Senyor Bosch, a l’escrit que li van publicar el passat dissabte dia 19 de març al Diari de Terrassa, va fer consideracions sobre la possible municipalització del servei d’aigües de la nostra ciutat basades en imprecisions, per no dir, intencionades manipulacions informatives, sobre aquest tema.
D’entrada dir-li que l’equip de govern del PSC-CDC, encara no s’ha definit respecte a la solució final que es decidirà per continuar amb el servei de subministrament de l’aigua a les nostres llars. Es més, si no hi fos pel mig la Taula de l’Aigua, entitat ciutadana que sí defensa la municipalització, li asseguro que vostè seria l’home més feliç del món, perquè s’hauria decidit per donar continuïtat al servei de Mina, ja que fins ara ha hagut una complaença total entre Mina d’Aigües i l’equip de govern de torn de l’Ajuntament, tal com ha passat els últims 75 anys.
Respecte al Sr. Joan Gayà, l’equip de govern, amb el suport de la majoria de regidors, va aprovar que es contractés com a comissionat de l’aigua per poder estudiar les diferents opcions possibles i donar aquesta informació als ciutadans perquè decideixin quin model de gestió volen amb coneixement de causa, i no a partir d’una publicitat enganyosa que fa Mina-AGBAR al carrer i en diferents mitjans, davant la consulta ciutadana prevista, per cert, aquesta publicitat de Mina-AGBAR s’està pagant amb els calés dels ciutadans sense el nostre consentiment.
L’únic que ha fet Joan Gayà es constatar que aquest servei en mans públiques es més barat que en mans privades. Es de lògica pura, si es manté el servei tal com està fent Mina fins ara, ens estalviem uns 2 milions d’euros del benefici empresarial que li reporta a AGBAR-Mina els nostres rebuts. Però tenim 274 Km de canonades obsoletes, tenim una pèrdua d’aigua en la xarxa del 20-25%, tenim un aigua que no la veu quasi ningú a la nostra ciutat. I tot això s’ha d’endreçar. Per fer-ho només ho podem realitzar si el servei està en mans públiques, es a dir, municipalitzat.
Respecte al desacord entre l’Ajuntament i Mina-AGBAR sobre el cost de la cessió del servei, amb una diferencia entre 2 i 60 milions d’Euros respectivament, podia haver deduït que els números de Mina-AGBAR van dirigits al conflicte jurídic intencionadament per generar confusió davant la ciutadania i entorpir el procés de la nova etapa. En tots els cassos que s’ha municipalitzat el servei en altres municipis ha passat el mateix. Amb els 2 milions dels beneficis es pot fer front a la quantitat que al final hi hagi per sentència.
Sobre la seva afirmació de que si DdT fes una enquesta hi hauria una majoria de ciutadans que estarien d’acord amb l’actual servei, li haig de dir que transformar el pensament personal en el de la majoria no es gaire democràtic. Li puc dir que la Taula de l’Aigua ja té recollides al voltant de 6.000 firmes de ciutadans i ciutadanes de Terrassa. Això és un fet constatable i no somiar truites.
Vostè acusa de ideologia aquest procés, encaminada a justificar la municipalització, ¿i les seves paraules cap a on van encaminades?, jo crec que està clar, es un ferm defensor dels interessos empresarials encara que vagin a mitjà i llarg termini en contra dels interessos del bé comú. Ha oblidat que l’aigua es un bé fonamental per a la vida i des d’organismes internacionals i europeus s’ha reconegut aquest valor de dret humà que ha de regir la gestió de l’aigua en el marc del poder públic.
El seu discurs es massa provincià i hauria d’evolucionar una mica i enlloc de posar pals a les rodes, podia estar treballant pels interessos del conjunt de la ciutadania com ha de ser per la qualitat de l’aigua o establir una quantitat mínima d’aigua com a dret humà que sigui de subministrament obligat, independentment de la situació social de cada ciutadà. O mirar com establir mecanismes de control obert de la ciutadania perquè el control de la gestió sigui el màxim de transparent i s’asseguri que es reverteixi en el manteniment i millora de la xarxa, del control de l’aigua i del medi ambient.
Antonio Machado
Deixa un comentari