És evident que aquestes eleccions han estat un greu error del president del govern, els seus assessors l’han aconsellat malament i tornem a estar en un carreró sense sortida a l’hora de governar amb l’estabilitat que desitjava.
El problema és que ara haurà de fer allò que no volia, negociar i negociar, parlar i parlar, i arribar a acords que li garanteixen governar per a aplicar una veritable política “progressista” com deia, que tampoc sé que vol dir aquest concepte sobretot vingut d’un president cada cop més abocat a la dreta ideològica.
Ara s’haurà de menjar tots els gripaus de la campanya i començar a refer el discurs i les formes de fer. I el que és evident és que hem perdut inútilment més de sis mesos, on només hi ha un únic responsable, el president del govern, per molt que vulgui anar repartint responsabilitats. I una altra evidència, només ha servit per donar-li un espai públic a les institucions, sobretot al Parlament espanyol als feixistes de Vox, que ara encara seran més cridaners i perillosos.
Va rebutjar i impossibilitar un govern d’esquerres, i ara, es trobarà amb el gripau de VOX amb la cabra i els “novios de la muerte”, a més de molta més pluralitat d’opcions, cosa que li comportarà un major esforç de negociació, si no és que acabin fent un acord estratègic amb el PP.
I com ja es preveia, la gran garrotada se l’ha donat Ciudadanos, el gran afavoridor de Vox, i com passa sempre, al final el votant acabar donant suport a l’original en detriment de la còpia dolenta.
Espanya és un estat molt complex, incomprensible en alguns aspectes, però que hi ha una realitat fortament denunciada, hi ha un franquisme plenament incrustat, i que estava amagat dins el PP. Ara ja sabem quants són realment aquest sector franquista-feixista, ja els tenim comptats. A més, Vox ha d’agrair la feina que han fet PP. Ciudadanos i alguns mitjans de comunicació que els han blanquejat i els han fet publicitat gratuïta, doncs ja en tenim els resultats a l’Estat. Només se’ls ha frenat al País Basc i Catalunya. I només cal atendre a les seves primers paraules davant de l’eufòria pels resultats a l’Estat, omplir-se la boca de fer complir la Constitució i anar permanentment al Tribunal Constitucional a denunciar-ho tot, per tant, feina tindran.
Els resultats del PsoE-Psc a l’Estat no han servit per a res, al contrari, molt lluny dels objectius. PP lluny dels objectius tot i pujar una mica. Vox és el gran guanyador, i desgraciadament hi haurà molts problemes per a frenar la seva pujada. Podem, baixa, però encara podrà intentar arribar a acords amb Pedro Sanchez debilitat. Ciudadanos, és el gran perdedor, i els seus vots ara no serviran per a res. I després tenim tot un seguit de partits de tot tipus, que seran molt necessaris per a una formació de govern que obligaran com deia a parlar i negociar molt.
Els resultats a Catalunya han estat els previstos, l’independentisme s’ha reforçat, és més, ha aconseguit l’entrada de la CUP, la victòria d’ERC i certa pujada de Junts per Cat. I l’àmbit anomenat unionista s’enfonsa en la misèria més pura i dura, sent quasi marginals. L’única desgràcia és que Vox tingui representació, petita i marginal, però hi és.
Quant als resultats a Terrassa, cap sorpresa, el Psc-PsoE ha guanyat, tot i que cal tenir en compte que ho tenia fàcil, en aquestes eleccions no es presentava Tot per Terrassa, els Comuns i els partits independentistes es presentaven dividits, i la dada desgraciada és que Vox hagi superat el 5% dels vots, per sobre de Ciudadanos que és un dels altres afectats i de tercera força a què aspirava a Terrassa, s’ha quedat en un lloc marginal i a la cua. Per tant, aquests resultats a Terrassa, soc poc significatius en relació als que s’han produït a Catalunya i a l’Estat.
L’abstenció que s’ha produït en general a tots els nivells, no és significativa (un 5% menys amb relació al mes d’abril). No ha determinat el resultat electoral.
I ara ve la pregunta fonamental, i ara què…? Què faran els partits polítics i els seus dirigents, i sobretot, el president del govern que sembla no entendre res. A Catalunya seguirà tenint els mateixos problemes i s’haurà d’assentar a parlar i negociar amb l’independentisme. El problema no desapareixerà. Com també haurà d’afrontar el greu problema dels presos polítics i la sentència.
Haurà de negociar amb Podemos i amb tota una diversitat de partits si de veritat vol governar, i ho haurà de fer ràpidament, ja que els problemes socials i econòmics s’aniran accelerant. No ha volgut tancar una negociació i ara l’haurà de fer de veritat i sense més excuses, ni dilacions, deixant de banda els interessos dels poders fàctics econòmics.
I sobretot, haurà d’entendre d’una vegada, que l’Estat espanyol, no respon als interessos de Madrid i de certes institucions de l’Estat, corruptes i podrides fins al moll dels ossos. Espanya és plural, diversa i amb territoris històrics que tenen drets, que haurà d’afrontar sense limitacions pàtries absurdes.
I que haurà de fer front a la pèrdua de drets civils i socials, i sobretot, ser valent per a enfrontar-se a la cridòria de la dreta i dels feixistes en ascens. Per tant, haurà d’assumir pactes amb tots els sectors progressistes d’esquerres, si de veritat vol fer-hi front i guanyar-los políticament i socialment. Veurem…!
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari