Alguns obliden per què l’abstenció d’una part important de la ciutadania és l’opció majoritària, i tal com va la política professional aquesta opció serà cada cop més gran. Els polítics professionals i els seus partits cada cop tenen menys credibilitat, la lluita per la cadira i el sou s’ha consolidat, la manca d’ètica i escrúpols i no tenir ideari s’ha convertit en normalitat en un Estat i model on no hi ha cultura política, i la corrupció és el model a seguir, ja que no comporta cap càstig electoral a qui ho practica.
Tot i això, per desgràcia no vivim una abstenció política com voldríem alguns, que posés al sistema polític i econòmic en qüestió. Cal recordar que Galícia va arribar en alguns processos electorals entorn del 70% d’abstenció, i després de molta farsa lamentant aquest fet per part dels polítics professionals, ni un sol canvi, els cacics i corruptes gallecs, van consolidar el seu domini, cap canvi per a millorar la participació de la ciutadania ni la manca d’ètica ni escrúpols, ni la corrupció van baixar.
Després de les eleccions municipals, amb una multitud de promeses, com si fos un mercat persa, amb afirmacions contundents de si la llista més votada, que si evitar pactes contra natura i, així, una llarga llista; ara hem complert una nova fase, l’incompliment de qualsevol afirmació i paraula donada.
El gran drama de tot això, és que els votants d’esquerres estan fins als nassos de ser enredats, i la seva mobilització no serà tan fàcil. Quina credibilitat pot haver-hi quan veu que un corrupte ideològic com Collboni, pacte amb el PP per una suposada acció per a salvar la pàtria de no se sap què. Que l’únic interès és garantir-se la cadira i afavorir els interessos de la burgesia econòmica. Algú afirma, per la necessitat d’evitar un govern de dretes de CiU. Però santa innocència, algú es pensa que som idiotes, votar Collboni, és votar a la dreta, és que algú ho dubta, si li va oferir un pacte al Tries per governar. Algú afirma, que Collboni és un alcalde legítim, sense cap dubte. El problema és que el sistema i la Llei, és corrupte i no té cap credibilitat. I ara vivim un intercanvi de cadires i pactes que res tenen a veure amb el que s’afirmava abans de la constitució dels Ajuntaments. I el que ha votat la ciutadania, res té a veure amb els acords i pactes establerts. I davant d’aquesta disbauxa electoral, els votants indignats, no tenen gens clar de què ha servit el seu vot.
A la nostra ciutat, tot ja estava venut, Ballart seria l’alcalde, amb el suport del seu patit, d’ERC i Junts per Terrassa. Precisament, aquests últims haurien d’aclarir i justificar la seva posició, perquè s’han dedicat quatre anys a desbarrar i criticar la mala gestió del govern i l’actitud de l’alcalde. Però bé, la cadira i el sou, pesen massa i ho justifica tot, al cap i a la fi, com podem veure generalment, aquesta és una postura normal del país i l’Estat. L’ètica, els escrúpols i la paraula donada, no valen per a res, sobretot, quan la gran majoria ha llençat els principis pel clavegueram. Llavors que ningú li estranyi que la ciutadania es quedi a casa.
Ara tornem al mercat persa, on ja podem escoltar als membres del govern, començant a fer afirmacions de com serà el seu programa de govern. Que si posarem i deixarem Terrassa al món, preparada pel futur, resoldrem …, la llarga llista d’actuacions, algunes encara pendents del mandat anterior, i de mandats de llarga durada i que mai s’arriben a resoldre. Bé, menys promeses, menys objectius i més complir amb uns mínims i oblidar el mercadeig de promeses electorals. Honestedat, transparència, ètica i participació de la ciutadania en el projecte de ciutat, i garantir com a primer objectiu afrontar els greus problemes socials de manca d’habitatge, d’aplicació i respecte pels drets de les persones, evitar que ningú es quedi fora de la qualitat de vida, on la dignitat de les persones sigui l’eix prioritari de l’obra de govern. Deixar-se de l’absurditat de la propaganda de posar la ciutat enlloc, i si hem de sortir a alguna foto que sigui per la ciutat del respecte als drets i millora per les persones.
Deixar-nos de projectes urbanístics inútils, d’aplicar de veritat una política mediambiental real plena d’incoherències, i oblidar la publicitat i propaganda com a eina que no va enlloc. La ciutat i els barris tenen molts problemes que s’hauran d’afrontar de forma equitativa, amb la màxima transparència i amb la col·laboració i participació de les seves entitats, col·lectius i persones. I sobretot, un govern que comenci a aplicar un altre model de governança, si de veritat es vol avançar amb la implicació i compromís de tothom.
I per desgràcia, precisament, perquè no som diferents de com van les coses, han entrat al Ple, l’extrema dreta com el PP i VOX, i ens haurem d’acostumar a aquests impresentables, contra els que caldrà lluitar amb totes les eines possibles, no se’ls ha de deixar ni respirar, ni acceptar que el Ple i l’Ajuntament siguin el seu espai de propaganda. Contra l’extrema dreta s’ha de lluitar de cara, sense contemplacions, ni dilacions, ni dubtes amb la farsa que són partits legals i legítims. En aquest cas, ho són a l’Espanya corrupte, que ha permès que els franquistes tinguin plena impunitat, gràcies a unes institucions podrides que els ha protegit. Només cal mirar el que està passant al País Valencià amb la recuperació del discurs dels guanyadors i perdedors de la guerra civil, les bondats dels criminals i del seu règim.
Esperem doncs que el nou govern, comenci a treballar, canviï alguns comportaments i afrontin els problemes i les solucions amb les entitats ciutadanes, si de veritat volen canviar les coses per a millorar-les. S’ha acabat el mercat persa, i comença de veritat trobar solucions als problemes reals. I si de veritat es vol acabar amb la indiferència de la ciutadania, i els polítics professionals volen la implicació i compromís d’aquesta en l’exercici de l’interès pels afers públics i l’exercici veritable de ciutadania, només resta creure amb ella i fer-la participar de forma activa en les decisions. I una manera d’acabar amb el discurs simplista i de confrontació de l’extrema dreta perquè en les eleccions vinents siguin vençuts i expulsats de l’Ajuntament.
Veurem, doncs, com s’afronta aquesta nova legislatura i si de veritat la política en majúscules, la de veritat, recupera la seva credibilitat, no podem oblidar que si la ciutadania no exerceix el seu compromís permanent, d’altres li faran aquest exercici i ocuparan el seu espai.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari