Hi ha debats generats de forma interessada que són totalment inexistents, promoguts per partits com el PP, Ciudadanos i Vox amb el suport dels seus mitjans de desinformació, així com algunes entitats com Societat Civil Catalana, molt propera a aquests partits, que els interessa promoure el conflicte permanent i fer malbé la convivència a Catalunya.
A Catalunya no hi ha conflicte lingüístic, ni problemes de convivència a la societat, només el que generen els interessos dels partits esmentats. El català i el castellà, conviuen perfectament, i l’únic que pot passar és que algú es trobi amb algun problema si parla català en algun espai, però res més.
La notícia de l’escola de Canet, on un pare militant de Ciudadanos, ha volgut imposar el seu criteri a la resta de pares. Un interès merament ideològic, que va demanar a la Judicatura que imposes el castellà a l’escola, en detriment dels drets del conjunt de pares i mares. Com no podia ser d’una altra manera, la Judicatura sempre propera a l’extrema dreta i els seus interessos, va exigir la imposició d’un vint-i-cinc per cent de castellà, contra els criteris i el projecte educatiu del centre. A més, de no respectar els drets i interessos de la majoria i del projecte educatiu, també contra de les diferents lleis, com la d’Educació de Catalunya i la Llei Celaà (d’Educació de l’Estat espanyol), l’Estatut i la Constitució espanyola en quan a respectar i cuidar les diferents llengües oficials de l’Estat.
Per tant, és evident que tant la Judicatura (Tribunal Superior de Catalunya com el Suprem), són els primers que es passen pel forro les normes i lleis que ens regeixen, tot defensant els interessos dels sectors més reaccionaris, per sobre de les normes establertes. Com he dit moltes vegades, tenim una Judicatura corrupte i al servei de determinats interessos fàctic i facciosos.
I no parlem dels esmentats partits, sempre envoltats amb la bandera pàtria, única i feixista. Defensors d’una sola i única llengua, i omplint-se la boca del compliment de les Lleis i de la Constitució, que precisament ells incompleixen de forma sistemàtica, a més de ser uns corruptes i que es venen aquest Estat a qui pagui, a més de tenir les seves fortunes en paradisos fiscals amb l’objectiu de no pagar els seus impostos. Molt patriotes de boqueta, i uns veritables impresentables.
Els agrada muntar pollastres, dient veritables barbaritats i mentides: que els pares de l’escola de Canet són uns nazis, que a Catalunya es viu un apartheid que afecta als castellanoparlants i que viuen una persecució infernal, que la ciutadania va a casa del pare de Ciudadanos a tirar pedres i insultar-los, que si el nen de cinc anys està marginat i boicotejat, que si la resta de companys li fa el buit, i així una llarga llista de mentides que no tenen cap sentit, ni realitat.
Aquí no estem parlant de drets de ningú, tothom pot exercir-los amb tota normalitat. El problema és que els drets del nen els importen tres cogombres al seu pare que interessadament ha volgut ser noticia per la seva afinitat ideològica i ha imposat els seus interessos en contra del mateix fill. Als partits esmentats, que tot el merder ja els va bé, capaços de posar en risc al nen, només per a satisfer els seus quatre vots que poden guanyar amb tot aquest conflicte que han provocat ells de forma estratègica. Aquests partits saben que aquests merders els pot ajudar a Espanya, amb l’objectiu d’enderrocar al govern. Tot el discurs a favor de la catalanofòbia els genera rèdits, sobretot, en una societat on l’analfabetisme funcional és una evidència, per això l’èxit de determinats programes televisius, i de determinats lideratges, per desgràcia encara vivim de cert post franquisme enquistat sociològicament, i d’una manca d’ètica i compromís polític, on la corrupció és un estat natural i molt rendible.
I al final tenim una Judicatura, tant a nivell de Catalunya com de l’Estat, corrupte, plena de contradiccions i que incompleix les normes i lleis establertes. En comptes de fer-les complir, genera més confusió i incitació al conflicte i posar en perill la convivència. La Judicatura hauria d’imposar justícia i complir les Lleis, deixar-se d’interpretar-les per interessos ideològics. Si de veritat fos justícia, moltes de les denúncies estratègiques fetes pels esmentats partits, entitats properes i algun pare d’afinitat a aquests, les rebutjarien d’entrada, pel risc que comporten i pels costos econòmics i temps perdut, molt valuós per l’Administració Pública de Justícia.
Aquest tema de la llengua, si alguns segueixen amb aquest discurs de confrontació i incendiari, ple de mentides i que res té a veure amb els drets de ningú, ni amb la realitat, correm el risc que al final aconsegueixin el seu objectiu, i la convivència es trenqui i llavors ploraran de veritat, perquè alguns farts d’aquesta situació acabaran amb aquesta impunitat. Els esmentats partits, la convivència els importa tres cogombres, els drets del nen de l’escola de Canet cinc cogombres, i Catalunya i els seus habitants en la seva totalitat, deu cogombres. Al final, podrem posar un mercat de cogombres, davant de tanta estupidesa i males persones.
Aquest no és un problema, com deia, lingüístic ni de drets ni d’independència ni de manca de convivència. Tres partits ínfims en representació a Catalunya, disposats a trencar el que calgui, per aconseguir els seus objectius pocs ètics i sense el més mínim escrúpol per quatre vots a Espanya, on cal esperar que el conjunt d’espanyols sigui prou intel·ligent per no empassar-se el seu discurs mentides, fanàtic i menyspreable.
Jo també exigeixo els meus drets ideològics, no vull els franquistes, la monarquia, ni la Judicatura ni un Estat corruptes, és més, no vull cap Estat, perquè és l’essència de la corrupció i la repressió i, sobretot, al servei dels interessos d’una minoria. Espero que el Tribunal Superior de Catalunya i el Suprem atenguin la meva exigència i defensi els meus drets, ja que pel que es veu, estan molts sensibles i disposats a resoldrà a favor de les minories, encara que siguin molt petites. Veurem!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari