[miquel mallafré] Ranxo

No Comment

Diuen que el salze o el pollancre travessen les canonades dels desaigües i surten a través dels vàters de les cases. D’aquesta manera el PP ha aconseguit treure el cap per les nostres cagadores. No se’n perden ni una, cada cop que poden utilitzar el patiment de les víctimes, ho fan de forma repugnant i amb ganes. Els diputats dels partits ultraconservadors han reproduït dins el Congrés el lamentable espectacle que alguns veïns han donat aquests dies passats fora de l’hemicicle rebolcant-se en el bassal dels excrements, això sí, incitats per uns mitjans predisposats i carronyaires. Una mostra més per entendre encara millor el per què ens governa qui ens governa. De manera casual sempre se n’obliden de les víctimes que porten lustres esperant justícia a les cunetes i sobre les quals se’ls ha imposat l’oblit perpetu.

Aquests dies ens estan donant un ranxo de porqueria mediàtica. Queda demostrat un cop més que en aquest país li poses una pastanaga al davant i va al darrera de manera fidel. Insults, crits, esbroncades, riures ofensius, sorolls, brams i injúries, aquesta ha estat la gran lliçó que ens deixen els nostres parlamentaris, els d’allà i els d’aquí. La responsabilitat, la serietat, el treball, l’ètica, els principis, les idees… Són misteris sense resoldre per a la majoria parlamentària d’aquest país, estan millor preparats per a debats de taverna televisiva.

Aprofitar el dolor d’una mort per fer política tronada, dona la mida exacte de amb quina mena de fauna estem batallant a diari tota la ciutadania. El dolor és comprensible com també ho és la ràbia dels familiars que han perdut un tros de vida per un acte violent. Ara bé, que la dreta utilitzi a les víctimes per fer política és infame, però encara ho és més que alguns pares utilitzin als seus propis fills com a reclam. Coses com aquestes no els acredita com a experts en Dret, ans el contrari, estan massa afectats per ser assessors i líders de cap directriu que s’hagi de prendre. El dolor no és aconsellable per a ningú, ara bé tothom sap que la ira és cega. Aquí el que veritablement interessa, l’única cosa important és defensar la unitat d’Espanya amb mà de ferro i sense cap mena de diàleg. Es guarden uns dies de dol i a la rutina, com sempre.

miquel mallafré, 21 de juliol de 2022

Related Articles

Deixa un comentari