[Miquel Mallafré] Jugada rodona

No Comment

Un tret característic d’aquest país és posar-se les mans al cap i preguntar-se com és possible que hagi passat una cosa com aquesta? Els que hem fet una mica d’història sabem que aquesta és cíclica i, si mires el passat pots deduir el futur. Avui, fa respecte (por, potser?) mirar al passat.

Un tal Manuel Azaña (us sona?), fa temps va dir que “el problema espanyol” era el com “la vida pública espanyola està adormida”, també feia esment de la “resignació i l’afabilitat” d’una societat civil que desconeix els seus interessos, que “no sap ni el que li convé”, de la ignomínia, la servitud a l’amo…, en fi, “d’un règim al servei d’uns pocs centenars de famílies escampades pel país”. Us sona alguna cosa?

És terrible haver de llegir i escoltar que s’ha votat el feixisme per empatx (el hartazgo, castellà). Quina gran inconsciència. Deixes anar a la bèstia creient que la tornaràs a tancar quan vulguis? S’han posat massa ponts, sobretot un de molt lesiu a tot el país, un pont de plata per a l’entrada de la ultradreta i el feixisme, tot gràcies a l’esforç del blanqueig que han fet personatges o mitjans com A3, La Razón, ABC, El Mundo, El Espanyol, Crónica Global, T5, El Confidencial

Dins del Currículum d’Albert Rivera li podem afegir els 52 escons dels nazis. Quasi sis milions de persones han votat a Espanya: derogar les lleis contra la violència de gènere i la violència masclista, aixecar murs a Ceuta i Melilla, il·legalitzar a partits polítics, eliminar les autonomies, aplicar de manera immediata el 155 on calgui, tornar a tancar als homosexuals als armaris o negar el canvi climàtic, en definitiva, han convertit a la bèstia en un ramat de hienes famolenques.

La ultradreta sempre ha estat aquí, ho sabíem, i els emprenyats de bar, els que diuen “veritats com a punys”, els que pensen que tenen raó perquè criden més alt i insulten més fort, els de les frases categòriques, els de a veure qui és el que la diu més grossa o qui la té més llarga, tots aquells/es que et fan passar la pitjor de les vergonyes: l’aliena.

Doncs bé, a aquests els ha arribat el discurs simplista, lineal i pla que volien escoltar. No s’han llegit ni una paraula del programa, perquè de ben segur no els haurien votat si li haguessin donat la volta. Per què llegir si ja escolten les quatre frases fetes que surten de la boca d’un cretí que ara és polític, a més amb un cubata a la mà? Això sí que ha calat. Era la parcel·la de votants que no trobaven el seu lloc i els nazis han trobat el moment, com ja ho van fer altres vegades a la història.

La ultradreta sempre l’hem tingut al costat, estava on tots ja sabíem, més aquella que era residual en partits minoritaris. L’única cosa que ha fet és donar-se a conèixer a la llum pública, davant un PP o Cs sense cap mena de nord ni sentit. Aquests ultres, a Europa, per consolidar-se van necessitar uns trenta anys, han hagut de posar-se al dia, xarxes, molt control… a Espanya, com aquell que diu, de la nit al dia i sense massa esforços, amb la complicitat d’un bon nombre de mitjans i l’orgull dels que només es miren el llombrígol, patapam: sis milions de vots, o sigui, 52 escons. Ens agradi o no, han votat a un partit homòfob, racista i feixista, per molt blanc nuclear que li posin. La jugada els ha sortit rodona.

Aquí tenim les conseqüències d’un pacte de silenci del bipartidisme que mai va voler jutjar el genocidi de l’Estat franquista ni il·legalitzar-lo. Han tornat i venen per nosaltres, això és el feixisme. Els pastors necessiten sempre un llop perquè les ovelles demanin protecció, què seria dels pastors sense ningú a qui protegir? L’objectiu principal del neoliberalisme és fer net amb els drets, regulacions i el que calgui. O sigui, règims totalitaris i dictatorials disfressats de democràcia.

Què pot oferir el PSOE ara, sobretot a Catalunya? El retorn a una via autonòmica que van assassinar un bon dia de l’any 2010 a mans del Tribunal Constitucional? El PSOE no trencarà amb les polítiques neoliberals imposades per l’oligarquia i la UE, l’agreujament de la crisi (això anirà a més) el tornarem a pagar els de sempre.

Aquí del que es tracta és de deixar governar a aquests mamarratxos per evitar (?) que governin els feixistes amb la cabra. El que no diran mai és que han estat aquestes polítiques neoliberals les que han obert de bat a bat les portes del feixisme a tota Europa.

miquel mallafré, 11 de novembre de 2019

Related Articles

Deixa un comentari