L’equip de govern ha promogut un Pacte de Ciutat en l’àmbit polític amb l’objectiu d’afrontar el que alguns anomenen “la nova normalitat”. Aquest Pacte polític comença a trontollar pels problemes entre l’Alcalde i el Psc-PsoE, que no deixen d’anar a batussa permanent, d’ençà que els segons van perdre l’alcaldia i necessiten anar tenint el protagonisme perdut, no deixen d’anar fent el ridícul. I un Alcalde que li costa deixar el passat, i que és incapaç de sortir d’aquesta situació i el paperot del seu antic partit li posa fàcil. Però juga a una guerra absurda que tampoc li dóna cap rèdit i en el fons, és una debilitat que li impedeix mirar endavant i afrontar la gravetat de la situació.
Bé, al final tot és una veritable disbauxa, el Psc-PsoE amenaçant amb querelles absurdes sobre la seva dignitat, una cosa que fa anys van perdre, i sortint d’aquest Pacte. Ciudadanos, afirmant que sense el Psc-PsoE, l’acord resta coix, una mera excusa, ja que perfectament es pot prescindir d’ells, ja que no aporten res de nou.
Després el sindicat CCOO que se sent ofès i abandonat, i presenta la seva proposta “per a la concertació local”. La CECOT i la Cambra que tenen les seves propostes concretes lluny d’una proposta de consens. I el Pla de Xoc Social presentat per a una vintena d’entitats socials i sindicats de la ciutat.
I encara falten la FAVT i les entitats veïnals, i molts àmbits col·lectius diversos que segur tindran propostes a fer i molt a dir.
Per tant, estem davant d’un panorama que veurem com s’afrontarà, una pandèmia encara no resolta, una crisi econòmica i social molt greu i unes propostes de solucions molt allunyades. Això vol dir visions diferents de com afrontar el present i sobretot el futur. Lluny queda allò que la pandèmia haurà servit per a reflexionar sobre quines són les veritables necessitats de la nostra societat i com canviem un model caduc i anem a una normalitat diferent, deixant ben lluny aquella que ha demostrat que no anem enlloc, al contrari, si tornem a la vella normalitat, anem al fracàs del model i del sistema econòmic depredador i injust.
L’equip de govern ha enviat al conjunt d’entitats i col·lectius un escrit per a demanar-los que facin propostes per a millorar el Pacte de Ciutat polític. Les coses com es pot veure no han canviat tant en els temes de participació ciutadana, es parteix dels mateixos vicis i costums que tenien els governs del Psc-PsoE. Si de veritat es vol el compromís i responsabilitat conjunta de les entitats ciutadanes, s’ha de fer amb la col·laboració des de l’inici i el disseny del Pacte. Aquesta situació no es resol i s’afronta primer des d’un acord polític municipal, i després anem afegint a qui vulgui al mateix. Seguim amb els plantejaments de dalt a baix, quan cal fer-ho al revés, de baix a dalt, si de veritat es vol un Pacte de Ciutat eficaç i amb el compromís de tothom. Ara, si el que és vol és de nou una foto i un titular periodístic, llavors no cal fer tanta comèdia.
El problema és i serà prou greu perquè les coses es facin seriosament i d’una altra manera, per a evitar la injustícia i la marginació de molts sectors abandonats a la seva sort i que com sempre pagaran el cost d’aquesta nova crisi i com afrontar-la.
La proposta política de l’Ajuntament, a més dels problemes participatius, les batusses partidàries infantils i poc serioses, no ajuden a crear un clima de confiança i allunyen a la ciutadania que els interessa poc aquest tipus d’enfrontaments. I quan s’analitza l’acord dels partits municipals, s’observa la incapacitat d’anar a una normalitat diferent, són incapaços de sortir del guió amb receptes i propostes que de veritat vagin a afrontar els problemes i les solucions. És més, algunes d’aquestes estan subjectes a un sol interès com són els factors econòmics convencionals, sense sortir del guió, on els únics que s’omplen de felicitat són les receptes de la Cecot i la Cambra, on sembla que l’Ajuntament se senti més còmode. I això per desgràcia ens recorda a anteriors governs municipals.
I com lliguem el Pacte polític municipal amb el Pla de Xoc Social presentat per diferents entitats i col·lectius, o la proposta de concertació local de CCOO, i altres que puguin plantejar molts col·lectius i que no volen tornar a la vella “normalitat” i demana als polítics que surtin del seu discurs enllaunat i institucionalitzat, que només afavoreix a determinats sectors econòmics i poders fàctics, mentrestant, la gran majoria no veu una sortida clara i els aboca a la marginalitat més absoluta.
Molta part de la ciutadania només escolta moltes propostes de solucions i mils de milions per a afrontar aquesta crisi, i es queden bocabadats, però encara avui dia no han cobrat els subsidis i els ajuts promesos, i ningú veu clar on aniran a parar aquestes quantitats de diners i qui en serà de veritat el beneficiari en un país on la corrupció de l’Estat és la norma de funcionament.
Estan disposats de veritat a afrontar un Pacte de Ciutat amb la màxima participació de la ciutadania, dissenyar i fer-ho amb aquesta, i canviar a una normalitat diferent amb l’objectiu de canviar les prioritats i les coses? I sobretot, aplicar el resultat del procés participatiu, renunciant als objectius partidaris, per a assumir el resultat col·lectiu i al servei de la ciutadania, sobretot, la més vulnerable que cada vegada és més gran.
Ja veurem doncs, si de nou ens trobem amb una nova proposta per la foto, o amb la possibilitat de canviar les coses per a fer una societat més justa, col·laborativa, que respecti els drets i necessitats de les persones, que tingui clares les prioritats, que faci un canvi en la jerarquia on l’economia estigui plenament subordinada als interessos col·lectius i que es vagi més enllà dels discursos buits i de paper.
Aquesta ciutat ja ha viscut de molts anomenats pactes de ciutat: Plans Estratègics diversos, de sectorials, de promoció de la ciutat, pel foment del treball, Plans d’Ordenació Urbanística, i així una llarga llista. Venuts per a promocionar la ciutat i per a aconseguir la participació dels diferents àmbits ciutadans. Al final, només servia a determinats sectors econòmics i poders fàctics locals per a garantir-los un negoci segur, eliminant la competència externa.
Veurem doncs si anem a un veritable Pacte de Ciutat, o un Pacte per la propaganda, com ha estat sempre.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari