[Miquel Mallafré] “Rebuznar”

No Comment

Ja el tornem a tenir aquí. L’expresident que en lloc d’anar amb una mascareta hauria d’anar sempre amb un morrió permanent, torna a bramar. José Maria Aznar està enfadat perquè li volen prendre el paper de feixista del regne. Aquesta desferra miserable que és capaç de respondre a qualsevol pregunta amb tota l’arrogància del món, que sense més t’esmenta Veneçuela, que exigeix posar fre a Unidas Podemos per ser un “risc polític”, o que amb un atac d’imaginació desbordada torna a relacionar els independentistes, amb l’apocalipsi, és la demostració que el feixisme sempre es regenera i que mai se’n va.

Estic convençut que la seva intenció és figurar a la llista dels reis Gods de forma retroactiva. Ell i la seva FAES no s’aturen, és més, si segueix a aquest ritme de conferències i publicacions la carrera literària d’aquest líder còsmic, acabarà arrodonint-se amb l’edició d’una gran enciclopèdia. Per quan el setè o vuitè volum de la seva infecta existència? El personatge que ha esdevingut la cosa més repugnant que hi ha hagut a la terra durant dècades, resulta que escriu compulsivament i dóna lliçons de com fer-ho. Desitjo que la propera entrega que faci posi que només amb ell és quan es va gestar la crisi que patim i la putrefacció que hem heretat. Això sí que és una realitat.

Aznar és la prepotència, pul·lula per les seves memòries com un dictador de butxaca, una mena d’oligarca tronat que es rebaixa a passejar-se entre els actors secundaris als quals deixa compartir els “seus moments històrics” de glòria, com els que ha compartit amb la superdotada Díaz Ayuso. Només un ignorant de manual com Aznar pot confondre la justícia social amb el comunisme.

Aznar, un personatge que segueix estafant, ha estafat i ho seguirà fent, que tingui els “huevazos” de dir les barbaritats que diu, sense bellugar ni un múscul de la cara, és de mà plana. Tot el temps que va estar a la política activa el va aprofitar només per treure rèdit econòmic i ara segueix adorant el Vedell d’Or. La riquesa li durarà fins al moment en què el vesteixin amb un pijama de fusta.

Llepaculs de Bush, el més gran risc que hem patit des de la transició han estat les majories del PP (sense oblidar les del PSOE), que ens han deixat sense uns drets que ja teníem i ara sense present ni futur després del malson de Rajoy, va i ens cau la grossa amb la Covid-19.

Aznar, és el personatge d’aspecte hieràtic i anacrònic, amb un perfil psicològic que faria les delícies de la psiquiatria, que dóna la mesura d’un país que va ser capaç de posar un inspector d’hisenda com ell al davant d’un Govern. L’única cosa a la qual li té veritable pànic, no és al nou Govern, sinó a què se li acabin els privilegis i que surti a la llum tot el que es va fer quan ell governava “por España”, per la seva butxaca i per la seva família. Si pregona coses com aquestes, és perquè alguna cosa s’està fent bé, de vegades només cal saber qui hi ha a l’altra banda per saber si estàs en el costat correcte, diuen.

Del seu partit ja està tot dit, la guinda del pastís és l’herència feixista que ha deixat a hores d’ara. El seu aspecte d’uno di noi del barri de Salamanca en hores baixes, és una imatge en la nostra retina. No tinc ni idea de qui és el geni que l’assessora, ara bé, tornar sempre a escena per insultar tothom des dels mitjans, les seves conferències, les seves presentacions, les seves mariscades, des de la seva Marbella o des del Congrés dels Diputats (quan el deixen), per dir-nos sempre que hem entrat en el caos, no sé, és de pel·lícula de ciència-ficció de sèrie B.

Papalloneja per la política com els extres de Walking Dead, el mal ja el té inoculat, és el que el fa vagar sense cap horitzó definit (donar pel sac és el que més domina), la societat d’ara l’ha desbordat, és una societat que no entén (ell només entén la fatxa) i a la que tracta d’aplicar-li unes vacunes dels seus temps cèlebres, és això el que el porta a fer mal com a bona víctima estúpida, podrida i perversa que enyora la prepotència per poder seguir fent mal de manera entusiasta.

Un cretí com aquest que va fer recaure tot el pes de l’economia en una cosa tan volàtil com el “totxo i el pelotazo” i que va acabar per enfonsar un país sense indústria pròpia, hauria d’estar amagat en una gruta menjant baies i pipes. És el responsable que el PP actual sigui d’ultradreta i prou. Això sí, se li ha de reconèixer que totes les barbaritats que pensa el PP d’ara i que no s’atreveixen a dir-les, ell els fa el favor de vomitar-les.

Qui és fatxa ho ha de ser a temps complet i conseqüent, com a bon energumen no li agrada l’estratègia de la distracció. És un especialista a mantenir a la gent ocupada, sense massa temps per pensar amb el que és important, com per exemple dir que vol “un gran país”, una cosa tan ambigua com impossible.

Els seus desvaris mentals en medicina de capçalera se’n diuen diarrea. El seu bigoti difós és ofensiu, un no sap si és pèl que creix o una infecció. És el lladre que no utilitza la violència ni la força per buidar una joieria sense deixar rastre, és quasi invisible, fals profeta, l’entabanador que prepara el terreny perquè el gran diner vingui. Va fer triplicar el preu del sòl, va iniciar els grans projectes immobiliaris sobre bombolles financeres que va ser la pedra angular del finançament il·legal del seu PP amb tota la merda que això ha arrossegat.

En aquests moments el país “no tira” (tampoc ho fa el món financer) perquè està assentat sobre aquella gran merda de bombolla, i perquè ja fa massa temps que tenim uns governs de saldo. Però és clar, continua sent un líder còsmic. Podria dedicar-li tots els insults del diccionari, tots són aplicables, però més que cap altra cosa produeix nàusees i por. Por, sobretot que hi hagi encara gent que pugui fer cas a un guerracivilista degenerat com ell.

Ho reconec, Aznar és capaç de treure el pitjor de mi. Hollywood s’hauria d’esforçar per veure de fer una pel·lícula amb ell com a figura central. El problema és de quin gènere la fan, de terror o gore? Jo, aniria per la banda del drama, ja que la seva estupidesa com a mamarratxo espanyol dóna per regalar-se. Desitjo que el dia que es mori, exhumin el seu cadàver i regalin els seus ossos els diumenges amb La Razón.

miquel mallafré, 12 de maig de 2020

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3