Què esperaven senyors de CiU-ERC de Can Vies?

La crisi de Can Vies fa trontollar l’alcalde Trias

Disset anys d’autogestió destrossats en un sol vespre, a la manera de la nit dels vidres trencats. Davant el feixisme només queda la legítima defensa per protegir-nos de qui ens impedeix el normal desenvolupament com a éssers humans. Encara dubta el poder que la lluita que ha començat continua i que la por comença a canviar de bàndol?

La destrucció del Centre Social Can Vies, i la posterior i entusiasta repressió policial no casa gaire amb allò que anomenen “accions meditades”. No seré jo el que comenci a treure hipòtesis sobre els fets, però el que queda clar és que de conspiració, res de res. Aquí a la única idea que em puc aferrar és a la d’avortar qualsevol moviment social que desestabilitzi el “sistema putrefacte”. Resultats electorals com els de la CUP o Podemos, fan saltar totes les alarmes del capitalisme salvatge. Una actuació contundent de la policia serveix per reprimir qualsevol bressol d’autogovern cívic i, així poder parar qualsevol amenaça del sistema. La ciutadania està fins l’arc del triomf, de la repressió de l’Estat quan es qüestiona el llinatge, aquest país -Catalunya inclosa-, està en un estat d’excepció encobert per defensar els negocis dels cleptòmans que viuen molt bé a esquenes dels ciutadans. Quan no hi ha res a perdre curiosament es perd la por. Aquesta és la barrera que separa els pobles dòcils dels pobles rebels. La defensa numantina de la propietat privada en mans mortes o improductives, no tant sols és contrària a la seva pròpia constitució -la que ells han fet, feta a mida per ells, reinterpretada per ells com els hi surt de l’entrecuix- sinó que sempre es torna en contra. Mireu la Història.

El poder tem allò que no controla, aquells llocs on l’obediència i la submissió no són un valor assentat. Tem que la gent es relacioni i organitzi lliurement entre iguals, sense cap mena de pastor i, encara menys sense gossos d’atura. Entrar en un barri com Sants a la manera que ho han fet els Mossos ja és una provocació que engega la flama de la violència de manera molt clara. L’enderroc de Can Vies, és absolutament arbitrari ja que no es fa per construir res imprescindible, hi ha un munt de llocs a Barcelona per expandir zones verds sense donar pel sac, però no, CiU va decidir fer-ho allà precisament, on la ciutadania funcionava de manera organitzada, horitzontal, sense conflictes en fusió amb la majoria de veïnat. S’ha fotut a terra una de les poques iniciatives dels joves, deu ser perquè és més fàcil desmuntar botellons.

Ara aquesta “alegria de la huerta” que és l’alcalde Trias i, sobre unes runes, vol reprendre les negociacions. Dimitir? No cal, no fos cas que crees un precedent. I els Mossos? Si tinguessin un mínim de responsabilitat i professionalitat -se suposa que estan per garantir els drets de la ciutadania- s’haurien negat a actuar en un tema en el que les seves accions l’únic que fan és afegir més benzina al foc. No saben gestionar les seves funcions actuant a requeriment com si d’una guàrdia pretoriana es tractés. Com qui no vol la cosa han fabricat un nou Gamonal, per no saber establir prioritats tenint en compte la voluntat popular. Arrasar amb les poques coses que munta el poble sense ajudes oficials no els sortirà gratis, i menys encara quan en aquest solar no anaven a fer absolutament res. Si a tot això li afegim el do de l’oportunitat, resolucions mal planificades, uns comandaments justets, no saber les conseqüències, fa que l’estupidesa sigui infinita com deia aquell.

Miquel Mallafré