Terrassa no som diferents d’altres pobles i ciutats tant de Catalunya, Espanya, Europa, Estats Units i de part del món. Vivim d’una festa religiosa imposada, que ja fa anys que ha perdut el seu sentit. L’hem convertit en un dels millors models de consum extrem i en un contrasentit als valors que sobretot els sectors afins al catolicisme, diuen que aquestes festes representen.
Per la gran majoria és garantir un calendari de festius, de celebracions amb grans tiberis, on els excessos després ens porten a visitar els metges i omplir de regals les nostres llars. I com deia, un consum desbocat i sense sentit, oblidant que després arriba la gran pujada de gener que alguns els serà difícil assolir amb la seva economia familiar.
Després venen tots els tòpics, recull familiar, dies de trobada, alegria i felicitat, per altres, la Missa del Gall i tota la hipocresia per netejar les males consciències d’una solidaritat puntual i per a justificar els excessos. Altres aprofitaran per anar a esquiar i d’altres esbarjos.
Tota aquesta situació, plena de contradiccions i incoherències, és el nostre model de societat, que arriba a l’absurd i misèria humana, en un món cada cop més complex i sense sentit ni justificació.
Després tenim aquella ciutadania que no vol saber res ni dels tòpics nadalencs ni de les celebracions, ja que els recorden situacions familiars diverses i complexes. Altres que pertanyen a concepcions ideològiques i culturals diferents i que demostren que la nostra societat és diversa i plural. Altres viuen en la precarietat extrema, plena de dificultats per manca de recursos i de feina observant aquest consum desbocat i falsa opulència.
Després trobarem els missatges contradictoris de les institucions, que ens animaran a consumir per afavorir als sectors econòmics, i per l’altre, ens parlaran de consum responsable i sostenible. I aquests dos conceptes i models, no són complementaris, ni coherents sobretot en la sostenibilitat mediambiental. Aquesta disbauxa consumista, en res ajuda a solucionar els greus problemes mediambientals que patim, i el model de consum, i sobretot, en les festes de Nadal, ens allunyen de les solucions. Per tant, millor que deixin de donar determinats missatges sinó pensen aplicar mesures reals que facin entendre a la ciutadania que hem de canviar el model de consum, contraposat al model de sostenibilitat.
Les Festes de Nadal amb el model actual és el pitjor exemple quan parlem de sostenibilitat mediambiental, és un contrasentit i un model contradictori als objectius, molt lluny del consum responsable i sostenible, res a veure amb qualsevol criteri de sostenibilitat. És el pitjor model lligat a cap tipus de solidaritat, plena d’hipocresia i subjecte només a un model cultural imposat per l’Església al llarg d’anys de domini social i cultural.
Un exemple d’aquest consum desbocat i fora de lloc és la generació de residus durant les festes, i que les dades aquestes dates de les diferents fraccions, sobretot, de vidre, envasos i cartró son molt elevades, que obliga a duplicar els serveis de recollida. I una altra dada important, la quantitat de menjar llençat és una vergonya que demostra dos fets, una falsa opulència i una manca de responsabilitat.
Es el mateix que posar una pista de gel insostenible i plena de contradiccions, només justificat per a dinamitzar el comerç de forma puntual sense cap política comercial durant tot l’any, i atendre a un mer entreteniment on la ciutadania inconscient li sembla perfecte sense valorar les conseqüències.
Com sempre tindrem el pessebre davant l’Ajuntament, amb la incògnita de quantes figures se’n portaran i si les recuperarem, aquest fet ja s’ha convertit en una tradició absurda.
La Fira de Santa Llúcia a la Plaça Vella, l’enllumenat en els espais públics sobretot al Centre, els Pessebres a l’anomenada Catedral, les misses del Gall pels devots catòlics, els Pastorets de Folc i Torres en format divers i en diferents espais, el trenet comercial, el patge Xiu Xiu, la cavalcada de Reis, i moltes altres activitats que aniran animant les festes. I sobretot, no oblidem la Loteria de l’Estat i la de Catalunya, per a seguir vivint del fals desig de ser rics, i d’anar omplint els fons de l’Estat corrupte.
I per desgràcia, mentrestant, viurem els excessos i les contradiccions d’unes festes que són un mer miratge de la realitat. Seguirem vivim amb les guerres existents a tot el Planeta, anirem fent malbé el Planeta, la misèria i la pobresa seguirà sent una xacra, ens seguiran manipulant amb una nova crisi, energètica i econòmica, on els rics ho seran més, i el pobres també. I seguirem vivint en la ignorància i la hipocresia en un model econòmic depredador i corrupte.
Algun dia, espero i desitjo, acabem d’una vegada amb aquesta contradicció, les Festes de Nadal s’han convertit en un model laic a tots els efectes, on la religiositat és una ficció d’una minoria. El consum i la disbauxa són els màxims exponents. Per tant, acabem d’una vegada amb les festes religioses de tot l’any d’una minoria que ho ha imposat, i anem a una cultura laica i unes festes que així ho representin. I la religiositat en la intimitat de cadascú a casa seva o en les esglésies i catedrals.
Però bé, és el que ens toca a viure a Terrassa, i a la resta. Sigueu feliços en la ignorància, i seguim amb els tòpics, de les bones festes i un millor any, ho diem i desitgem sempre. Ara seria més interessant, deixar de viure menys dels desitjos i viure d’accions i compromís social i polític per a canviar les coses de veritat, lluny de la hipocresia i el miratge.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari