[Miquel Mallafré] “Si caigo yo, caemos todos!”

2 Comments

Jordi Pujol, posa dels nervis a molta gent, però en especial a tots els patriotes espanyols “rojigualdos”, que a la vegada són els que més el troben a faltar. Ha fet 90 anys i al mateix temps han desvelat que moltes de les causes obertes que té ja han prescrit. Com passa el temps, oi?

Com va dir ell en el seu dia davant la comissió d’investigació: “Si movem molt l’arbre, vigileu perquè poden caure moltes pomes”. Doncs en això estem, en el meravellós joc de les prescripcions. “El campechano”, “el Gran Blanc o sr. X”, “el de les Açores”, “el Preparao” i ara “el Prescrit”. Molts dels seus amics han aprofitat el seu aniversari per reivindicar la seva figura i el seu llegat, malgrat ser un corrupte, un evasor fiscal confés i saber que el partit que va fundar (CDC), ha estat condemnat per finançament il·legal. És igual, “alaba’t ruc, que a fira et duc”.

Però a l’expresident, la cosa que el porta de corcoll és com el veurà la història quan no hi sigui. Jordi Pujol, és una figura enormement contradictòria, un estadista, un tipus culte, astut, carismàtic, un polític dels que ja no en queden, però a la vegada és el que va voler crear una Catalunya a la seva imatge i analogia (el pujolisme) i això només es podia mantenir amb clientelisme i corrupció.

També és l’individu que ha estat un malson per a Catalunya, la imatge que volien i esperaven a Espanya per posar com a mal exemple del que som els catalans, així a l’engròs. Un escurabosses que no deixa de ser el més habitual en la mentalitat dels banquers i les dretes en general de qualsevol país. Un cop més, amb ell s’ha demostrat que el lladre el teníem a casa.

Els que ja fa temps que la ballem podem dir que la més gran irresponsabilitat que va fer aquest personatge amb Catalunya fou no sol·licitar el “concert econòmic”, quan tocava, tal com ho van fer i ho van aconseguir, els bascos.

Vint-i-tres anys votant CDC amb Madrid. És un home tan de dretes que no desentonaria en cap altre partit a l’ús. Poca gent ha fet tant de mal a Catalunya i al catalanisme com aquest senyor i la seva nombrosa família. Jordi Pujol, era el que calia ser entre els anys 60 i 90, però després dels milions d’euros saquejats no és més que el mirall trencat de la suposada Catalunya exemplar. Ara ja és història, amb un final trist i lamentable. Que no pateixi, la història a la qual ell tant desitja ser-hi el deixarà a la seva alçada.

miquel mallafré, 14 de juny de 2020

Related Articles

2 Comments

  1. FERRAN DE MIGUEL I BARNILS

    Miguel Mallafrè, el que dius, no es cert i a mes a mes, el pitjor de tot es que menteixes amb molta mala llet i mostrant que la teva “corda” es fastigosament sociata i españolera. Per mi, i per una gran majoría de gent, Jordi Pujol, ha estat el millor President que hem tingut a Catalunya, gracias al que ell va fer, avui en día Catalunya segueix sent la millor de las Comunitats que hi ha i amb camí de ser independents… Ell no ha robat tal com tu dius… potser tal com ha reconegut, no ha declarat una deixa del seu pare (de diners seus, i no de ningú mes) que ja ha regularitzat i pagat la multa, mes et valdría parlar dels crims del Felipe González i els GAL… o dels llatrocinis sistèmics i continuats dels sociatas o dels peperos… que aquests si que han robat… i a mes ho han fet amb sanya i contra el que hauríes de considerar el teu país, que es Catalunya… o sigui, tots nosaltres… pero t’ho callas com un malparit … del que en sou capaços ja en varem tenir prou al veure els resultats dels vostres Tripartits que varen deixar un deute de 46.000 Milions de Euros, que encara ara, estém pagant.

    • jjimen18

      Mare meva, com ens ho creiem tot a pesar de les proves!!!

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3