Volen carregar-se les tradicions!

(Ja no deixen tirar cabres des dels campanars, ara també volen acabar amb una festa tan bonica com la de Tordesillas. Què serà el pròxim? Prohibir abandonar gossos a l’estiu?)

El toro mort a la “festa” de l’any passat i unes nenes jugant amb ell. No hi ha res més important que educar als infants en les tradicions

L’alcalde de Tordesillas és aquell xicot que defensa que: “El toro siente dolor, pero no sufre”. Li proposo una cosa, que algú l’agafi i li premsi la collonada, així podrem apreciar si li fa mal o si simplement pateix. Com que la cosa aquesta de llancejar a un toro salvatgement fins matar-lo, ha agafat volada, no se li ha acut un altre cosa a aquest cateto ignorant que proposar que “el toro de la Vega, sigui declarat patrimoni cultural espanyol”. Posats a fer, faria un pack amb la Inquisició, l’Opus Dei i el Franquisme.

Aquesta festa del toro és una tradició que es celebra des de fa 500 anys, o sigui, una prova més que en aquest país encara hi ha llocs on l’Edat Mitjana encara no ha passat. S’ho mirin com s’ho mirin, el toro està en una desigualtat total, en canvi es podria substituir per l’alcalde o el bisbe de la zona i així convertir-ho en un espectacle més emocionant i digne de veure’s.

Només cal gratar una mica per que surti la veritable essència que mou a aquesta col·lecció de bèsties, una violència arrelada fruit de la incultura, la ignorància i un enorme complex d’inferioritat. No tan sols en el cas del pobre toro, aquests ignorants-catetos són inhàbils en la gestió coherent de les seves frustracions diàries, són incapaços d’admetre un posicionament enfrontat. Són l’essència d’Atapuerca. Es una aberració més i la vanaglòria retrògrada d’un país profundament inculte, al que li encanta torturar a animals, ja siguin cavalls, toros, indiots, llebrers, cabres, ànecs, rucs, gossos de caça… i així fins avorrir-nos. La quantitat de frustracions personals que han de tenir la major part dels individus que assisteixen a veure com els seus “paisanos” són capaços de divertir-se veient en directe les salvatjades que li foten a un pobre animal, no té nom. Veient les imatges t’adones que són un grup de gent culta que surt a passejar amb un llibre a la mà i debatre a la vora del riu, de cop queden posseïts per l’exaltació de la ignorància i uns quants Ribera del Duero i, ho festegen com només ho saben fer ells. Castella pura i dura.

Sort que van poder dialogar i solucionar les protestes a base de pedrades (molt propi per a l’ocasió). Em sembla que el debat s’està quedant sense arguments quan el que intervé és l’autoritat competent imposant la festa a base d’hòsties, penso que és la fi d’aquesta barbàrie, la qual desitjo que desaparegui el més aviat possible.