Imatge: acció d’@pegadas_sevilla
No dubtem que sigui necessària una reforma de la legislació entorn la violència sexual que, a dia d’avui, segueix posant el focus en una espècie d’avaluació de danys per decidir quin tipus de delicte s’ha comès, si un abús o una agressió. És urgent posar el focus en la naturalesa estructural de les violències sexuals i entendre d’una vegada per totes com les diferents violències que neixen del patriarcat es donen la mà entre elles i articulen realitats molt complexes. És fonamental que les lleis tinguin en compte el consentiment en el marc de la violència sexual per tal d’eradicar la cultura de la violació que segueix perpetrant aquesta realitat crua i vigent. Des dels feminismes, reclamem fa molts anys la necessitat de que el focus de les polítiques de protecció de la llibertat sexual recaigui sobre el consentiment.
L’avantprojecte de llei de llibertat sexual promoguda pel govern espanyol, per fi posa al centre de la qüestió el consentiment i la importància de la seva presència quan parlem de violència sexual. Tot i que el marc legislatiu sovint es queda curt o ens mostra les seves escletxes i limitacions, aquest pot ser un pas fonamental sempre i quan les lleis no acabin convertint-se en quelcom merament punitivista que només té com a objectiu canviar o endurir el codi penal. El conflicte que genera el projecte de llei aprovat el passat 6 de juliol de 2021, és que a la vegada que incorpora el consentiment de les dones com a condició innegociable per entendre, jutjar i condemnar la violència sexual, veiem com en l’àmbit de la prostitució, es nega el consentiment de les persones que l’exerceixen. Això genera un conflicte complex que té conseqüències a molts nivells, sobretot en l’accés a drets fonamentals.
El treball sexual no està reconegut com a tal ni legislat específicament ja que es nega el fet fonamental de que el treball sexual és una feina en tant que activitat productiva. Això genera diferents buits legals que exposen a les persones que s’hi dediquen i dificulten l’accés als drets més fonamentals com és l’accés a la salut, a l’habitatge i a l’organització sindical. A més, el fet de no ésser reconegut com a treball genera la confusió històrica de que el treball sexual és el mateix que el tràfic de persones, reclamació que des del col·lectiu de treballadores sexuals es reivindica constantment sota el lema de trabajo sexual es trabajo i trabajo sexual no es trata. El tràfic de persones es dona en l’àmbit del treball sexual així com en altres àmbits, com per exemple el tràfic de drogues i altres treballs subjectes a explotació com la recollida de fruita. Això no significa que per combatre el tràfic de persones sigui necessari abolir o prohibir el treball sexual ni tractar de delicte el tot per la part.
En el marc actual, la llei que treballa per afavorir la no discriminació i erradicar les desigualtats latents en termes de violències masclistes, obre una nova bretxa sobre el col·lectiu de les treballadores sexuals, posant en entredit els seus drets humans més fonamentals, negant la seva capacitat de consentir un fet, i dificultant l’accés a l’habitatge i a la salut. En el text del projecte de llei trobem la següent expressió: aquell que amb ànim de lucre i de manera habitual, destini un immoble, local o establiment a afavorir l’explotació sexual de la prostitució d’una persona, tot i que doni el seu consentiment, serà castigat amb la pena… Aquesta afirmació ens deixa entendre què: les treballadores sexuals no tenen agència com a persones perquè el seu consentiment és ignorat.
Si bé en la seva primera versió del projecte de llei, sotmès a tràmit d’actuació pública, no s’inclouen temes referents a la prostitució, és en la segona versió que hi fa incidència. Aquest mecanisme no només ha deixat en una posició d’indefensió a totes aquelles persones que se’n vegin afectades, si no que les silencia i els hi impedeix afegir observacions o recomanacions al nou text. Sembla per tant que aquesta llei on de manera encoberta i sota el lema de “nomes si és si” s’està prohibint l’exercici del treball sexual, per tant ens estem allunyant de reconèixer el treball sexual com un treball legítim i existent i de poder-lo diferenciar i allunyar d’una vegada per totes d’una realitat totalment diferent que es el tràfic de persones amb fi d’explotació sexual.
Aquest mecanisme dubtós de modificació de la proposta de llei, ha generat moltes reaccions a nivell de col·lectius de treballadores sexuals organitzades en la defensa dels seus drets. Des d’entitats com Actuavallès, que treballem en l’àmbit del treball sexual i el seu acompanyament, creiem necessari donar visibilitat a aquestes reivindicacions que posen sobre la taula la necessitat d’acabar amb la criminalització del treball sexual que lluny d’acabar amb aquesta realitat la transforma en un laberint on les persones que hi viuen tenen moltes més dificultats per viure d’una manera digna. Posem en valor, en el context de l’estat la feina de Prostitutas de Sevilla (CPS), Las Putas Libertarias del Raval (Barcelona) i la Sección de Trabajadoras Sexuales de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) que han redactat una carta a la Relatora Sobre el dret a la salut de l’ONU, Tlaleng Mofokeng on insten a suprimir l’article 187Bis del Codi Penal de l’APLO-LS (Anteproyecto de Ley Orgánica de Libertad Sexual) així com col·lectius i aliances de treballadores sexuals com ESWA (European Sex Workers Rights Alliance) i Putas en Lucha, ambdues organitzacions relatores d’articles i informes que posen a l’abast la informació que ens evidencia que la abolició i la prohibició del treball sexual no és el camí.
Més enllà del debat teòric entre abolició o regularització, ens trobem amb una evidència, els països que han aplicat polítiques abolicionistes han vist un increment de la criminalització de les treballadores sexuals, fet que exposa a tot el col·lectiu a més violència policial, persecució de la seva activitat, augment de la dificultat per accedir a un habitatge i menys accés als serveis de salut. En definitiva, una pèrdua de drets evident que alimenta encara més l’estigma que recau sobre el treball sexual i que actua com a determinant social de la salut. Com veiem a la imatge que acompanya l’article, el missatge drets i no rescat per a les treballadores sexuals, ens sembla fonamental com a punt de partida tant per a legislar com per entendre la complexitat del món del treball sexual. El rescat que es promou des de les polítiques abolicionistes té un rerefons de posicionar com a víctimes a totes les treballadores sexuals, les persones poden ser víctimes o no, però en tot cas, la restricció dels seus drets exposa a les persones a més vulnerabilitat i a menys eines.
Per un món lliure de violències masclistes, on les dones, treballin de què treballin, tinguin eines per desaprendre la indefensió que ens ha estat imposada en el nostre gènere. Les treballadores sexuals no són víctimes, són dones, amb situacions diverses d’una complexitat diversa. Per fer front a la precarització i a la vulnerabilitat, ens calen aliances, construcció de xarxes i drets.
Equip Projecte Dona Actuavallès
Deixa un comentari