Salvador Pérez Riera
La victòria de Syriza a Grècia ha començat a posar nerviosos a molts sectors econòmics i sobretot als que afirmaven que res es pot tocar i que cal obeir sense entrar en raonaments, ni canvis, ni res, tot està determinat pels de sempre. Veurem que fa Syriza , si és un miratge o serà capaç de tirar endavant les seves propostes i compromisos amb els seus votants, cal deixar un marge de confiança encara que alguna mesura, com només fer un govern d’homes i pactar amb un partit de dreta dura, siguin mesures totalment contradictòries. Així com que algun dels seus ministres com el d’economia, estiguin plenament impregnat i format als Estats Units, i corre el risc de que al final no el deixin entrar per comunista i declarat traïdor i espia, però bé, reitero, cal donar un marge de confiança i temps tindrem per valorar i avaluar.
A l’estat espanyol, ja ha començat fa temps el gran atac contra Podemos acusant-los de tots els mals possibles, les clavegueres de l’Estat i els seus mitjans de comunicació, ja han començat la caça i captura, sort que estem en un suposat “estat democràtic”, sobretot d’una qualitat que té molt a desitjar i els mecanismes del franquisme que es d’on viu el PP, encara els serveix per a justificar la corrupció així com anar llençant porqueria sobre qualsevol opció d’esquerres, ells son l’ordre i la única alternativa ètica i moral, sobretot després de demostrar que son uns corruptes de mena i uns mers servidors als interessos econòmics i poders fàctics de sempre.
I després tenim l’altre cara de la dreta, el PsoE-PsC, que ara ja utilitza un nou eslògan “l’esquerra responsable”, per atacar a les altres opcions d’esquerres, en concret Podemos. De nou desafortunat, podria anomenar-se “la dreta responsable” o senzillament, “per favor un càrrec públic de per vida”. Fa tants anys que son “responsables” i estan tant institucionalitzats que es pensen que aquest règim els ha de garantir la pervivència de per vida utilitzant les administracions públiques com oficines de col·locació partidària i al seu servei. Des l’any 1977 que van renunciar a tot per un càrrec, amb una transició al servei del PP i el franquisme, i per a garantir-se la professionalització política, i que va ser una veritable farsa, porten sent la gran prostituta al servei de la dreta i els poders fàctics i econòmics, han renunciat a tot, i han perdut la coherència i sobretot la ètica, l’únic patrimoni que té l’esquerra a diferència de la dreta.
I segueixen sense entendre res, defensen el bipartidisme com un gran valor, quan precisament és el gran problema, ara Podemos o qualsevol altra opció els fa nosa. Fan una pinça amb el PP per a garantir-se mantenir-se en el càrrec. I firmen acords amb el PP contra el jihadisme islàmic, venut com un gran acord d’estat i de lluita contra aquest terrorisme, que després el PP utilitzarà pel que faci falta contra altres opcions polítiques amb una interpretació partidària com ja va fer amb la Llei de partits, sempre hi haurà un “anarquista” a qui detenir, una nova llei contra els drets i llibertats. Com si amb les lleis i mesures actuals no hi hagués prou normes per a lluitar contra aquests grups, i sobretot, amb una llei de seguretat ciutadana que atempta contra els drets fonamentals. Doncs no, el PsoE – PsC, per una foto, el que faci falta per demostrar el mal “sentit d’estat”. No entenen que amb el PP no es pot pactar absolutament res i al final és l’únic beneficiari, però bé…, algun dia es faran grans i “responsables” com diuen ara. El més important és fer com els Pedro Sánchez de torn, que no han treballat mai i l’objectiu és garantir-se de per vida un modus vivendi, la ideologia i la ètica pels il·lusos irresponsables.
I és clar, ara Syriza els ha demostrat lo inútils i incapacitats que son quan han governat, incapaços d’enfrontar-se als interessos econòmics i financers, i posar per davant els interessos de la ciutadania, ensorrant-la amb la misèria pura i dura, tot per a satisfer a una “troica comunitària” que ningú a escollit i al servei d’aquests interessos que han estat els grans guanyadors d’aquesta “crisi estratègica”. PP i PsoE que tot el dia s’omplen la boca de nacionalisme patri i d’espanyolisme ranci, han preferit abandonar a la seva ciutadania per posar-se al servei d’uns interessos i d’enriquir a quatre en detriment de la majoria. I aquest és el drama i el problema de si Syriza i els grecs imposen les seves propostes, hauran deixat amb el cul a l’aire als dos partits de la dreta espanyola, la dreta franquista del PP i l’anomenada “dreta responsable” del PsoE-PsC.
I Podemos ha de deixar de pensar que son la única opció virginal, els únics, la única alternativa i que tot lo anterior, no compta. Moltes persones i opcions fa anys que lluiten, que busquen opcions i alternatives, que tenen projectes però que no han avançat per desgràcia, per molts motius que ara no hi ha espai per a valorar i comentar. Si Podemos no és capaç de recollir tota aquesta experiència, posar-la en valor i aglutinar-la, al final acabarà com a “casta” i sent una més de les opcions polítiques. Per tant, ha d’assumir amb tota humilitat el seu paper i els seus lideratges, recollir tota la bondat ètica provinent del passat i del present i futur, llavors serà la gran força que pot guanyar de veritat. Syrisa és això, el recull de moltes opcions ideològiques de l’esquerra, de moltes experiències frustrades i de moltes aspiracions presents i futures d’enfrontar-se al capitalisme salvatge, als poders fàctics grecs i europeus i ha recuperar l’ètica en detriment de l’estètica. Per tant, Podemos, ha d’aprendre i aplicar aquests criteris, i aquest camí l’ha de fer amb molta gent i amb moltes opcions, atenen a que els enemics son poderosos i l’Estat serà utilitzat al seu servei, i el gran enemic a batre.
I si, el deute que el paguin les elits polítiques i financeres que son qui l’han generat, molts ciutadans i ciutadanes mai s’han endeutat, mai han viscut dels grans moments econòmics, per tant, no tenen perquè pagar el que no han generat. Què ho pagui el PP i el PSOE de la seva butxaca, els banquers i sectors financers especulatius, l’Església que no ha pagat mai, els grans patrimonis, el Rei i tota la seva cort inútil i improductiva.
Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental
Deixa un comentari