Manifestació unitària co.bas i CCOO durant la vaga a Figueres. Foto cobas
La internalització municipal (municipalització) és compatible (i millor) amb el manteniment de les condicions laborals. Fem una exposició de l’experiència i les lliçons de la vaga de neteja a Figueres que podrien ser tingudes en compte.
Darrerament, des d’alguns sectors patronals, majoria de partits polítics i fins i tot la direcció d’algunes organitzacions sindicals s’està plantejant que les processos d’internalització (allò que denominem habitualmente «remunicipalització» o «municipalització») sempre comporten pèrdua d’ocupació i degradació de les condicions laborals.
La lluita dels treballadors i treballadores de Fisersa Ecoserveis SA -empresa que gestionava els serveis públics municipals de recollida d’escombraries, neteja viària, enllumenat i jardineria de la ciutat de Figueres- demostra que es pot lluitar per la gestió pública i que això pot anar de la mà del manteniment de l’ocupació i de les condicions laborals.
El procés de mobilitzacions s’inicià tan aviat com el va plantejar per part de l’Ajuntament de Figueres la possibilitat d’internalitzar en una empresa municipal una part dels serveis que fins la data s’havia gestionat de manera indirecta.
Lluny de plantejar oposició a aquesta decisió, la representació social no només l’acceptà, sinó que la defensa sol·licitant el manteniment de l’ocupació i la igualtat de condicions per tothom que en el futur s’incorpori a la realització de funcions iguals.
La part empresarial, composta per les empreses privades que gestionaven els serveis municipals i els representants de l’empresa pública que recuperava el servei, ràpidament assumeix que ha de subrogar tota la plantilla de l’activitat internalitzada i mantenir les seves condicions.
Això demostra que és absolutament fals aquesta construcció segons la qual es manifesta que no és possible la subrogació i el manteniment de l’ocupació. Les seccions sindicals de co.bas i CCOO defensen que les les noves contractacions, una vegada siguin gestionades per part de l’empresa municipal, han de tenir idèntiques condicions a les dels subrogats i no un 48% menys de salari per aplicació del conveni col·lectiu de l’empresa en la qual ingressarien. És en aquest punt en el qual la part empresarial es nega a qualsevol acord.
En aquesta lluita allò més important no és el què sinó el com. S’ha combinat la negociació amb la mobilització amb la màxima intel·ligència. La primera convocatòria de vaga, amb inici el 13 de desembre, després d’alguns mesos de reunions, fou desconvocada mentre es va mantenir una mínima perspectiva d’avançament en els resultats de la negociació.
Quan la negativa fou absoluta, s’inicià la vaga indefinida, el 20 de desembre, a pocs dies de les festes de Nadal, a la qual es va convocar no només els treballadors subrogables sinó tota la plantilla. Al temps, des de feia setmanes, ja s’anava informant el conjunt de grups muncipals de l’Ajuntament de Figueres sobre el desenvolupament de les negociació.
Quan la negativa va ser absoluta, s’inicià la vaga indefinida, era el 20 de desembre, a pocs dies de les festes de Nadal. La convocatòria era dirigida no només als treballadors subrogables sinó a la totalitat de la plantilla. Al temps, des de feia setmanes, s’havia estat informant al conjunt de grups municipals de l’Ajuntament de Figueres sobre el desenvolupament de les negociacions.
Pren també màxima importància el fet que, encara i tenir el sindicat co.bas majoria en el Comitè d’Empresa, es mantingué des del principi fins al final la unitat d’acció amb CCOO, al temps que assemblees permanents de les treballadores i treballadors que decidien sobre el desenvolupament de les mobilitzacions.
L’inici de la vaga va ser acompanyat per la presència d’uns centenars d’afiliats del sindicat co.bas en les comarques de Girona i una crida de suport als moviments socials i l’esquerra política de la ciutat. La batalla, en aquest punt, plantejava la necessitat de superar l’intent de criminalització dels vaguistes, acusadts de ser privilegiats que portaven la ciutat a una situació de risc sanitari.
La vaga va tenir un seguiment absolut, i es va crear un campament, instal·lat en el centre de treball, es va mantenir una actuació bel·ligerant per contrarestar els intents d’utilitzar esquirols. En paral·lel, diferents organitzacions polítiques de l’esquerra, moviments socials i algunes associacions veïnals es van situar clarament al costat i del costat de la mobilització i les seves reclamacions.
La vaga estava preparada per allargar-se fins el 6 de gener, és a dir més enllà de les festes nadalenques, Any Nou i fins i tot Reis, mantenint simplement els serveis mínims pel que fa a la recollida d’escombraries, neteja viària, enllumenat i jardineria.
El 25 de desembre, a la 1h de la matinada, es va signar un acord segons el qual es reconeixia que el procés d’internalització (municipalització) anirà acompanyat de la subrogació i el manteniment de les condicions per a les noves contractacions. Victòria per al servei públic i el conjunt de la classe treballadora!
Jesús Girón Gutsens, de co.bas Serveis
Deixa un comentari