Aquest hivern, al marge de ser el de la Covid-19, serà el de les pulmonies a força de ventilar les aules, locals, cases, oficines i tot lloc per on hi passi l’aire que respirem. Alumnat i professorat ho tindran molt cru aquest hivern. La pèssima ventilació de molts centres educatius, augura una estació hivernal de finestres obertes i anoracs a les aules per evitar els contagis.
Això sí, sabem que la disminució de ràtios i l’augment de confort a les aules és una prioritat que comparteixen totes les forces polítiques i socials per un futur immediat, això han promès. Una cosa com aquesta no ens tornarà a passar mai més, ha dit l’administració sense bellugar una cella.
Anem a pams, el problema no tan sols serà el fred, us imagineu un nen de primària quatre hores en mig d’aquest corrent d’aire qualsevol dia d’aigua o vent? Heu de tenir present que tenen un lloc estable o fix a l’aula per les normes Covid, no els pots canviar de lloc ni alternar la seva posició a l’aula, per no esmentar el com s’escriu de bé amb els dits glaçats.
Ha estat una gran idea això de les finestres obertes sempre, és brillant, diria més, és una idea excel·lent. Els nens i les nenes a classe a passar fred per combatre la pandèmia. Podran pillar una pulmonia o una pneumònia en lloc del coronavirus. No voldria entrar en detalls de l’atenció que mantindran a classe tremolant de fred i amb la candela penjant.
Sona a acudit, fins i tot podríem riure si no fos perquè acabarem veient-ho i patint-ho tots plegats. Per què els aforaments màxims han de ser de sis persones en llars privades i bars ambientats, però de trenta alumnes per aula en els centres educatius mal ambientats? Una prova més de la ineptitud i el maneig deficient de la pandèmia per part de les autoritats educatives.
Els responsables tenen noms i cognoms. Portem massa temps així, entre la inòpia i la resignació, amb taules de dos en aules de trenta alumnes. Un exemple, el dia d’avui, encara no tenen les mesures dels centres, el professorat està cansat de repetir-ho, però a la societat, l’únic que els importa és que els nens i les nenes estiguin a les aules recollides (contra més hores, millor).
Ho diré una vegada més: No poden haver-hi aules amb trenta-tres alumnes de mitjana. Estan improvisant perquè com “no hi ha inversió”, però sobretot, perquè no tenen vergonya. L’aula acabarà convertida en un espai físic hostil per a l’aprenentatge. Però no hi ha problema, sempre existeix el comodí de l’atenció a la diversitat.
Els centres educatius presenten condicions inadequades de temperatura i concentració de CO2, tothom ho sap, però és igual. Els alumnes passen el 84% del temps a classe superant amb escreix els límits legals, però és igual. A més, la immensa majoria de centres no tenen el manteniment adequat (finestres que no s’obren, portes que no tanquen, persianes que no pugen, fluorescents fent pampallugues o vàters infectes), tot plegat augura un galdós hivern de finestres obertes, abrics a classe per evitar els contagis i mocs que es confondran amb les llàgrimes, però és igual.
Amb l’ensenyament passa el mateix que amb la sanitat. Les retallades salvatges, la manca de mitjans i materials o la manca de professorat, han dut a passar la factura actual. Quants centres hi ha que no tenen calefacció (o és deficient) a l’hivern? És demencial la situació de molts centres educatius i les condicions en les quals han de treballar. Un país que no cuida la seva escola, el seu alumnat i l’educació té un futur molt negre.
Als enormes salons on se celebren els consells d’administració de les grans empreses també es reuniran amb les finestres obertes? Ah, no, calla, aquests ho poden fer online, cada vegada que hi hagi una onada pandèmica, és més, a tots aquests privilegiats se’ls fan les proves de manera regular, tot el contrari que als nens i les nenes a les escoles.
Els ministeris i les conselleries, també estan igual, o aquí només del que es tracta és de fer llepar els més febles, com sempre? A les escoles privades seguiran el mateix protocol i les mateixes normes, o això només són normes per a la gent lumpen i pobre? Els centres públics no són precisament un paradís de confort com per haver de suportar això. Ho he dit abans, és una puta vergonya.
Això és a hores d’ara l’escola pública. Només cal preguntar al professorat per adonar-se’n de la realitat de cada col·legi o institut. Apa, a gaudir dels anys de neoliberalisme votat, de retallades i mentalitats casposes. Ha hagut de venir un bitxo microscòpic a destapar les carències i les essències del sistema.
miquel mallafré, 21 d’octubre de 2020
Deixa un comentari