Ser d’esquerres vol dir que els objectius de govern siguin anar consolidant polítiques d’esquerres i estructures en l’organització municipal i en els serveis per a la ciutadania obertes al poble. L’actual govern de TxT s’autoqualifica d’esquerres, però no arriba a aquesta categoria. El problema de Terrassa és que el PSC es deia d’esquerres i només tenia el nom. Part dels actuals governants venen d’aquesta escola del PSC.
També ser d’esquerres vol dir establir mecanismes participatius reals a on arribi la veu del poble i que aquest pugui incidir en l’acció de govern. S’ha perdut l’esperit del 15M, ara tot torna a ser com sempre. L’accés als espais de poder cada vegada s’han tancat més. Els filtres del poder s’han incrementat enormement.
Ser d’esquerres és veure un aparell d’organigrama efectiu i a on vagin desapareixent aquells personatges que legislatura rere legislatura continuen apareixent, com estàtues, en les fotos de l’organització. Ser d’esquerres vol dir no alimentar el clientelisme dintre i fora de l’organització municipal. Hem de fer fora els assessors polítics designats a dit i que normalment no tenen res a veure amb el servei de l’àrea a on els col·loquen. És una mesura per al quadre del partit que viu del partit, però la paga l’ajuntament, és a dir, li paguem la ciutadania.
Ser d’esquerres és que l’acció de la policia municipal no incideixi en les conseqüències nefastes de la llei “mordaza“. L’equip de govern té l’obligació d’intentar evitar, sense incomplir la llei, que es decideixin mesures lesives cap als ciutadans. En aquesta alçada de l’aplicació de la llei són de domini públic les injustícies que han ocasionat i continuaran fent si no es posa remei.
Ser d’esquerres vol dir no admetre entrar als fons voltor en la concessió de serveis municipals com els menjadors escolars i el servei de la dependència (SAD). Acceptar la intervenció d’aquests fons voltor és tenir la “consciència en el cul”.
És important començar a definir-nos tots i totes perquè s’han podrit molts conceptes del que hauria de ser l’esquerra i realment no és. Des del 2008 estem vivint un procés regressiu de pèrdua de drets, que va fluctuant, molt cap a la dreta i una mica cap a l’esquerra. En aquestes fluctuacions sempre ens quedem per sota del que teníem abans del 2008. En aquell moment de la història del capital va decidir canviar les regles de lloc del sistema. Abans d’això van desenvolupar un pla destructiu contra l’esquerra amb la col·laboració de quasi tots els mitjans de comunicació privats i públics i va aconseguir que els sindicats majoritaris es posessin a col·laborar en el canvi regressiu que tenien previst.
En el 2012, la quota destructiva de l’estat del benestar superava el “crak financer” del 1929, els drets a l’habitatge, a una pensió digna, a treballs estables i amb un sou digne, drets laborals i socials, sanitat pública i de qualitat, ensenyament públic i de qualitat, llars per a gent gran, lloguers segons els salaris. Els desnonaments van arribar al milió, 6 milions d’aturats, els suïcidis es van incrementar un 30%, milers d’empreses tancades. Però els multimilionaris amb un patrimoni superior als 30 milions d’euros es van incrementar un 100%.
Davant d’aquest escenari els polítics van aprendre alguna cosa? Els de dretes a robar abans del 2012 més de 100.000 milions d’euros, els de centre/esquerra van robar més de 60.000 milions, i l’esquerra va quedar desmantellada. Inclús l’ajuntament nostre va jugar a fer de promotor immobiliari amb unes pèrdues inconfessables.
Mentrestant el poble seguia tenint més de 4 milions d’aturats de llarga durada en situació de pobresa extrema. Més de 3 milions de persones sense habitatge. La precarietat laboral no donava per cobrir les necessitats bàsiques. Els desnonaments van passar a patir-lo els treballadors actius. El milió d’habitatges sense habitar, en mans dels bancs, que hi havia tancats per l’eclosió de la bombolla immobiliària van passar a mans dels grups “voltor”.
El tema de l’habitatge és el més significatiu perquè les administracions locals i autonòmiques, no van fer res per aconseguir reconduir els habitatges buits a les persones necessitades. Això sí que hauria estat una mesura d’esquerres de veritat.
Les mesures d’ajuts socials com la renda garantida o la renda bàsica, destinades a l’ajut dels més desfavorits, va acabar sent un dels factors que està alimentant al feixisme que ja s’ha instal·lat en les nostres administracions perquè part dels ajuts van destinats a la població migrant i s’utilitza com a argument exclusiu socialment. Missatge simplista que criminalitza al migrant. Per això aquest equip de govern hauria d’estar ja desenvolupant programes formatius en tots els districtes de Terrassa.
El desenvolupament dels Plans d’Ordenació del Territori haurien de ser una font oberta cap a la iniciativa emprenedora de la societat civil, d’acord amb la formació, en el marc col·lectiu, sobre l’economia social i col·laborativa, consolidant d’aquesta manera llocs de treball cooperatiu, restant influencia als grans grups capitalistes que en la nostra ciutat porten 40 anys fent caixa, més d’una vegada amb informació privilegiada sortida des de la mateixa administració.
Si fossin d’esquerres, davant de l’abandó de la formació professional en l’àmbit del públic, prendre la iniciativa l’administració local hauria estat una gran aportació i serviria per tenir uns joves amb possibilitat de treball en la mateixa ciutat. Alhora aquesta activitat podria ser una font d’activitat a la gent gran essent elles i ells els que, d’acord amb la seva experiència, amorteixin la part pedagògica.
Si fossin d’esquerres, no passaria que la població gran amb necessitats d’assistència a la dependència només disposa del servei necessari en centres privats que suposen una despesa impossible d’assumir per una família treballadora (uns 2.500 euros/mes). L’administració de la Generalitat no ha invertit quasi res en els últims anys. Tenim un centre públic “Mossèn Homs” que té un 30% de la seva capacitat operativa que fa anys que no resol unes obres que havien de fer. Per què aquest juntament no ha aconseguit que aquest centre estigui operatiu al 100%? Perquè en el fons les importa una “merda” la gent gran. A més l’ajuntament hauria de promoure edificis amb habitatges compartits i espais comuns amb atenció a la gent gran. Té sol i té recursos ara amb els fons europeus.
Si fossin d’esquerres les retribucions de l’estructura municipal de comandament seria més modesta i d’acord amb les retribucions del mercat laboral de les empreses. Hem estat 40 anys pagant sous de ministre a càrrecs que el seu currículum era un carnet a la butxaca. No parlo només d’alts càrrecs, puc dir-lo en gent que eren directors de centres cívics, gent que havia accedit via “porta de darrere” i en poc temps cobrant com un diplomat del carrer. Si fossin d’esquerres no hi hauria tres regidors feixistes en el Ple municipal.
Antonio Machado
Deixa un comentari