acaben d’encertar, per acabar dient (sempre ho han fet) que la culpa és del professorat i, en certa manera tenen raó, sense voler-ho. Cal recordar que són ells (administració i sindicats junts) els que van fer possible que una llarga llista de mediocres hagin esdevingut professorat.

Els que hi teníem alguna cosa a veure i en el seu moment vam dir que la LOGSE i les seves seqüeles eren letals, ja no existim, hem plegat. El sistema va ser pensat per vulgaritzar, adoctrinar, crear analfabets funcionals, culturitzar a la baixa, igualar en la ignorància, així es pot demostrar que tothom és o era savi. Però ves per on va resultar que els savis estaven a l’ensenyament privat, com els fills de la gran majoria de polítics, curiós, no?

En definitiva, un desastre més dels saltamarges pedagògics, els polítics irresponsables i les seves particulars teories. Heu vist mai algú amb responsabilitats polítiques admetent errors, oi que no? Doncs la solució és ben fàcil. Professorat exigent que suspeneu i feu que les notes del país baixin en el rànquing, no sigueu dolents i aproveu. Els titulats amb coneixements o ben formats ja vindran de l’estranger, no cal amoïnar-se.

Un tant per cent excessiu abandona els estudis, com també un tant per cent bastant considerable de polítics de primera línia no han arribat a fer estudis superiors. Molts alcaldes, diputats o regidors no han arribat ni al graduat escolar, per no mencionar l’enorme elenc d’assessors que papallonegen al voltant d’alts càrrecs. Molts dels esmenats es fan d’or o ja s’han fet.

Els joves han entès que no cal estudiar per ser un triomfador. Si el futur d’un país es garanteix per l’educació que reben els seus ciutadans, el nostre futur té un panorama ben galdós. Allò d’estudiar el que t’agradi per ser feliç i poder transmetre-ho, ha passat a millor vida. Per acabar de rematar-ho, al ja agònic sistema educatiu, només li faltava “la pandèmia” i les classes o les reunions per via telemàtica.

miquel mallafré, 13 de gener de 2021

Related Articles

Deixa un comentari