Que marxin els anglesos amb el Brexit no és cap problema, podem continuar vivint perfectament sense ells. El problema no és aquest, és la manera de fer les coses com no ens agrada, i el model europeu que es va imposant el que és un veritable problema.
A més del maltractament als refugiats, les males polítiques d’austeritat aplicades contra la ciutadania ja empobrida, la pèrdua de drets, i satisfer els interessos econòmics en detriment dels interessos de la ciutadania i el bé públic, hi ha la manca de transparència en alguns temes importants, un d’ells és el famós Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP). Un tema molt important i que tindrà greus conseqüències per a moltes activitats i sobretot la ciutadania, en general. Tractat que s’està negociant d’esquenes a la ciutadania, amb total confidencialitat (manca total de transparència), i negociat per persones no escollides per ningú, anomenats experts, però molts d’ells al servei dels grans lobbys de l’economia multinacional i industrial, i del que estem segurs, és que no serveixen als interessos dels ciutadans i ciutadanes dels diferents estats europeus. És una negociació per d’alt sense comptar ni amb entitats, ni col·lectius, ni parlaments i en alguns casos, ni governs, i sobretot, no té res a veure amb els interessos públics ni del bé comú. Això si, recull el model d’aquesta Europa del mercadeig i que pretén ser conjuntament amb els Estats Units el més gran mercat mundial i sobretot de la mal anomenada zona més desenvolupada en termes econòmics.
Parteix del concepte capitalista de zona de lliure comerç, per tant, amb l’objectiu d’eliminar totes les normes i compromisos que limitin o impedeixin aquest concepte. Acabar amb els acords on Europa és més restrictiva amb normes i obligacions, com les de caràcter social, laboral i sobretot mediambiental. Fer que la legislació vagi a garantir aquest lliure comerç de mercats i aquest sigui l’eix prioritari en termes econòmics, o sigui, l’economia plenament per sobre dels drets, les obligacions i les restriccions, al servei de les grans empreses multinacionals i de determinats sectors econòmics i financers. I a més l’objectiu, és que sigui aprovat amb la màxima celeritat i urgència, i sobretot, evitant la transparència i la participació de la ciutadania en els seus continguts, amb l’aprovació dels governs i dels responsables comunitaris ja serà suficient.
Cal tenir en compte que el Regne Unit a més, era un dels principals valedors d’aquest Tractat. Mentrestant França, Alemanya i Itàlia en són detractors i no tenen clara la seva posició, i com és evident l’Estat espanyol farà el que li diguin, que per això és diferent, inútil i incompetent.
En el camp de l’energia, per exemple, la protecció del clima perd en detriment del lliure comerç, ja que els combustibles fòssils tindran camp lliure per a ampliar el seu camp de negoci, per tant, hi haurà un augment de les emissions de CO2, ja que el model americà s’imposarà sobre el que ha estat un dels grans objectius europeus en quan a la reducció d’emissions i de reduir el foment d’aquests combustibles. A més es parla d’evitar discriminacions entre energies, per tant, les renovables no poden ser promocionades en detriment de les fòssils. Aquest fet a més de ser una veritable irresponsabilitat, debilitarà la lluita contra el canvi climàtic i l’agreujarà. I continuarem explotant recursos naturals limitats i criteris d’insostenibilitat ambiental, que només pensen en criteris a curt termini i al servei d’un capitalisme salvatge i una mal anomenada llibertat sense límits, sobretot, per les grans multinacionals de l’energia i malversadores de recursos naturals i d’ ineficiència energètica.
I no parlem d’altres aspectes com els aspectes alimentaris, on els transgènics americans i de les grans multinacionals d’aquest camp i de la indústria agroalimentària americana, podran entrar sense limitacions, agreujant la situació de la pagesia local i regional. I acabarà imposant un model insostenible ambientalment, en detriment de l’anomenada agricultura ecològica i de proximitat, tant de moda en aquests moments. Per tant, aquests aspectes tindran conseqüències sobre els consumidors i la seva qualitat de vida, i els efectes que també tindrà sobre el clima i l’efecte hivernacle.
I un altre aspecte important i no menor, serà la pèrdua de drets socials i laborals, ja que el lliure mercat necessita l’aplicació de mesures que elimini normes laborals restrictives, això vol dir que el model dels Estats Units s’impossarà sobre l’europeu, molt més regulat i protector dels drets dels treballadors i treballadores, per tant, les reformes laborals imposades pels actuals governs als estats del Sud (Grècia, Portugal, França, Espanya…) serà la norma ja que cal afavorir un mercat el més desregularitzat possible i els drets laborals reduïts a la mínima expressió i al servei del lliure mercat.
“En el camp de l’energia, per exemple, la protecció del clima perd en detriment del lliure comerç, ja que els combustibles fòssils tindran camp lliure per a ampliar el seu camp de negoci, per tant, hi haurà un augment de les emissions de CO2”
Aquests són alguns dels exemples del futur que ens espera i que motiva la manca d’informació i transparència, ja que el coneixement del seu contingut, podria generar veritables conflictes amb la ciutadania si aquesta té massa informació. L’objectiu trobar-s’ho fet, decidit, sense participació i limitat als dirigents polítics que aquest model europeu i mundial ja els va bé, sobretot, per a aconseguir que els grans sectors empresarials de caràcter multinacional i el financer com a gran protector dels seus interessos, en siguin els grans beneficiaris, a més, també aconsegueixen limitar la força de les anomenades economies emergents (Xina i la India, així com d’algunes zones asiàtiques) i Rússia.
Per tant, estem davant d’un gran frau democràtic, on es demostren els grans dèficits europeus i reforça que només és un mer mercat al servei de determinats interessos. Es un frau i retrocés als avenços polítics, socials, laborals i sobretot mediambientals, que ho deixa tot a una suposada responsabilitat social corporativa de les empreses, quan ja s’ha demostrat que aquestes no en tenen cap i que l’explotació de recursos, la ineficiència i l’explotació laboral son més que evidents. Reduir la intervenció dels àmbits públics amb menys legislació, menys intervenció i que entrem en una era d’un nou capitalisme salvatge sense ètica ni escrúpols, al servei d’un mal anomenat lliure comerç, és un nou fracàs que el pagarem nosaltres, però sobretot, les futures generacions.
Cal doncs, que la ciutadania organitzada no permeti la seva aprovació i el rebutgi frontalment, exigint als seus governants claretat, informació, transparència i que aquesta decideixi quin futur vol per a ells i les properes generacions.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari