Dubtós procés participatiu del govern PSC-CiU, pel poc temps i continguts

Procés participatiu, PAM, «fes la teva proposta»… Molta gent de Terrassa s’ha trobat aquest setembre a la bústia o sota la porta amb un full de l’Ajuntament, l’Ajuntament informa, anunciant la posada en marxa d’un «procés participatiu a fi que els ciutadans i ciutadanes presentin propostes per millorar Terrassa i puguin també donar suport a propostes presentades per altres persones». O sigui, s’afirma en la presentació, «per elaborar el Pla d’Acció Municipal de l’any 2017»; un pla, aclareix, que hauria de ser concreció de «les accions, els programes i els projectes» de l’Ajuntament.

Si hom creu en allò que diu el text, el que es presenta seria un procés per decidir-ho tot. L’objectiu declarat és, ni més ni menys, que «la ciutadania sigui l’autèntica protagonista». Però matisa: «i que pugui explicar quines són les seves necessitats i prioritats i els temes que més li preocupen». O sigui que si algú pensava que el protagonista és el paper més important de la pel·lícula, pot oblidar-ho.

Es tracta de fer propostes o suport a alguna proposta a títol individual expressant les «necessitats i prioritats» personals. Després, una comissió ciutadana de seguiment, «que vetllarà pel bon funcionament del procés», i una comissió de «tècnics municipals», «que avaluarà les propostes» i eventual viabilitat econòmica, faran el resum i tancament del procés.

Tot plegat, en quatre dies, com qui diu, quasi un pim, pam, pum. El dit procés participatiu va començar el passat 12 de setembre. Segons el full informatiu, ja al juliol hauria iniciat la marxa amb un fase «d’informació, formació i autoaprenentatge» que s’hauria allargat fins al present setembre. Tanmateix, la primera sessió «informativa i d’assessorament», de les 17 a les que convoca el full, tenia data pel 7 de setembre, al centre cívic Avel·lí Estrenjer.

Les propostes es poden fer via internet o portant-les redactades en un butlleta a entregar en qualsevol oficina d’atenció ciutadana. Els suports (es poden votar 3 propostes) també es poden fer via internet, on apareixeran totes, o als centres cívics i a les oficines de plaça Didó, on hi haurà el llistat i on es podrà dipositar la butlleta amb les opcions. Fins al 2 d’octubre.

Durant l’octubre les dues comissions faran la valoració de les propostes. Al novembre, una avaluació del procés i, al desembre, el Ple municipal hauria aprovar el PAM i el pressupost pel 2017. En tot cas, la realització d’aquest primer PAM és considerada com a prova pilot.

L’opinió generalitzada, de la relativament poca gent que sap que hi ha la proposta i de què va, malgrat l’esforç que els serveis municipals haurien posat en la distribució del l’Ajuntament informa, és que això s’ha posat en marxa de forma rapidíssima, sense un mínim suficient d’informació i amb un termini de temps que fa impracticable qualsevol exercici, per discret que fos, que s’assembli al que planteja la pròpia propaganda.

«Tot el PAM és un paripé», afirma curt, clar i amb tota la contundència en Carles Caballero, del grup municipal d’ERC-MES; al temps que aclareix: «La idea és bona, però el procés participatiu neix amb els pressupostos fets, amb les cartes marcades», subratlla, «i cartes no gaire bones pel que fa a partides destinades a la participació».

Terrassa en Comú, per la seva part, critica sobretot tres «mancances importants»: la «manca de temps» que dificulta una participació real; que «no dóna igualtat d’oportunitats» a totes les propostes, ja que no permet modificar el vot a mesura que apareixen noves propostes; i que «tampoc dóna mecanismes coherents perquè les entitats puguin impulsar propostes». Això, però, TeC celebrava en un comunicat públic que «finalment s’engegui el procés», ja que permet, consideren, «que la ciutadania organitzada i no organitzada podrà fer propostes per la ciutat i els barris per realitzar durant el 2017».

En definitiva, la nova formació municipal, constituïda amb el suport d’ICV, EUiA, Podem i els sectors denominats com a Comuns, reclama la patent de la proposta: «Aquest procés s’inicia amb l’aprovació al ple d’una proposta de TeC» i «també a iniciativa de TeC es va incloure en els processos participatius inclosos en el Reglament de Participació Ciutadana». Per això, «malgrat les mancances del procés, des de Terrassa en Comú animem a la participació i al bon ús del portal. Animem a la ciutadania a realitzar les seves propostes i votar les que més li agradin amb l’objectiu de fer una Terrassa millor.»

Ja des de la CUP es critica, d’entrada, el formalisme o procedimentalisme del procés, car consideren que el que se’ls demanava era «que les aportacions havien de ser únicament referents a garantir un procés participatiu (…) i, no tant, en relació al contingut d’aquest», un contingut marcat ja per l’equip de govern PSC-CiU. Entrant més en detall, afirmen que l’exigència de viabilitat econòmica que es demana a les propostes, sense criteri previ ni varem o topall fa que «la desestimació de les propostes per aquest motiu, penja de la subjectivitat/voluntat de l’equip de govern». Això, consideren, «limita greument la legitimitat», sobretot perquè, asseguren, «aquestes inquietuds es van fer a l’inici de les reunions preparatòries, havent-hi hagut temps suficient per incorporar un criteri econòmic que hagués aportat transparència».

La CUP afirma que el PAM queda «distant del model que proposem de democràcia radical, per assumir progressivament la sobirania popular, és a dir, la capacitat de decisió de totes les qüestions que afectin les nostres vides».

Així doncs, encara i amb un marge de confiança o error, no sembla ajustat alegrar-se massa per la proposta de PAM que es fa a la ciutadania egarenca. Un dels pitjors perills de les bones intencions, els brindis al sol i, sobretot, les jugades polítiques per intentar sortir bé a la foto sigui com sigui, és la banalització i el buidatge de continguts de la política, els valors i les idees, i amb això l’augment del seu descrèdit i la desafecció de la gent.

Pep Valenzuela